Arxiu d'etiquetes: Itàlia (morts a)

Martí, Bartomeu

1 Resposta

(València, segle XV – Roma, Itàlia, 25 març 1500)

Cardenal. Nebot de Joana de Borja. El 1473, quan era a Roma com a majordom de Roderic de Borja, fou nomenat per Sixt IV bisbe de Sogorb, però no fou acceptat per la diòcesi d’aquella ciutat.

El 1496 fou creat cardenal per Alexandre VI i el 1497 nomenat bisbe de Bagnorea. El 1489 renuncià en favor de Joan Marrades el bisbat de Sogorb, que mai no havia ocupat, i en morir aquest el 1499 tornà a reprendre’l, renunciant-hi definitivament l’any següent a favor del seu nebot Gilabert Martí.

Assolí de Ferran II el Catòlic l’ennobliment de la seva família.

Marrades, Joan

1 Resposta

(València, segle XV – Roma, Itàlia, 1499)

Prelat. El 1498 fou nomenat bisbe d’Albarrasí i Sogorb pel papa Alexandre VI.

Marín, Tomàs

Deixa un comentari

(Ènguera, Canal de Navarrés, 1673 – Siracusa, Sicília, 1730)

Prelat i frare dominicà. Prengué en religió el nom de Damià. Era doctor en teologia. Fou predicador del rei Carles III.

Havent passat a Itàlia, exercí diversos càrrecs importants. El 1723 fou nomenat bisbe de Siracusa. És autor d’una obra apologètica.

Manno i Díaz, Josep

Deixa un comentari

(l’Alguer, 17 març 1786 – Torí, Itàlia, 25 gener 1868)

Historiador i home de lleis. Fill d’un comandant del port de l’Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d’Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto.

Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l’eliminació del feudalisme. Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria.

És autor de l’extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27).

Ludenya, Antoni

Deixa un comentari

(Almussafes, Ribera Baixa, 23 desembre 1740 – Cremona, Itàlia, 1 març 1820)

Jesuïta i matemàtic. Entrà a la Companyia de Jesús el 1758. Exiliat per Carles III de Borbó, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona. Fou membre de l’acadèmia de Màntua.

Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa (Camerino, 1791), Vera idraulica teoria (Cremona, 1817).

El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna.

Lloris i de Borja, Francesc Galceran de

Deixa un comentari

(València, 1470 – Roma, Itàlia, 22 juliol 1506)

Eclesiàstic i cardenal. Ocupà el bisbat d’Elna (1499-1506), deixat vacant per Cèsar Borja, i el retingué fins a la mort.

Fou a més cardenal de Santa Maria Nova (1503), arquebisbe de Trani, i patriarca de Constantinoble, càrrec en el qual succeí a Joan de Borja i Navarro.

Exercí també les funcions de vice-secretari i tresorer del papa Alexandre VI, que li va conferir els anteriors benifets.

Llorente, Marià

Deixa un comentari

(València, 1752 – Bolonya, Itàlia, 1816)

Historiador, filòsof i naturalista. Ingressà als jesuïtes (1766) i, en ésser expulsada l’orde d’Espanya, passà a residir a Bolonya, on deixà els jesuïtes.

Cal destacar les obres Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America (1804) i Richerche storico apologetiche sulla prigionia e morte del principe D. Carlos figliulode Fillippo II rei de Spagna (1815).

Llopis, Joan -cardenal-

Deixa un comentari

(València, segle XV – Roma, Itàlia, 1501)

Cardenal. Bisbe de Perusa (1492), fou elevat al cardenalat per Alexandre VI, a la cort del qual figurava com a datari (1496).

Poc temps després fou promogut a l’arquebisbat de Càpua (1498), però continuà residint a Roma.

Llovera i Lloved, Joan Baptista de la Concepció

1 Resposta

(el Grau de València, 1826 – Cervera di Roma, Itàlia, 1902)

(o Llobera) Pilot. Després del naufragi de quatre fragates (1865) davant del port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari “Las Provincias”, i hi féu construir el dic de Llevant.

El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial.

Ja gran, el 1880, prengué l’hàbit cartoixà a Vauclaire (França) i posteriorment passà a la cartoixa de Montrieux. En religió prengué el nom propi de Vicent.

Llàcer i Rodrigo, Maria

Deixa un comentari

(València, 19 març 1888 – Bolonya, Itàlia, 1962)

Soprano. Estudià a València i a Milà, i estrenà al Liceu de Barcelona Terra baixa (Tiefland), òpera amb lletra d’Àngel Guimerà i música de D’Albert.

S’especialitzà en el repertori wagnerià i, en retirar-se, fou professora de cant al Conservatori de València.