Arxiu d'etiquetes: inquisidors

Llaneres i Amengual, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 juny 1760 – 23 abril 1835)

Eclesiàstic i polític. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca (1798) i canonge de la seu de Mallorca (1815). Va ésser elegit diputat per Mallorca a les corts de Cadis (1810), on va sostenir la immunitat eclesiàstica, es mostrà partidari de la Inquisició i atacà la llibertat d’impremta.

És autor de diversos escrits referents a aquestes corts. Intervingué en la redacció del Llibre verd, llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca.

Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca (1814).

Just, Jacob

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Heretge. Perseguit per la inquisició, fou obligat a retractar-se, després que les seves doctrines hagueren assolit una influència notable.

Malgrat la seva actitud conciliadora, acabà per ser detingut. Morí a la presó.

Domènec, Jaume

1 Resposta

(Rosselló, segle XIV – Catalunya, 1384)

Historiador dominicà. Mestre en teologia i inquisidor de Mallorca (1357), del Rosselló i de la Cerdanya.

Va ésser també preceptor i predicador del futur Joan I el Caçador, fill de Pere III el Cerimoniós. Aquest rei li encomanà, després d’haver traduït la Stratagemata de Frontí, la redacció d’un Compendi historial, crònica universal escrita en un català llatinitzant, primer exemple d’aquest tipus de prosa, el qual no acabà.

Un quant temps després, el rei va donar aquest encàrrec a fra Antoni Genebreda, que tampoc no acabà l’obra.

Crespí, Joan -religiós-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – 1584)

Religiós observant. Fundà el convent d’Alcúdia i fou provincial de l’orde en dues ocasions. El 1538 fou nomenat inquisidor de Mallorca.

És autor del tractat De arte rethoricae i d’altres escrits menors.

Caselles, Guillem

1 Resposta

(Felanitx ?, Mallorca, 1440 – Palma de Mallorca, 1516)

Inquisidor. Ja prevere, ingressà a l’orde dominicà (1469), després d’haver passat un quant temps als jerònims. Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador.

Nomenat inquisidor dels regnes de Catalunya, Sardenya i Mallorca, el 1503 va sostenir una aspra discussió amb els lul·lians sobre el tema de la virginitat de Maria, però fou en certa manera desautoritzat per Roma, que aprovà la doctrina de Ramon Llull.

Borrell, Jaume

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Teòleg. Inquisidor de València.

Revisà la traducció catalana de la Vulgata, feta per Bonifaci Ferrer, per fer-ne una edició impresa (1478), que resultà la primera Bíblia impresa al món en llengua vulgar.

Borja i de Castre-Pinós, Tomàs de

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1541 – Saragossa, Aragó, 13 setembre 1610)

Bisbe de Màlaga (1600-03) i arquebisbe de Saragossa (1603-10). Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia.

Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l’arxiduc-cardenal Albert d’Àustria (1594-98).

Bertran i Casanova, Felip

1 Resposta

(la Serra d’En Galceran, Plana Alta, 20 octubre 1704 – Madrid, 1 desembre 1783)

Inquisidor general (1774-83). Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües. Doctor en dret, fou catedràtic de filosofia a València. Rector de Bétera i de Massamagrell i, posteriorment, canonge lectoral de València.

Nomenat bisbe de Salamanca (1763), fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes, i a partir del 1770 dirigí la reforma dels col·legis majors universitaris. El 1774 fou nomenat inquisidor general, càrrec en el qual portà a terme una política de relativa tolerància.

És autor, entre d’altres escrits, de les Constitucions del Reial Seminari de Sant Carles de Salamanca. Fou un orador de fama.

Berni i Català, Joan Baptista

1 Resposta

(València, 25 juny 1705 – 8 gener 1738)

Filòsof, sacerdot i notari de la Inquisició. Germà de Josep. Alumne del pare Tomàs Vicent Tosca i després catedràtic de filosofia a la Universitat de València, defensà posicions antiescolàstiques i racionalistes, i defensà la separació entre la filosofia i la teologia.

És autor de tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i del tractat Filosofia racional, natural, metafísica i moral (1736), obra en quatre volums bàsica per a la renovació filosòfica a les zones de parla catalana al segle XVIII.

Beltran -varis bio-

Deixa un comentari

Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova  (inquisidor valencià, 1704-83).

Josep Maria Beltran  (València, 1827 – segle XIX)  Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).

Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc  (religiós i sant valencià, 1526-81).

Miquel Beltran  (Illes Balears, segle XVIII)  Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.

Pere Beltran  (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505)  Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.