(Ginebra, Suïssa, segle XV – Sevilla ?, Andalusia, segle XVI)
Impressor. Fou un dels introductors de l’art d’imprimir a Catalunya.
Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa (1477) i a Barcelona (1478), i amb Pere Posa a Barcelona (1481).
El 1492 s’establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506.
Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti (Saragossa 1477) i dels Disticha del Verino (Sevilla 1506).
(Einbeck, Alemanya, segle XV – Lleida ?, segle XV)
Impressor. Segurament com a cap d’un grup d’impressors alemanys traslladats a la península ibèrica, fou un dels primers d’exercir la seva activitat professional per terres de la corona Catalano-aragonesa (Barcelona, 1476; Saragossa, 1476 i 1478, i Lleida, 1479).
Hom suposa, a partir d’un document datat a Barcelona el 1477, que el llibre més antic imprès a la Península Ibèrica, devia ésser fet a Barcelona, fruit del contracte del 1473 entre Holtz, Planck i Botel.
(Pont de Rouen, França, segle XVI – Barcelona, 21 març 1581)
Impressor, llibreter i editor. Documentat a Barcelona des del 1548. Fou un dels impressors més actius i de més qualitat de la seva època, tant en llatí com en català i castellà (hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, com el Lexicon latino-catalanum de Nebrija).
Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona, dels quals publicà algunes obres, i amb els cercles religiosos de la ciutat; contribuí així mateix a les edicions lul·lianes.
Cal remarcar la seva tendència erasmista, manifestada en els dues edicions que publicà, i molt especialment en les notes i els prefacis del mateix Bornat que les acompanyen. També imprimí obres històriques i literàries.
S’associà temporalment amb altres impressors i amb la companyia de llibreters.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1897 – Igualada, Anoia, segle XX)
Estamper. Establert a Igualada, dels seus obradors han eixit nombroses publicacions, caracteritzades per una realització artística i acurada.
Destaquen diverses obres sobre numismàtica, de bibliòfil, goigs, un volum d’homenatge a Junceda, i la major part d’edicions del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Impressor, clergue i beneficiat de Cervera.
Consta que tingué impremta a Girona, i hi ha notícies d’obres sortides de les seves premses el 1501 (Cobles de Bernat Estruç), 1502 (Passió en llatí) i 1505 (citacions de literatura popular).
Estigué relacionat amb el cercle de l’impressor de Valladolid Diego Gumiel, i fou el llaç d’unió entre l’impressor provençal establert a Barcelona Carles Amorós i la impremta autòctona de Pere Posa.
(Barcelona, segle XVI – Catalunya ?, segle XVII)
Impressor. Fou el primer que s’instal·là a Perpinyà (vers 1584), d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500.
La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma (1584).
La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598; el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas.
(Barcelona, segle XVII)
Impressor. Formà part de la impremta de Sebastià de Cormellas abans de tenir-ne de pròpia.
Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Doménec Moradell (1674) i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Jalpí: Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona (1678). Dulze desengaño histórico del año en que se fundó la Sagrada… Orden de Nuestra Señora de la Merced (1684) i d’altres.
(Tarascó, Provença, França, segle XV – Provença, França, 1549)
(o Carles Boloç) Impressor. Cap al febrer de 1498 arribà a Barcelona i hi establí un taller propi (1505).
Publicà el vocabulari llatí-català de Nebrija, i al costat d’edicions modestes figuren obres d’autors importants, com Ausias Marc, Garcilaso i Boscó.
Els seus llibres marquen el pas dels incunables a l’estil renaixentista.
Fou el pare de Joan Carles Amorós (Barcelona, segle XVI) Impressor. Continuà al front del notable obrador del seu pare.
(Barcelona ?, segle XVI – segle XVII)
Impressor. Consten obres seves del 1604 al 1612, entre les quals, l’edició de La hermosura de Angélica, de Lope de Vega, del 1604, dos anys després de l’edició prínceps, i el tractat De octo orationis partium constructione d’Erasme (1668).
(Reus, Baix Camp, 20 juliol 1900 – Barcelona, 24 octubre 1990)
Escriptor, llibreter i impressor. Impulsor del futurisme i l’avantguarda a Reus, fou editor de les revistes “La Columna de Foc” (1918) i “Reus, 1973” (1923), entre d’altres.
Publicà els opuscles El fruit d’una passió (1918), Cercant la pau del cor (1918), Fritz i Emma (1922), Buirac (1923), Llibre de Prades (1982), Antologia lírica de Santes Creus (1982), etc.
Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera. En la postguerra fou un dels primers a reprendre les edicions de llibres en català amb l’editorial Torrell de Reus.
La seva col·lecció de goigs, dels quals publicà alguns reculls (Goigs de Reus, 1974), és una de les més importants de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 