Filòsof i poeta jueu valencià, conegut per Avicebró (segle XI).
(Mallorca, 1361 – Alger, Algèria, 1444)
Escriptor d’origen jueu. Gran rabí d’Alger, on emigrà a causa de la matança de jueus del 1391.
Va escriure L’escut dels avantpassats. Va prosseguir el desenvolupament de la filosofia en el comentari al Llibre de Job.
(Girona, segle XIV)
Escriptor pertanyent a la comunitat hebrea de la ciutat.
És autor de nombrosos tractats.
(Saragossa, segle XIV – 1465)
Jurista. Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya i comissari de la reina Maria de Castella a les corts de Montsó i d’Alcanyís (1436-37). El 1438, Alfons IV habilità àmpliament a ell i els seus descendents per a tota mena d’oficis, honors i dignitats. Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa.
Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles (Venècia, 1592), que acabà d’escriure vers el 1464.
Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d’un veredicte que havia dictat contra Juan Ximénez Cerdán, senyor de Castellar. La seva mort provocà una sèrie de lluites que duraren mesos, de la ciutat de Saragossa contra les terres dels Cerdán.
(País Valencià, segle XIII – València ?, després 1276)
Gran financer. Pertanyent a la minoria hebrea. Gaudí de gran consideració a la cort de Jaume I el Conqueridor, al qual prestà en diverses ocasions quantitats importants.
El 1260 fou nomenat batlle de Saragossa, per tal de cobrar-hi en nom del monarca rendes i drets de benefici reial.
El 1276 era batlle reial de València, on rebé noves distincions del rei, algunes d’elles extensives al seu fill Salomó de Cavalleria.
Bernat Cavalleria (Manlleu, Osona, segle IX) Religiós. Fou prior del monestir de Manlleu.
Pere Cavalleria (Tarragona, segle XVI) Eclesiàstic. És autor d’un tractat apologètic publicat el 1592.
Salomó de Cavalleria (País Valencià, segle XIII) Hebreu notable. Fill de Jafuda de Cavalleria. Jaume I el Conqueridor el nomenà, poc abans de morir, batlle de Morvedre, amb estada franca al castell i jurisdicció sobre altres llocs. També li concedí alguns altres privilegis.
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge jueu. Tingué el càrrec de metge de la casa reial.
(Barcelona, segle XIII)
Rabí de la comunitat hebrea barcelonina.
El rei Jaume I el Conqueridor l’autoritzà a construir una sinagoga.
(Saragossa, Aragó, segle XIV – vers 1410)
Financer. D’origen hebreu, al servei dels reis Pere III el Cerimoniós i Martí I l’Humà. Comissari reial des del 1380, exercí una considerable influència en la cort fins al 1388.
El 1396 fou banquer de l’arquebisbe de Saragossa i, posteriorment, passà al servei de Martí I, el qual el designà (1401) per tractar amb els diputats d’Aragó i li encomanà altres missions financeres (1403-07).
(Màlaga, Andalusia, 1020 ? – València, vers 1058)
Poeta i filòsof jueu. Nom amb que fou conegut als Països Catalans Sälomó ibn Gabirol. Visqué gran part de la seva vida a Saragossa.
Escriví Kéter malkut (Corona reial), l’obra filosòfica Font de la vida (molt important), Collar (gramàtica hebrea en versos), Llibre de la correcció dels caràcters (manual pràctic d’educació) i Selecció de perles (compilació de màximes morals).
Considerat el millor poeta hebreu andalusí.
Dades dels Països Catalans 