(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra dels Dos Peres.
Formava part dels grans reforços catalans introduïts a Aragó el 1363, després de perdre’s la vila de Carinyena.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra dels Dos Peres.
Formava part dels grans reforços catalans introduïts a Aragó el 1363, després de perdre’s la vila de Carinyena.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 1363)
Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya i Pere I de Castella, després del fracàs d’aquest en el setge de València.
Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials: Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà.
Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, al·legant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinat Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert.
Pere Ramon de Copons (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 fou destinat a Aragó, amb els grans reforços catalans que hi anaren després de la caiguda de Carinyena.
Pere Ramon de Copons (Catalunya, segle XV) Cavaller. A la guerra contra Joan II es posà al costat de la Generalitat. En caure Barcelona (1472) fou un dels que s’hagueren de sotmetre, a la capital, a l’obediència del rei.
(Catalunya, segle XIV – 1387)
Fill petit de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres, i germà de Guerau, Ramon, Berenguer Arnau (I) i Guillem. Heretà el patrimoni familiar.
Serví en la guerra de Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Fou capità destacat al front de Terol.
Fou el pare de Guerau (VIII), de Berenguer Arnau (II) i de Pere de Cervelló i de Queralt.
(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)
Conflictes armats entre Castella i Catalunya-Aragó: guerra dels Infants de la Cerda (1289-1304), guerra dels Dos Peres (1356-69) i guerra dels Infants d’Aragó (1429-45).
(Campillo, Aragó, 27 març 1281)
Acord signat entre Pere II de Catalunya, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç, complementari del tractat d’Ágreda.
Signat a Campillo (antic lloc situat al límit dels regnes de Castella i Aragó, entre Ágreda i Tarassona).
(Borja, Aragó, 1190)
Acord entre Alfons I de Catalunya i Sanç IV de Navarra, d’ajuda mútua contra Castella.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós durant la guerra contra Castella.
El 1363 era un dels cavallers destacats entre grans reforços catalans que entraren a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
(Uncastillo, Aragó, 27 agost 1363)
Acord signat entre Carles II de Navarra i Pere III de Catalunya-Aragó.
Carles II trencà la seva aliança amb Pere I de Castella i posà fi a la guerra navarro-aragonesa del 1362.
Hom establí una aliança contra Castella i França i un repartiment del territori castellà.
(Torrellas, Aragó, agost 1304)
Acord entre Jaume II de Catalunya, Ferran IV de Castella i l’infant Alfons de la Cerda, pel qual aquest últim, a canvi de diverses viles (Alba de Tormes, Montsó, etc), renunciava a la corona de Castella.
Ferran IV recobrava la part sud del riu Segura, al regne de Múrcia, i la resta quedava per a la corona catalano-aragonesa: Cartagena, Guardamar, Alacant, Elx, Elda i Novelda.