Arxiu d'etiquetes: Girona (bio)

Julià -varis bio-

3 Respostes

Andreu Julià  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.

Francesc Julià  (Girona, segle XVII)  Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.

Isidre Julià  (Catalunya, segle XVII)  Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.

Joan Julià  (Catalunya, segle XVII)  Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.

Josep Julià  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.

Miquel Julià  (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621)  Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.

Ishaq ben Zerahya ha-Leví Gerundí

2 Respostes

(Girona, segle XII)

Poeta hebreu. Autor d’una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals.

Fou el pare de Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí.

Harap

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII)

Jurista hebreu. El seu nom veritable era Rubén ben Isaac.

També fou metge i es distingí com a escriptor religiós.

Haleví, Zerahia

Deixa un comentari

(Girona, segle XIV)

Talmudista. Fou famós per les llibertats crítiques que es permetia en parlar dels comentaristes més antics.

Guàrdia -varis bio-

3 Respostes

Arnau de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.

Berenguer de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).

Bernat Guàrdia  (Girona, segle XIV – segle XV)  Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.

Bernat de Guàrdia  (Urgell, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.

Pere Jaume de Guàrdia  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.

Ramon Berenguer de Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).

Gelabert i Roig, Ramon

Deixa un comentari

(Girona, segle XIX)

Metge. Doctorat a Montpeller. És autor de dues obres mèdiques escrites en francès.

Ezra, Abraham ben

2 Respostes

(Girona, segle XII)

Filòsof. És considerat com el fundador de l’exègesi racionalista entre els hebreus.

Un dels seus seguidors fou el famós David Kimhi.

Estruç, Bernat -poeta-

2 Respostes

(Girona ?, segle XV)

(o Estrús)  Poeta. Donzell. Procurador fiscal de Girona.

És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare (Girona, 1501), en versos de deu síl·labes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món.

Estrada i Tomàs, Pau

Deixa un comentari

(Girona, segle XVIII – segle XIX)

Metge. Fou deixeble de l’escola de Montpeller.

És autor d’una Dissertation sur l’apoplexie (1807).

Duran de Baldac, Pere

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII – 1321)

Heterodox. Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l’autoritat de l’Església, el matrimoni i la propietat.

Processat pel bisbe Pere de Rocabertí i per l’inquisidor Arnau Burgnet, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília.