Arxiu d'etiquetes: hebreus

Ibrahim ibn Ga’qub al-Isra’ili al-Turtusi

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle X – Catalunya ?, segle X)

Traficant d’esclaus jueu.

Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Hakam II de Còrdova, pels volts de l’any 960 inicià un viatge per l’Europa occidental i l’oriental, per investigar els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que l’habitaven, en el transcurs del qual s’entrevistà amb l’emperador Otó I i amb el papa Joan XII.

Redactà les seves impressions en una narració, que malauradament s’ha perdut, però se’n conserven fragments que forniren de dades interessants diversos historiadors i geògrafs musulmans.

Hasday Cresques *

Deixa un comentari

Veure> Cresques, Hasdai  (filòsof i dirigent hebreu de Barcelona, 1340-1410).

Girona, escola cabalística de

2 Respostes

(Girona, principi segle XIII – fi segle XIV)

Grup de cabalistes jueus. El cercle sorgí com a derivació de les especulacions elaborades a Provença sota la influència del talmudista i casuista Ishaq ben Abbu Mari.

Fou el primer grup cabalista de la península, i d’ell se’n conserven comentaris a les obres del Talmud, poesies religioses, cartes, catecismes, tractats, reculls de prescripcions, etc.

Entre els poetes de l’escola destaquen Ishaq ben Yehudà i Ishaq ha-Leví, i els tractadistes Azriel de Girona i Ezra ben Selomó, autors de comentaris a les Hagador talmúdiques.

El darrer representant de l’escola fou Mosé ben Nahman.

Girona, ‘Azriel de

1 Resposta

(Girona, segle XII – vers 1238)

Cabalista. Figura central i original del cercle cabalístic de Girona.

Gendre d’Ezra ben Selomó, és autor de comentaris a les Hagadot talmúdiques.

Escriví també el Saàr ha-soel, catecisme cabalista a base de preguntes i respostes, un comentari a l’anònim Sefer Yesira, una llarga carta, comentaris al ritual de pregàries (o recull de prescripcions sobre la meditació mística) i altres texts fragmentaris, conservats en citacions d’autors posteriors.

Ferrer, Benet -heretge ?-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Madrid, 1624)

Pretès heretge. D’origen jueu, fou cremat a Madrid perquè arrabassà l’hòstia de les mans d’un oficiant i la féu trossos. Sembla que era dement.

Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença de que Catalunya era terra d’heretges i congraciar-se, així, el favor reial.

Ezra ben Selomó

3 Respostes

(Girona, 1160 – 1238)

Figura central del cercle cabalístic de Girona. Continuador i divulgador de les doctrines esotèriques elaborades a Provença.

És autor de comentaris a les Hagador talmúdiques, d’un famós comentari al Càntic dels càntics i de dues cartes sobre doctrina cabalística.

Entesa Judeocristiana de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1961 – )

Entitat que promou les bones relacions entre els jueus i els cristians.

Després de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya, intel·lectuals, polítics i cristians compromesos començaren a interessar-se pels jueus i per Israel. En nasqueren unes esporàdiques manifestacions públiques que feren que la gent preocupada pels estralls de l’antisemitisme, però més encara pel seu possible reviscolament, es conegués.

Aquests, jueus i cristians, ajudats per unes monges de Nostra Senyora de Sió, s’agruparen vers l’any 1961, i el 1967 es constituïren en filial, però amb vida independent, de l’Amistad Judeo-Cristiana, de Madrid, autoritzada l’any anterior. El 1969, el grup català pogué estructurar-se oficialment.

El seu objectiu se centra a fomentar el coneixement i el respecte mutus, superant tots els prejudicis, entre jueus i cristians, mitjançant una acció cultural, no proselitista, de profunditat i continuada, basada, de preferència, en l’estudi del patrimoni comú: Déu, la Bíblia, la història compartida, etc.

Cresques de Viviers

Deixa un comentari

(Viviers, Delfinat, França, segle XIV – Barcelona, 1391)

Astròleg jueu. Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya li adreçà freqüents consultes. El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya.

El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalano-aragonesa.

Morí en l’avalot del Call de Barcelona; la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme.

Cresques, Hasdai

1 Resposta

(Barcelona, 1340 – Saragossa, 1410)

Filòsof jueu. Cosmògraf pertanyent a la comunitat hebrea.

Intentà fonamentar racionalment la doctrina i l’espiritualitat judaiques utilitzant arguments aristotèlics. Contraris a Maimònides, admeté l’existència d’un infinit extramundà i afirmà la possibilitat de conèixer alguns atributs positius de Déu. Influí en Spinoza.

Autor d’Or Adonai (Ferrara, 1556).

A l’assalt al call jueu de la capital, el 1391, li mataren un fill davant d’ell.

Fou astròleg del rei Joan I de Catalunya, i molt estimat per aquest.

Centre Bonastruc Ça Porta

Deixa un comentari

(Girona, 1992 – )

Equipament cultural de la ciutat. Dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt de cases entre les quals hi ha una de les antigues sinagogues del call.

A les dependències del centre, s’hi inaugurà l’any 2000 el Museu d’Història dels Jueus de Girona, que explica la presència històrica d’aquesta cultura a la ciutat i a Catalunya.

S’hi exposa la col·lecció de làpides i esteles funeràries trobades a l’antic cementiri jueu de Montjuïc de Girona.