Arxiu d'etiquetes: impressors/es

Estivill i Cabot, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Impressor. El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas. El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins.

Introduí amb gran entusiasme els més moderns procediments litogràfics. Establí la seva primera impremta a les ruïnes del convent de Santa Caterina, a Barcelona.

Des de l’any 1836 edità un gran nombre d’obres de literatura i també la major part de les publicacions teatrals catalanes durant un llarg període. Excel·lí en la producció d’estampes i de làmines litografiades i en el relligat.

Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll.

Escòcia, Sebastià d’

Deixa un comentari

(Cigales, Castella, segle XV – Barcelona, segle XVI)

Llibreter i impressor. D’origen probablement escocès, establert a Barcelona i a València almenys entre el 1487 i el 1500.

Dedicat a la importació de llibres d’Itàlia, continuà els negocis a València el 1488 a causa potser del procés inquisitorial dut a terme a Barcelona contra la seva mare.

De nou a Barcelona, treballà (1497) com a impressor a sou de Diego Gumiel, i després d’una nova estada a València, esdevingut ciutadà de Barcelona, formà societat (1500) per a imprimir un Flos sanctorum en català.

Cous i Benedicto, Maria Antònia

2 Respostes

(Cervera, Segarra, segle XVIII – 1770)

Impressora. Muller de Manuel Ibarra i Marín, a la mort del qual (1757) continuà la impremta que tenia a la universitat de Cervera, i que signava com a Maria Antonia Ibarra.

El 1768 imprimí les faules d’Isop, en versió grega i llatina; els caràcters grecs -cap altra universitat hispànica no en disposava- foren fets construir personalment per Josep Iglésies.

Cortei i Manescal, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVI – Barcelona, vers 1568)

Impressor. S’establí a Barcelona el 1536.

Imprimí per a la Generalitat alguns actes de cort. El 1543 s’associà amb dos impressors més per publicar el Methodi Donati i la Sintaxis d’Erasme.

El 1562 publicà la Crònica de Ramon Muntaner, còpia esmenada de la publicada quatre anys abans a València.

El 1565 s’associà amb l’impressor Pere Malo, amb qui regentà la impremta.

Coromines i Escaler, Bonaventura

Deixa un comentari

(Oristà, Osona, 1763 – Lleida, 9 agost 1841)

Gravador i impressor. Establert a Lleida, després d’haver treballat a Barcelona i a Osca.

Passà un temps internat a França, acusat d’haver fet impresos contra els napoleònics.

Cormellas, Sebastià de

3 Respostes

(Alcala de Henares, Madrid, segle XVI – Barcelona, 1654 ?)

Impressor. Establert a Barcelona, era fadrí de l’impressor Humberd Gotard, a la mort del qual (1589) es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25.000 lliures.

El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte-duc d’Olivares. D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica.

Esdevingué l’impressor més important de Barcelona. Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu.

Imprimí obres de tema històric català, modernes, reedicions de texts, com la Crònica de Bernat Desclot (1616) o el Llibre del consolat de mar ((1592, 1645), i les obres més famoses dels escriptors castellans de l’època, i també obres oficials de la universitat o de l’Església.

En morir, la impremta fou continuada pel seu fill Francesc Sebastià de Cormellas.

La impremta Cormellas potser és la que Cervantes descriví en fer-la visitar pel Quíxot.

Congost i Pla, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 3 desembre 1913 – 24 abril 2012)

Poeta i impressor. Ha publicat el relat La facècia (1960) i és autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, així com de traduccions d’E. A. Poe i de J. Anouilh. Els texts del seu muntatge audiovisual Olot dins la mà tingueren àmplia difusió per Catalunya.

El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos.

Ha guanyat diversos premis literaris, entre ells, en els Jocs Florals de Xile del 1962.

Cendrat, Jaume

Deixa un comentari

(Aubret, França, segle XVI – Barcelona, 16 octubre 1589)

Impressor. La seva impremta és documentada del 1575 al 1600. Treballà en societat amb Claudi Bornat i amb la vídua de Pere de Montpezat.

Fou un dels impressors més actius del segle XVI: obres religioses, com La introducción al símbolo de la fe (1585) i el Contempus mundi (1580) de Luis de Granada, el Flos Sanctorum (1586-88) d’Alonso de Villegas; gramaticals, com el Diccionari de Nebrija (1585), obres de Jaume Gibert (1586), de Llorenç Palmireno (1587) o Pere Joan Nunyes (1589), i el De ocio orationis partium d’Erasme (1591); històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça (1588); i jurídiques, com les Resolutiones de Jaume Càncer (1594).

Brusi i Mirabent, Antoni

6 Respostes

(Barcelona, 5 desembre 1775 – 27 octubre 1821)

Impressor i periodista. Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità “Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña” -que imprimí a Barcelona, a Tarragona i a Palma de Mallorca, successivament-, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del “Diario de Barcelona”, afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814.

A Palma de Mallorca havia publicat “Diario Mercantil de Palma” i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros, en diverses edicions.

L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc Salvà i Campillo, establí un obrador de fosa de tipus a la seva impremta, i el 1820 introduí industrialment la litografia a l’estat espanyol per privilegi per a cinc anys d’Aloys Senefelder, inventor d’aquest procediment d’impressió.

Fou el pare d’Antoni Brusi i Ferrer.

Brusi i Mataró, Antoni Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 octubre 1846 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 abril 1887)

Periodista. Fou el segon marquès de Casa Brusi. Fill d’Antoni Brusi i Ferrer, del qual continuà (1878) la seva tasca al capdavant del “Diario de Barcelona”.

Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família. Durant la seva època, el diari continuà com el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés.

En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria.