Sigla del Foment de les Arts Decoratives (entitat catalana de la indústria i el disseny, 1903- ).
FAD *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: institucions
Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya
(Catalunya, 1988 – )
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior. Forma part, com a membre fundador, de la Universitat Ramon Llull.
Hereva d’una llarga tradició d’estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988.
Manté una estreta col·laboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s’hi troben relacionades.
Facultat de Teologia de Barcelona -1968/86-
(Barcelona, 7 març 1968 – 1986)
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior, per a tot Catalunya. Erigida canònicament el 1968, fou promoguda a partir de dues institucions ja existents: la Facultat de Teologia dels jesuïtes, amb seu a Sant Cugat del Vallès, i el Seminari Conciliar de Barcelona, afiliat fins aleshores a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.
Com a conseqüència d’aquest origen, consta de dues seccions: la de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona, amb organització i activitats autònomes, si bé amb voluntat de coordinació i d’arribar, finalment, a la fusió,
N’és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vice-gran canceller, el provincial dels jesuïtes catalans.
El 1986 es convertí en la Facultat de Teologia de Catalunya.
Extensió d’Ensenyament Tècnic
(Catalunya, 28 setembre 1916 – 1943)
(EET) Institució, creada per Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, atenent la demanda d’Alfred Pereña, amb la finalitat de difondre els coneixements tècnics per tota Catalunya.
Hom preveia diverses especialitats, però els primers anys només funcionaren cursos d’electricitat i d’agricultura.
Suspesa durant la dictadura de Primo de Rivera, es fundà el 1924 el Polytechnicum Postal, que continuà l’edició de textos.
El 1931 reprengué la seva tasca, com a Escola Postal de la Generalitat, i incorporà noves especialitats tècniques i un curs de gramàtica catalana. Pompeu Fabra col·laborà a la normalització lingüística dels tèxtos tècnics publicats per l’Extensió.
El 1943, passà a dependre de l’Escola del Treball.
Estudis Universitaris per a Obrers
(Barcelona, 1933 – 1939)
Estudis de cursos especials. Iniciats amb el vistiplau del Patronat i organitzats per les facultats de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona, i amb la col·laboració de l’Ateneu Polytechnicum, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i l’Escola del Treball.
Tot i no representar l’accés dels treballadors a la universitat, s’intentava de difondre, per primera vegada, entre els estaments populars els elements bàsics de la cultura universitària.
Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 l’obra quedà paralitzada, però les classes continuaren al local de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Després del triomf del Front Popular, el 1936, els cursos es reintegraren a la universitat.
L’escriptor Ambrosi Carrion, president de l’Ateneu Enciclopèdic, fou el secretari i l’ànima dels Estudis per a Obrers.
Estudis Universitaris de Vic
(Vic, Osona, 1977 – 1997)
Nom que adoptaren les delegacions de les universitats de Barcelona, Autònoma i Politècnica de Catalunya que s’ubicaren a la ciutat.
Els edificis on s’impartien els estudis pertanyien a la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària Eusebi Moler.
El 1997 s’aprovà el reconeixement de la Universitat de Vic com a centre independent, en la qual s’integraren les dues fundacions.
Estudis Universitaris Catalans -institució-
(Barcelona, 16 octubre 1903 – )
(EUC) Institució d’ensenyament universitari. Iniciat a conseqüència del Primer Congrés Universitari Català, de les matèries de cultura catalana no incloses en els programes de la universitat oficial.
Ha tingut una continuïtat sovint alterada per vicissituds polítiques. Del 1907 fins al 1936 publicà una revista homònima de gran prestigi intel·lectual.
Intervingué en la fundació de l’Associació Catalana d’Estudiants i col·laborà en l’organització del I Congrés d’Economia celebrat a Barcelona el 1908.
Després de la guerra civil, el 1942, foren represos els Estudis, però en unes condicions de semiclandestinitat.
En foren catedràtics i col·laboraren en la revista dels “Estudis Universitaris Catalans”, tant abans com després del 1939, les figures més prestigioses de la cultura catalana.
Esquadres de Catalunya *
Antic nom del cos armat i policial català dels Mossos d’Esquadra (1690- ).
Espai Gaudí
(Barcelona, 1 juliol 1996 – )
Exposició permanent de caràcter museogràfic, situada a les golfes de la Pedrera (Casa Milà) de Barcelona, destinada a la divulgació de la vida i l’obra d’Antoni Gaudí.
Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Caixa de Catalunya, prevista en el pla director de la restauració de l’edifici de la Pedrera, que fou inaugurada el Dia Internacional de l’Arquitectura.
Escoltes Catalans
(Catalunya, 1974 – )
Institució escolta, laica i coeducativa.
Creada per la fusió de Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies, Minyons de Muntanya i Nova Escolta del País Valencià.
Enllaç web: Escoltes Catalans
Dades dels Països Catalans 