Jesuïta i historiador català, més conegut per Francesc Xavier Llampilles (1731-1810).
Cerdà i de Cerdà, Francesc Xavier de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: historiadors/es
Cassany, Rafael
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII – segle XVIII)
Jesuïta i historiador. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de Tarragona i de les diòcesis d’Urgell i de Solsona.
És autor d’algunes obres religioses.
Cassador, Just *
Pseudònim de l’arqueòleg i historiador català Josep Gudiol i Cunill (1872-1931).
Calmette, Josep
(Perpinyà, 1 setembre 1873 – Tolosa, Llenguadoc, 16 agost 1952)
Historiador. Dedicà la major part de les seves obres a l’estudi de la història medieval dels Països Catalans. Fou professor de les Universitats de Montpeller (1903) i de Dijon (1905), catedràtic de la Facultat de Lletres de Tolosa (1910) i membre corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1905) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1945).
Entre els seus treballs d’història general sobresurten La société féodale (1923), Histoire du Roussillon (1923), en col·laboració amb Pere Vidal, i L’Effondrement d’un Empire et la naissance d’une Europe, IXº-XIº siècles (1941).
S’especialitzà en l’estudi de l’època carolíngia i del segle XV: Les origines de la première Maison comtal de Barcelona (1900), Louis XI, Jean II et la révolution catalane (1461-1473) (1903), La question des Pyrénées et la Marche d’Espagne au Moyen Age (1947), etc.
Busquets i Matoses, Jacint
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Historiador i doctor en teologia. Autor d’episcopologia i d’una obra de generalogia i història titulada Grandeses de la casa de Rocabertí.
Brutails, Jean Auguste
(Viviers, Llenguadoc, 20 desembre 1859 – Bordeus, França, 1 gener 1926)
Arqueòleg i historiador. Arxiver (1889) de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans. Són remarcables l’Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon ay Moyen Âge (1891), L’art religieux du Roussillon, traduït al català per Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 1901), La coutume d’Andorre (1904), etc.
Bosch, Sigfrid
(Barcelona, 1916 – 1940)
Historiador de la literatura. Publicà articles sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria.
Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc, del qual ha estat publicat el fragment Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” (1951).
Boscà, Joan Francesc
(Barcelona, segle XV – València ?, 1480)
Cronista i poeta. Avi de Joan Boscà i Almogàver. Racional de la Diputació. Fou partidari del rei Joan II de Catalunya, per la qual cosa fou expulsat de Barcelona i es refugià a València.
Escriví un Memorial d’interès per a l’estudi del govern de Barcelona dels anys 1249-1480, que sembla haver estat el model per a la redacció dels Annals consulars, iniciats de forma semblant i que s’allarguen fins al segle XVIII.
Boscolo, Alberto
(Càller, Sardenya, Itàlia, 22 agost 1920 – Roma, Itàlia, 20 agost 1987)
Historiador. Catedràtic d’història medieval a la universitat de Càller (1959). Ha promogut les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha publicat molts estudis sobre política, societat i economia en els segles XIV i XV, com: I parlamenti di Alfonso il Magnanimo (1953), La politica italiana di Ferdinando I d’Aragona (1954), Medioevo aragonese (1958), La politica italiana di Martino il Vecchio (1962), Il feudalesimo in Sardegna (1968), Sibilla di Fortià, regina d’Aragona (1969), Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere “el Cerimoniós” (1975), I catalani nel Mediterraneo nel Basso Medioevo: aspetti e problemi (1983).
Bonnassie, Pierre
(Rinhac, Llenguadoc, 24 novembre 1932 – Tolosa, Llenguadoc, 14 març 2005)
Historiador medievalista. Ha dedicat una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana.
En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu de Xème à la fin du XIème siècle. Croissance et mutations d’une société (1975-76) (versió catalana: Catalunya mil anys enrera, 1979-81) estudià el procés de feudalització de la societat catalana.
Altres treballs de consideració són: Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale (1981) i, amb P. Guichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien, IXème au XIVème siècle (1982).
Dades dels Països Catalans 