(València, segle XIV – 1377)
Ric mercader jueu al servei dels sobirans, almenys des del 1353. Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor de Sicília i, des del 1364, membre de la casa reial de Pere III el Cerimoniós.
Actiu com a comprador de la reina i financer (especialment des del 1370). Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot (ordinacions) del 1354.
(Barcelona, segle XIII)
Escriptor hebreu. És autor d’obres jurídiques i teològiques.
Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI) Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.
Ishaq ben Mosé ha-Leví * Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.
Ishaq ben Natan (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV) Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.
Ishaq ben Yehudà Gerundí (Girona, segle XIII) Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.
Ishaq Cabrit (Perpinyà, segle XIV – segle XV) Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.
Ishaq ha-Leví Gerundí (Girona, segle XIII) Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.
Ishaq ibn Sabarra (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.
Ishaq Selomó Meir (Catalunya, segle XIV) Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.
(Xàtiva, Costera, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)
Autor hebreu. Exiliat el 1492, residí un quant temps a Nàpols. El 1501 era a Constantinoble, on l’any següent compongué una paròdia de contracte de matrimoni.
A la Bodleian Library d’Oxford es conserva, autògraf, un manuscrit d’autobiografia i poesies.
(Perpinyà, segle XV)
Poeta hebreu. Excel·lí a la darreria del segle XV.
Gaudí d’especial fama el seu poema Vas d’argent, traduït al llatí per Reuchlin.
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Escriptor hebreu.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Escriptor en llengua hebraica. És autor d’obres de caràcter moral.
(València, segle XV – 1501)
Conversa judaïtzant. Muller del mercader Salvador Vives i Valeriola i tia de l’humanista Lluís Vives.
Quan la Inquisició descobrí (1500) a casa seva una sinagoga clandestina, fou processada juntament amb el seu fill Miquel Vives i Guioret, rabí, i cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església.
(Perpinyà, 1250 – 1290)
Rabí. És autor de l’obra Sahar Hasamaïm (Porta del Cel).
(Perpinyà, 1370 – segle XV)
Rabí. Destacà com a metge i filòsof.
Dades dels Països Catalans 