Arxiu d'etiquetes: Itàlia (morts a)

Leyris d’Esponchez, Antoni Fèlix

1 Resposta

(Alais, Llenguadoc, 20 desembre 1750 – Campolongo, Itàlia, 13 juliol 1801)

Eclesiàstic. El 1768 fou nomenat bisbe d’Elna. Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals (1789), hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville.

S’hi oposà en un opuscle, que fou prohibit; tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat. Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma. Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada.

Jordan -varis bio-

3 Respostes

Àngel Jordan  (País Valencià, segle XVIII)  Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.

Francesc Jordan  (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832)  Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).

Jaume Jordan  (València, 1722 – segle XVIII)  Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.

Llorenç Martí Jordan  (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673)  Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.

Sebastià Jordan  (Alcoi, Alcoià, segle XVI)  Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.

Istella, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1545 – Roma, Itàlia, 1614)

Frare dominicà. Fou catedràtic de les universitats de Lleida i de València. També ocupà, entre altres càrrecs, el de vicari general de l’orde i mestre general del Sacre Palau Apostòlic (1608).

És autor d’obres religioses, escrites en llatí, i de comentaris bíblics.

Hidalgo, Elvira d’

1 Resposta

(Vall-de-roures, Matarranya, 28 desembre 1891 – Milà, Itàlia, 21 gener 1980)

(Elvira Joana Rodríguez i Roglán)  Soprano. Estudià a Barcelona i a Itàlia. Debutà a Nàpols (1908) amb Il barbiere di Siviglia de Rossini.

S’especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rosinni i Donizzeti i enregistrà alguns discs. Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923.

Es retirà el 1936. Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas. En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara (Turquia).

Gómez -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Gómez  (País Valencià, segle XVIII – Amèrica, 1755)  Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista.

Lluís Gómez  (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542)  Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visqué molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d’obres jurídiques i piadoses.

Vicent Gómez  (València, 1638 – segle XVII)  Frare dominicà i escriptor. Exercí diversos càrrecs dins l’orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626.

Gimeno i Bartual, Agustí

Deixa un comentari

(València, 1798 – Roma, Itàlia, 6 març 1853)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles.

Premiat el 1823, anà, pensionat, a Roma (1825), on pintà dues teles de grans dimensions: La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d’història, i Judes rebent el pagament de la seva infame venda, que regalà a Ferran VII de Borbó i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l’estada a Roma.

Altres obres dignes de destacar són Judit i L’Assumpció de la Mare de Déu (ambdués al Museu de Belles Arts de València).

Gil, Jaume

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XV – Roma ?, Itàlia, 1465)

Religiós dominicà. Fou lector de la seu de Tortosa. Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats. Fou també provincial (1441-50).

El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V.

Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis.

Gasch, Josep

Deixa un comentari

(l’Alcora, Alcalatén, 14 febrer 1653 – Palerm, Itàlia, 11 juny 1729)

Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704).

L’any 1726 es distingí per la seva abnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm.

És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.

Garcia, Bernat

Deixa un comentari

(València, 1740 – Venècia, Itàlia, 1800)

Dramaturg. Jesuïta. Per expulsió del seu orde (1767), residí a Ferrara i a Venècia.

Escriví en italià poemes, elogis fúnebres i drames; entre els darrers destacà Tarquino il Superbo (1782), així com adaptacions d’obres de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita (1786), Gonzalo della Riviera… (1786-89) i La zingara (1791-1800).

Gaitan i Pasqual, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1793 – Liorna, Itàlia, 1875)

Metge i cirurgià. Matà un militar a conseqüència d’un duel, i hagué de fugir a Itàlia, on estudià i es doctorà a Pisa.

S’instal·là a Egipte com a metge del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat. Al Caire fundà un centre universitari que evità als estudiants del país la necessitat de recórrer a institucions similars europees. Fou professor d’anatomia i fisiologia d’aquest centre.

Intervingué activament contra les epidèmies del còlera del 1831 i de la pesta del 1835.

Publicà diversos tractats mèdics en italià.