Arxiu d'etiquetes: Girona (bio)

Guàrdia -varis bio-

3 Respostes

Arnau de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.

Berenguer de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).

Bernat Guàrdia  (Girona, segle XIV – segle XV)  Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.

Bernat de Guàrdia  (Urgell, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.

Pere Jaume de Guàrdia  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.

Ramon Berenguer de Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).

Gelabert i Roig, Ramon

Deixa un comentari

(Girona, segle XIX)

Metge. Doctorat a Montpeller. És autor de dues obres mèdiques escrites en francès.

Ezra, Abraham ben

2 Respostes

(Girona, segle XII)

Filòsof. És considerat com el fundador de l’exègesi racionalista entre els hebreus.

Un dels seus seguidors fou el famós David Kimhi.

Estruç, Bernat -poeta-

2 Respostes

(Girona ?, segle XV)

(o Estrús)  Poeta. Donzell. Procurador fiscal de Girona.

És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare (Girona, 1501), en versos de deu síl·labes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món.

Estrada i Tomàs, Pau

Deixa un comentari

(Girona, segle XVIII – segle XIX)

Metge. Fou deixeble de l’escola de Montpeller.

És autor d’una Dissertation sur l’apoplexie (1807).

Duran de Baldac, Pere

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII – 1321)

Heterodox. Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l’autoritat de l’Església, el matrimoni i la propietat.

Processat pel bisbe Pere de Rocabertí i per l’inquisidor Arnau Burgnet, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília.

Domenge, Guillem

Deixa un comentari

(Girona ?, segle XIV – segle XV)

Jurista. Doctor en dret, fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria de Girona (1386) per l’infant Joan.

Va escriure uns comentaris sobre les Constitucions de Catalunya i els Usatges de Barcelona.

Desmonells, Jaume

Deixa un comentari

(Girona, segle XIV)

Jurista. Fou vice-canceller de Pere III de Catalunya i del príncep Joan, duc de Girona, des d’aquest darrer càrrec intervingué en el procès contra Bernat II de Cabrera i contribuí a la seva sentència de mort.

Cella i de Tafurer, Joan

Deixa un comentari

(Girona, segle XVI)

Jurista. Representà el Braç Militar a les gestions per tractar d’una recopilació de les Constitucions de Catalunya (1589).

Bruguera, Joan

Deixa un comentari

(Girona, segle XV)

Metge. El 1450 fundà a Montpeller el col·legi de Girona, perquè els estudiants gironins poguessin acudir més fàcilment a aquella ciutat provençal, tan prestigiosa com a centre d’estudis mèdics.