Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Garcia, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XV – segle XVI)

Cronista i poeta. Fou notari de València. El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina celebrat a València.

Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats.

Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins al 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana. Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament en català, el 1938 i el 1974.

Gaietà de Mallorca

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1707 – 1767)

(Antoni Deià i Tortella)  Religiós caputxí, teòleg i historiador. Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen… (1746) i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751).

Traductor al castellà del Desconhort de Ramon Llull, deixà inèdites unes notes a la Història de Mallorca de Joan Binimelis, juntament amb Misceláneas históricas, una història del santuari de Lluc i Antiglorias de Mallorca.

Fuster i Forteza, Gabriel

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1901 – 1967)

Historiador i escriptor. Farmacèutic, s’especialitzà en història de Manacor.

Publicà nombroses monografies locals, entre les quals cal destacar Un alzamiento carlista en Manacor. Sa Llorençada… (1945), sobre els fets del 10 d’agost de 1835, i una Historia de Manacor (1966), que comprèn fins al segle XIX.

És autor també de diverses obres teatrals en català, algunes de les quals recollides en volum el 1936.

Furió i Sastre, Antoni

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 5 agost 1798 – 14 novembre 1853)

Historiador local. Cronista del regne de Mallorca, es dedicà a la transcripció de documents antics. La seva manca de preparació i la ceguesa que patí des del 1840 treuen valor a la seva nombrosa producció, en part inèdita.

Entre les obres publicades es destaquen Memorias para servir a la historia eclesiástica, general, política de la provincia de Mallorca (1820), Carta histórico-crítica sobre el lugar donde estuvo situada la antigua Pollentia en la época en que los romanos dominaron la isla de Mallorca (1838), Diccionario histórico de los ilustres profesores de las bellas artes en Mallorca (1839), Panorama óptico-histórico-artístico de las islas Baleares (1840) i Episcopologio de la Santa Iglesia de Mallorca (1852).

Furió i Kobs, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1864 – 1956)

Historiador i pintor. Deixeble de Faust Morell. Ensenyà dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca.

Com a pintor fou una de les últimes figures representatives del realisme acadèmic a Mallorca, i com a historiador participà en nombroses excavacions a les Illes Balears i publicà alguns treballs d’història artística mallorquina: En Guillem Mesquida, pintor mallorquí (1919), Dels anys que visqué a Mallorca el pintor vilafranquí Adrià Ferran (1922), Els pintors cartoixos fra Joaquim Juncosa i fra Bayeu (1925) i Imatges xilogràfiques mallorquines (1928).

Políticament milità en el tradicionalisme.

Furió i Ceriol, Frederic

Deixa un comentari

(València, 27 maig 1527 – Valladolid, Castella, 12 agost 1592)

Historiador i cronista. Erasmista. Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina.

Protegit per Jordi d’Àustria, bisbe de Lieja, ciutat on s’establí (1544), li dedicà unes Instituciones rhetoricarum libri tres (Lovaina 1554). Defensà la necessitat pastoral de les versions en la llengua del país en la seva obra Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis (1556), que li portà greus problemes amb la Inquisició, ja que fou acusat de luteranisme.

En la seva obra Concejo y consejeros del príncipe (Anvers 1559), repetidament publicada en distints idiomes, propugnà una organització federal per a l’imperi espanyol.

Felip II el nomenà conseller del nou governador dels Països Baixos, Lluís de Requesens, i ambdós intentaren la pacificació d’aquest territori amb una política transigent.

Freixe, Jaume

1 Resposta

(el Pertús, Vallespir, 1850 – 1915)

Historiador i escriptor. Fou un dels fundadors de la revista perpinyanesa “Ruscino”.

Publicà en francès diversos llibres sobre la història rossellonesa.

Franco i Tormo d’Olaris, Vicent Ignasi

Deixa un comentari

(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1741 – València, 1804)

Historiador i economista. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, propugnà, oposant-se a Antoni Josep Cabanilles, l’extensió del conreu de l’arròs a les comarques valencianes.

Escriví, entre d’altres, les obres Noticia de los sumos pontifices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia… (1790), Contestación a las observaciones sobre la necesidad de la cría de arroces en las riberas de Xucar, reyno de Valencia (…) que publicó el abate D. J. Ant. Cavanillas (1797), El carácter del genio valenciano (1798) i Noticia a la actual población del Reyno de Valencia: la de sus despoblados, desde la conquista por el Rey Don Jaume primero (1804).

Fourrat i Vallier, Isidor

Deixa un comentari

(València, 1845 – 1915)

Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques.

Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.

Fossà, Francesc de

1 Resposta

(Perpinyà, 1726 – 1789)

Jurista i historiador. Ocupà la càtedra de dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou rector (1759). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va escriure Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et du Roussillon (1770) i Memoire pour l’ordre des avocats de Perpignan (1777), i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne.