(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Escriptor i religiós. Seguí la carrera eclesiàstica. Als cinquanta anys ingressà a l’orde de Predicadors.
És autor de poesies.
Estada, Ramon
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Illes Balears (bio)
Espanyol, Benet
(Illes Balears, 1482 – 1553)
Escriptor dominic. És autor del poema de caire religiós Devota contemplació (1541) i de la resposta en vers a l’obra de Francesc d’Olesa Menyspreu del món (1540).
És conserva inèdit un manuscrit sobre Palma de Mallorca, amb especial referència als jueus.
Eixaló, Francesc
(Illes Balears, segle XV)
Cavaller i secretari d’Alfons IV el Magnànim.
Fou ambaixador català a Nàpols (1452), per tal de demanar l’ajut reial en la revolta dels forans.
Deyà, Joan
(Illes Balears, segle XVIII)
Escultor. Destacaren els seus treballs de la capella de Santa Bàrbara, a l’església de Banyalbufar.
Deurer, Joan
(Illes Balears, segle XIV)
Pintor. Entre la producció que se’n conserva destaca la seva taula representant la Mare de Déu a l’església parroquial d’Inca.
Déu, Guillem de
(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a la conquesta de Morea, el 1315. Pel juliol de 1316 sobresortí a la fatal batalla de la Manolada, que tractà vanament de projectar i de dur amb un criteri més hàbil que el de Ferran, mort en aquella jornada per un fort excés d’imprudència.
Un dels seus fills continuà al costat de l’infant fins als darrers moments. Després del desastre, declarà objectivament a l’enquesta realitzada per la Cort de Mallorca.
Desvalers, Francesc
(Illes Balears, segle XIV)
Navegant i viatger. El 1342 comandà una expedició de conquesta, amb dues coques baionesques, a les illes Canàries.
Uns quants anys més tard emprengué un viatge a Tartària, probablement per terra; en tornar-ne fou requerit pels reis de Catalunya per acudir a la cort a fer-ne relació.
Destorrent, Bernat Guillem
(Illes Balears, segle XIV)
Almirall. El rei Sanç I de Mallorca l’envià a Sardenya per reforçar-hi l’expedició de l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just.
Arribà a Oristany el 25 d’octubre de 1323, amb tres galeres grosses i 700 homes d’armes, ballesters i remers, esquivant l’estol pisà que hostilitzava amb certa llibertat la costa sarda, per tal com la flota catalana tenia ordres de tancar completament l’accés a Càller, objectiu principal de les operacions.
Despuig i Sastre, Llorenç
(Illes Balears, segle XX – 1972)
Darrer comte de Montenegro i Montoro.
A la seva mort els comtats passaren als Truyols, marquesos de la Torre.
Despuig i Santmartí, Gil de
(Illes Balears, segle XVI)
Fill de Nicolau Despuig i de Santacília. Fou armat cavaller el 1559 i participà en la conquesta de Nàpols i en les expedicions de Gerba i Bugia.
Es casà dues vegades, primer amb Caterina (o Margarida) Fuster, amb la qual tingué l’hereu, per meitat, Felip Despuig i Fuster (Illes Balears, segle XVI), i després (1537) amb Justina Mir, vídua d’Hug de Palou, que li dugué cent mil lliures de dot, i foren pares de l’altre hereu per meitat, Joan Baptista Despuig i Mir.
Dades dels Països Catalans 