(Girona, segle XVIII)
Gravador, impressor i llibreter. Documentat a Girona entre el 1704 i el 1733.
El seu fill, Jaume Bro, i el seu nét, Josep Bro (actiu entre 1767 i 1784), mantingueren la tradició familiar de gravadors i d’impressors.
(Girona ?, segle XIV – segle XV)
Rabí de Girona. Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa.
Té un escrit conservat en l’obra Sébet Yëhudà de Sëlomó ibn Verga.
(Girona, segle XVIII)
Escriptor. Publicà versions al castellà de l’Art Poètica d’Horaci (1768) i de les Bucòliques de Virgili (1773).
(Girona, segle XVIII)
Escultor i pintor. Treballà per al monestir de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, així com per a d’altres temples.
Fou el pare de Josep Barnoya (Girona, segle XVIII – segle XIX) Escultor. Fou deixeble de Lluís Bonifaç i Massó, a Valls. Tornà a Girona posteriorment. Entre les seves obres figura el reliquiari de Santa Cristina, a Lloret de Mar.
(Girona ?, segle XVIII)
Poeta. Autor de la Cançó nova (1791), composició de disset estrofes, que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià.
(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XV)
Orfebre. Fou membre d’una important família d’argenters gironins.
Cisellà, entre altres, la custòdia d’or de la seu de Girona (1430-38) i és autor de les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya (1416) i, probablement, de l’arqueta de sant Martirià del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
(Girona, 9 setembre 1377 – octubre 1377)
Fill de l’infant Joan, duc de Girona i futur rei Joan I de Catalunya-Aragó, i de la primera muller d’aquest, Mata d’Armanyac.
Era el quart dels infants haguts d’aquest matrimoni. Nasqué prematur.
(Girona, segle X)
Vescomte de Girona en temps de Borrell II de Barcelona.
L’any 985, amenaçada Barcelona per al-Mansur, acudí a la ciutat, amb tres germans seus, al front d’un reforç. Tots caigueren presoners en ésser expugnada la ciutat.
Sembla que ell tornà aviat del seu captiveri. Els seus germans foren menys sortosos, ja que continuaven retinguts el 993.
(Girona, segle XII – vers 1238)
Cabalista. Figura central i original del cercle cabalístic de Girona.
Gendre d’Ezra ben Selomó, és autor de comentaris a les Hagadot talmúdiques.
Escriví també el Saàr ha-soel, catecisme cabalista a base de preguntes i respostes, un comentari a l’anònim Sefer Yesira, una llarga carta, comentaris al ritual de pregàries (o recull de prescripcions sobre la meditació mística) i altres texts fragmentaris, conservats en citacions d’autors posteriors.
(Girona, segle XIX)
Metge. Batxiller en filosofia a la Universitat de Cervera. Estudià medicina a Montpeller.
És autor d’un Essai sur la topographie médicale de Gerone (Montpeller 1801). A la “Revista de Gerona” en fou publicada la versió castellana.
Dades dels Països Catalans 