(Illes Balears ?, segle XIV)
(o Deurer) Pintor. Casat amb una filla del també pintor Martí Mayol.
Autor d’una taula gòtica de la Verge Maria que es conserva a la parròquia d’Inca i d’un Sant Miquel a l’església de Sant Joan de Muro (1374).
El seu estil, adscrit al gòtic primitiu, acusa la influència de Ramon Destorrents.
(Itàlia, segle XVII – Illes Balears, segle XVIII)
Pintor. Establert a Mallorca des d’abans del 1712.
Decorà el palau de can Vivot de Palma de Mallorca amb frescs sobre la història d’Alexandre el Gran.
Hom li atribueix unes altres pintures a l’església de Monti-sion i a la parròquia de Santa Creu.
(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 16 octubre 1521)
Menestral i dirigent agermanat. Pertanyia al gremi de pellaires. Al final del 1520 pronuncià, com a síndic del gremi, un discurs contra els nobles. Després de la fugida del virrei, els agermanats, amos de Palma de Mallorca, nomenaren Crespí capità de les milícies menestrals.
Participà molt activament en la presa del castell de Bellver, on s’havia fet fort el sotsdelegat del virrei, Joan de Pax, i aquesta acció constituí el màxim triomf dels agermanats.
La revolta es radicalitzà, i Crespí, que havia pres una actitud de feblesa, envers els nobles que resistien a Alcúdia, i autoritària, envers els seus seguidors, fou considerat traïdor, condemnat a mort i executat. Joanot Colom el succeí en la direcció de la revolta.
(Illes Balears ?, segle XIV)
Jurista. Era notari de Palma de Mallorca.
Escriví un comentari sobre les discutides taxes de molitja i segell (1391).
(Illes Balears, segle XIII)
Escriptor. És autor de la versió catalana, feta probablement durant el regnat de Jaume I de Catalunya, del tractat de Chirurgia de Teodorico Borgognoni.
(Illes Balears, segle XIV – després 1415)
Pintor de l’escola mallorquina. Post l’anomenà Mestre d’Inca. Actiu a Xàtiva el 1382.
Entre les seves obres sobresurt Salvator Mundi (1395) -signat i datat- (església de Santa Eulària de Palma de Mallorca), el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Vicent, procedent de Sant Domènec (museu de la Llotja de Palma), el Sant Jordi d’Inca (Societat Arqueològica Lul·liana), Sant Cristòfor (Santa Creu, Mallorca), La Mare de Déu i àngels músics (ermita del Puig, Pollença) i d’altres.
El 1395 li foren pagats dos retrats -no localitzats- del rei Ricard II d’Anglaterra i d’un cert duc d’Anglaterra.
Dins l’estil gòtic internacional representa, a més tosquedat, a Mallorca, el paper d’un Lluís Borrassà al Principat de Catalunya.
(Illes Balears, segle XVI – després 1554)
Funcionari reial. Primer baró d’Algerri (1541-54). Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes. Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari.
A la mort d’Alfonso de Valdés (1532), s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys (1532-36). Acompanyà l’emperador Carles I a Tunis, on fou nomenat secretari.
El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per les Balears gràcies a la influència de Francisco de los Cobos. A la mort d’aquest (1547), intentà en va de succeir-lo en el càrrec. Continuà al seu càrrec de secretari almenys fins al 1554.
(Illes Balears, segle XIV)
Notari. Senyor de l’albufera d’Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca.
El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya, cosa que féu que Joan I el Caçador l’exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó.
El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s’Albufera.
(Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583)
Eclesiàstic. El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles I dirigida contra els corsaris. Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità.
Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic col·legi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys.
Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs.
Dades dels Països Catalans 