(Palma de Mallorca, 1623 – 1681)
Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d’història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita.
(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – 22 octubre 1943)
Arquitecte, urbanista i polític. Germà de Bartomeu i de Miquel. Ocupà càrrecs importants a les Illes Balears, com el de director de construccions escolars i el de delegat de belles arts, i fou arquitecte municipal de Palma des del 1933.
Les seves primeres obres demostren la influència d’un tradicionalisme italianitzant (casa d’Alzamora, església des Molinar). Posteriorment s’aproximà al nou corrent de tipus racionalista que s’imposava internacionalment (Grup Escolar Jaume I, 1935).
Com a historiador de l’art, féu treballs sobre arquitectura catalana antiga.
En el camp de la política, ocupà el càrrec de president del Centre Regionalista de Mallorca, i el 1923 fou nomenat alcalde de Palma.
Publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca (1931), recull dels seus articles polítics.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVIII – Madrid, 1825)
Frare franciscà. Exercí diversos càrrecs i fou cronista de Castelló de la Plana.
Publicà col·leccions de sermons i un Elogio de San Antonio de Padua, entre d’altres escrits.
(Rosselló, 15 juliol 1765 – 20 desembre 1845)
Eclesiàstic i historiador. Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà (1785) i vicari de la catedral de Sant Joan.
Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d’Elne.
(Llucmajor, Mallorca, 28 novembre 1932 – 9 octubre 2005)
Arqueòleg i historiador. Doctorat a Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres (1968) amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia. Director de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Ha treballat sobre les cultures talaiòtiques i sobre Llucmajor i ha publicat diversos treballs, sovint en col·laboració amb Josep Mascaró i Pasarius.
Té una especial importància la seva Historia de Llucmajor (primer volum 1972).
(Prada, Conflent, 1831 – Perpinyà, 1907)
Eclesiàstic. Estigué vinculat, entre altres, a les parròquies de Codalet, Portvendres i Sant Josep de Perpinyà.
Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà (1881) i de la de Sant Martí del Canigó (1904).
(València, 19 agost 1912 – 31 agost 1995)
Prehistoriador. Director del Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València des del 1950 fins al 1982. Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, ha dirigit o ha participat en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei.
Entre els seus nombrosos treballs, cal destacar El arte prehistórico valenciano y sus orígenes (1949), Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana (en col·laboració amb E. Pla i Ballester, des del 1951), Algunas consideraciones sobre los valencianos prerromanos (1952), Inscripciones ibéricas del Museo de Prehistoria de Valencia (1953), Els valencians preromans (1954), La edad del hierro en el levante español (1954), El poblado de la edad de bronce de la Muntanyeta de Cabrera, Vedat de Torrente (1956), Problemes de la cultura ibèrica (1960), La necrópolis ibérica de Solivella, Alcalá de Chivert (1961), La Ereta del Pedregal, Navarrés (1965), El poblado ibérico de la Bastida de Mogente (1965 i 1969), El plomo ibérico de Mogente (1982), Els ibers. Descobrim el País Valencià (1983), Textos ibéricos del Museo de Prehistoria de Valencia (1985) i Recerques del Museu d’Alcoi (1992).
També fou consultor de diverses obres sobre arqueologia i prehistòria del País Valencià.
(Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, segle XVII – Màlaga, Andalusia, 1660/70)
Historiador. Frare trinitari. Mestre de l’orde, provincial i vicari general de Gran Bretanya i Irlanda.
És autor de les obres Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad (1653-54), Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis (Verona, 1645) i Vida de D. Pedro Figueras Carpi, obispo de Jaén y mártir de Granada.
(Alacant, 13 desembre 1880 – 21 març 1960)
Historiador i erudit. Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l’Albufereta, al tossal de Manises i a l’illeta del Campello: Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 (1934), La isleta del Campello del litoral de Alicante (1950), La necrópolis ibérico-púnica de Alicante. Los ajuares (1956).
Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia (vers el 1914), i treballà sobre temes històrics diversos: El nuevo escudo de la ciudad de Alicante (1944), Alicante bajo los reyes de Castilla (1952), Historia del turrón y prioridad de los de Jijona y Alicante (1955), La imprenta en Alicante en el siglo XVIII (1957), El consulado marítimo y terrestre de Alicante y pueblos del obispado de Orihuela (1957), Compendio histórico de Alicante (1957), Bibliografía arqueológica de la provincia de Alicante (1958), Los antiguos gremios de la ciudad de Alicante (1958), Dos mil años atrás. Las ciudades, el puerto y la necrópolis de la Albufereta (1959), i Resumen histórico de la ciudad de Alicante, per a alumnes de primer ensenyament (1963).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1858 – Palma de Mallorca, 1934)
Historiador i sociòleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1880). Com a funcionari de correus residí a Mallorca i Menorca.
Dirigí el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” i fou sots-director general del cos de correus (1919).
Publicà nombrosos estudis: La germanía en Ibiza, La epidemia de peste en Ibiza en 1652, Política económica de Ibiza en el siglo XVII, Origen y desarrollo de los pueblos centrales de Menorca, etc.
Dades dels Països Catalans 