(Catalunya, 1323 – 1327)
Cinquena filla de l’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– i de Teresa d’Entença. Morí al cap de molt poc temps.
Elisabet d’Aragó i d’Entença
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: infantils
Elionor d’Aragó i de Bar
(València, 2 gener 1393 – juliol 1393)
Filla de Joan I el Caçador i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el cinquè dels infants haguts per la parella.
El seu pare ja havia tingut del primer matrimoni una filla d’aquest nom, morta a les poques hores.
Elionor d’Aragó i d’Armanyac
(Saragossa, Aragó, 5 juliol 1378)
Filla de Joan I el Caçador i de Mata d’Armanyac. Era el cinquè dels infants haguts pel matrimoni. Nasqué prematurament. Morí tot just batejada.
El part acabà de sotragar la mala salut de la seva mare, que traspassà vuit dies després.
Berenguer de Barcelona
(Catalunya, segle XI – abans 1050)
Fill primogènit del primer matrimoni de Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet de Narbona.
Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare.
Bella, Manufactura de Nines
(Perpinyà, 1946 – 1984)
Empresa. Creada per Salvi Pi, dedicada a la fabricació de nines. Donà feina a més de mil persones (la meitat a domicili).
El 1967 produí 1.200.000 joguines, xifra que la situà al capdavant de la indústria d’aquest ram dins l’estat francès.
Alfons d’Aragó i de Sicília
(Perpinyà, 1362 – Barcelona, 1367)
Quart dels infants nats de Pere III el Cerimoniós i de la reina Elionor de Sicília.
Alfons d’Aragó i d’Entença
(Balaguer, Noguera, segle XIV)
Fill primogènit de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne i de Teresa d’Entença. Morí a l’any.
Els seus drets de primogenitura passarien així al seu germà segon, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós.
Sigronet
(Barcelona, 1924 – 1928)
Setmanari infantil en català. Editat per Emili Graells i Castells, que n’era el director. Publicà 194 números.
Entre els col·laboradors hi havia Aureli Capmany.
Ferran -varis bio-
Ferran (Catalunya ?, segle XIII) Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.
Ferran (Catalunya, segle XIII – 1251) Fill de Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.
Bartomeu Ferran (Barcelona, segle XV – després 1475) Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.
Jaume Ferran (Barcelona, segle XVI – 1621) Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.
Joan Ferran (Catalunya, segle XVII) Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.
Josep Ferran (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000) Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.
Esquitx, L’
(Barcelona, 31 gener 1931 – desembre 1936)
Setmanari infantil, suplement d’“En Patufet” i successor de “Virolet”.
Dades dels Països Catalans 