(Illes Balears, segle XIV)
Trobador, anomenat també Bernat de Mallorques o lo Mercader Mallorquí. Participà en les justes de Tolosa i el 1386 mantingué un debat amb Jaume Rovira sobre un problema amorós, del qual fou declarat perdedor.
L’única cançó conservada és Cercats d’ara ençà, ja ne siatz béla e bona, alhora comiat i maldit d’una dama.
(Illes Balears, segle XVII)
Dramaturg. Publicà a Palma de Mallorca una Comèdia de la general conquista de Mallorca (1683).
Aquesta constitueix una de les mostres no gaire nombroses de teatre profà català durant el període decadent; és representà sovint i fou imitada per Miquel Bover i Ramonell.
(Illes Balears, 1679 – segle XVIII)
Artista. Havia seguit la carrera militar, que anà abandonant per les seves afeccions de modelador de cera i en terra cuita, així com pel col·leccionisme de pintures i el mecenatge a favor dels artistes.
El 1732 s’ordenà sacerdot, després d’haver restat vidu.
(Illes Balears, segle XIV – 1421)
Jurista. Ocupà destacats càrrecs a Mallorca. És autor de les Ordinacions del regne de Mallorca, que començaren a regir el 1405.
Tres anys més tard projectà les fortificacions del Port d’Andratx per prevenir les incursions dels pirates sarraïns.
(Illes Balears, segle XV – 1459)
Senyor de Cabrera i assessor del governador de Mallorca. El 1434, en passar per Mallorca Joan II el Sense Fe, el nomenà vice-canceller d’aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia.
Fou empresonat pels genovesos, després de la batalla de Ponça (1435). El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne.
(Illes Balears, segle XII)
Àrab convers del temps de Jaume I el Conqueridor.
Prengué l’hàbit dominicà i es distingí en l’evangelització dels sarraïns de Mallorca.
Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova (inquisidor valencià, 1704-83).
Josep Maria Beltran (València, 1827 – segle XIX) Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).
Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc (religiós i sant valencià, 1526-81).
Miquel Beltran (Illes Balears, segle XVIII) Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.
Pere Beltran (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505) Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.
(Illes Balears, segle XVIII)
Metge. Es graduà a la universitat de Montpeller, on fundà la Societat Mèdico-Quirúrgica.
(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)
Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.
Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).
Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.
Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.
(Illes Balears, segle XIII – Alaró, Mallorca, 1285)
Militar. Estigué al servei de Jaume II de Mallorca i, juntament amb Guillem Cabrit, es féu fort en el castell d’Alaró quan Alfons II de Catalunya conquerí l’illa de Mallorca.
Executat després de la caiguda del castell, ha estat venerat a l’illa com a sant.
Dades dels Països Catalans 