Arxiu d'etiquetes: Grècia (bio)

Colomer -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Colomer  (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902)  Bisbe missioner dominicà. Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial. El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor. Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica (1892). És autor, també, de diverses pastorals i de Carta… de la toma de Dan-Song por los franceses (1884).

Gaspar Colomer  (Mataró, Maresme, segle XIX – Manila, Filipines, 1900)  Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d’ordre docent.

Jaume Colomer  (Grècia, segle XIV)  Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d’aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d’Atenes (1388) i de Neopàtria (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d’un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l’Acròpolis d’Atenes contra un atac dels turcs.

Joan Pau Colomer  (Catalunya, segle XVII)  Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.

Llucià Colomer  (Perpinyà, segle XVII – Illes Balears, 1640)  Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l’estudi De Grammatica, en quatre volums.

Cantacuzè, Helena

1 Resposta

(Grècia, segle XIV – Turquia, després 1394)

Comtessa de Salona i de Citó (Grècia). Parenta de l’emperador Joan VI Cantacuzè i muller de Lluís Frederic d’Aragó.

Regí el comtat en nom de la seva filla Maria des de la mort del seu marit (1382) fins a la conquesta del país per Baiazet I (1394), que les tancà al seu harem.

Mantingué estretes relacions amb els reis Pere III el Cerimoniós i Joan I de Catalunya, els quals li demanaren ajut per als ducats catalans d’Atenes i de Neopàtria.

Boïl, Joan

Deixa un comentari

(Grècia, segle XIV – Atenes ?, Grècia, 1400)

Bisbe de Mègara, Àtica (1377-1400). Refugiat a Atenes després de l’ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli (1374).

Fou partidari de Pere III de Catalunya, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines.

Ballester, Romeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)

Militar. Destacat a la Grècia catalana.

En 1381 era comandant de l’Acròpolis d’Atenes i en féu lliurament solemne a Felip Dalmau de Rocabertí, acabat d’arribar de Catalunya com a lloctinent de Pere III el Cerimoniós.

Ballester, Antoni

2 Respostes

(València, segle XIV – Atenes ?, Grècia, 1414)

Arquebisbe d’Atenes i de Càller. Era un dels qui prepararen amb delit la reconeixença explicita de la sobirania de Pere III el Cerimoniós a la Grècia catalana. La seva actuació política resultà important.

Fou el germà de Pere Ballester  (València ?, segle XIV – Grècia, segle XIV)  Baró de la Grècia catalana. Senyor de Kapraina i de Petra, a la Beòcia. Els seus dominis foren perduts el 1379, a la invasió de les companyies navarreses a sou de Jaume de Baux. Fou un dels partidaris de transferir a Pere III el Cerimoniós la sobirania dels ducats d’Atenes i de Neopàtria.

Baldomar, Berenguer

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIV – Grècia, segle XIV)

Cavaller. Devers el 1359 fou nomenat vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, per governar-los en nom del rei de Sicília.

Substituïa al càrrec Gonçalvo Eiximenis d’Arenós.

Era encara en funcions el 1368.

Andrònic II Paleòleg

10 Respostes

(Nicea, Grècia, 25 març 1259 – Constantinoble, Turquia, 13 febrer 1332)

Emperador de Bizanci (1282-1328). El seu pare Miquel VIII l’associà a l’imperi el 1273. Per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la companyia catalana de Roger de Flor.

La victoriosa campanya asiàtica dels almogàvers no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap; els turcs prosseguiren llur expansió. D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi.

Concedí privilegis als mercaders catalans a Bizanci, que amplià després de la dura repressió (la Venjança Catalana) que seguí a la mort de Roger de Flor.

Ferrer, Bernat -mariner-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Mariner. Serví a l’estol de la Companyia catalana a Orient. Després del consell de guerra de Gal·lípoli, a primers de juny de 1305, en què hom decidí enfonsar les naus, passà a les forces de terra.

A la batalla de l’istme d’Hexamílion aconseguí un bon cavall i les armes d’un cavaller grec. Amb aquest equip, encara que sense escut perquè no havia après de sostenir-lo a cavall, fou una de les figures de la batalla d’Apros.

Confós per les seves armes amb un gran cavaller, fou escomès pel basileus Miquel, el fill de l’emperador, que el ferí a la mà amb l’espasa. Ferrer, armat amb un coltell cilíndrics dels anomenats brotxes, s’imposà al seu adversari.

Després de molts cops a les parts cobertes, n’encertà un a la cara del fill de l’emperador, que caigué del cavall, però fou retirat pels seus abans de rebre un cop mortal.

Estanyol, Berenguer

2 Respostes

(Empúries, Alt Empordà, segle XIII – Grècia, 1316)

(o Bernat)  Cavaller. Combaté al servei de Frederic II de Sicília.

Fou enviat al ducat d’Atenes amb quatre galeres i gent d’armes, com a vicari general o lloctinent del duc Manfred, fill segon de Frederic II.

El ducat, fiblat pels veïns i excomunicat pel papa Climent V, es consolidà gràcies a la política coratjosa i assenyada d’Estanyol, que anava alternant la lluita i les treves de manera que hom combatia només un dels enemics, en una mena de torn proporcionat als efectius disponibles.

Les victòries obtingudes acabaren per assegurar les fronteres.

Morí de malaltia, i fou succeït en el càrrec pel famós Alfons Frederic, fill natural de Frederic II.

Entença i de Montcada, Berenguer d’

9 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Gal·lípoli, Grècia, 1306)

Noble i militar. Fill segon de Berenguer V d’Entença, i germà de Guillem i de Saurina.

Lluità a Calàbria (1284), a les ordres de l’infant Jaume (futur Jaume II el Just). Després de la pau d’Anagni (1295) restà al servei de Frederic II de Sicília en la lluita contra els angevins, fins a la pau de Caltabellota (1302).

Com a representant de Jaume II dirigí una força expedicionària que s’incorporà a la Gran Companyia Catalana de Roger de Flor (1304) per ajudar l’emperador bizantí contra els turcs. Allí aconseguí de l’emperador Andrònic II el títol de megaduc de Romania i senyor de l’Anatòlia i de les illes de l’Imperi, cosa que suscità les enveges de Bernat de Rocafort, el seu senescal.

Després de l’assassinat de Roger de Flor (1305), prengué la direcció de la Companyia Catalana i declarà la guerra a l’Imperi, iniciant la cèlebre Venjança Catalana.

Es fortificà davant Gal·lípoli, resistí a l’exèrcit de Miquel i saquejà Heraclea. De tornada, es troba amb divuit galeres genoveses de l’almirall Dòria, el qual s’apoderà de les naus catalanes a traïció i el dugué a Gènova presoner.

Alliberat al cap de poc gràcies a les gestions de Jaume II, preparà una nova expedició a l’Orient des de Barcelona.

Arribat a Gal·lípoli l’any 1306, augmentaren les dissensions amb Rocafort, el qual no el volgué obeir, malgrat els bons oficis de Ramon Muntaner, el qual el reconegué com a cap de la Companyia.

L’arribada de l’infant Ferran de Mallorca com a lloctinent de Frederic II (1307), reconegut per Entença però no per Rocafort, creà noves disputes que havien de culminar amb la mort d’Entença, en una baralla entre les dues faccions.