(Girona, 9 setembre 1377 – octubre 1377)
Fill de l’infant Joan, duc de Girona i futur rei Joan I de Catalunya-Aragó, i de la primera muller d’aquest, Mata d’Armanyac.
Era el quart dels infants haguts d’aquest matrimoni. Nasqué prematur.
(Girona, segle XVI)
Pintor. D’antuvi va treballar a Girona, però l’any 1577 es trobava a Barcelona i realitzà la pintura de les portes del retaule de Sant Joan, del gremi dels fusters, a la seu barcelonina; amb un estil renaixentista, són representats sant Joan i sant Marc entre altres que figuren a la predel·la.
El 1580, associat amb Joan Moles, pintà el retaule major de Calella.
Eren fills de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens.
Jeroni Margarit i de Requesens (Girona, segle XVI) Fou el pare de Llàtzer de Margarit.
Joan Margarit i de Requesens (Girona, segle XVI) Eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (1534-54).
Lluís Margarit i de Requesens (Girona, segle XVI) Successor del seu pare. Ell, o un fill homònim (mort vers 1580), es casà amb Elisabet i foren pares de:
Elisabet de Margarit i d’Espés (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Muller de Joaquim de Reguer i de Ferrer, al qual aportà els béns d’aquest línia, i a llurs descendents, que també és cognominaren Margarit.
Margarit i de Pau, Berenguer (Girona, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Fill de Joan Margarit i de Peguera i de Caterina de Pau, i germà de Francesc, Joan i Bernat (III).
Prengué part en diverses bandositats per tal de controlar el govern de la ciutat i fou detingut per ordre dels cavallers (1458-59).
Margarit i de Pau, Francesc (Girona, vers 1425 – vers 1478) Germà de Berenguer, Joan i Bernat (III). Fou destinat a la carrera eclesiàstica, però ja el 1463 havia penjat els hàbits i era cavaller.
(Girona, segle XIV – Catalunya, segle XVII)
Llinatge de cavallers i després nobles que tingueren un paper molt important en la història de Catalunya.
Es dividí en dues branques, la primogènita dels senyors de Sant Gregori i la secundària dels senyors del Castell d’Empordà.
(Girona, segle X)
Vescomte de Girona en temps de Borrell II de Barcelona.
L’any 985, amenaçada Barcelona per al-Mansur, acudí a la ciutat, amb tres germans seus, al front d’un reforç. Tots caigueren presoners en ésser expugnada la ciutat.
Sembla que ell tornà aviat del seu captiveri. Els seus germans foren menys sortosos, ja que continuaven retinguts el 993.
(Girona, segle XII – vers 1238)
Cabalista. Figura central i original del cercle cabalístic de Girona.
Gendre d’Ezra ben Selomó, és autor de comentaris a les Hagadot talmúdiques.
Escriví també el Saàr ha-soel, catecisme cabalista a base de preguntes i respostes, un comentari a l’anònim Sefer Yesira, una llarga carta, comentaris al ritual de pregàries (o recull de prescripcions sobre la meditació mística) i altres texts fragmentaris, conservats en citacions d’autors posteriors.
(Girona, segle XIX)
Metge. Batxiller en filosofia a la Universitat de Cervera. Estudià medicina a Montpeller.
És autor d’un Essai sur la topographie médicale de Gerone (Montpeller 1801). A la “Revista de Gerona” en fou publicada la versió castellana.
(Girona, segle XIV)
Metge de la casa reial de Catalunya-Aragó.
El 1371 reconegué, a Besiers i per encàrrec de l’infant Joan, la promesa d’aquest, Joana de Valois, que morí de disenteria; i el 1374, a Girona, assistí el mateix infant i, a València, l’embaràs de la muller d’aquest, Mata d’Armanyac, sobre el qual informà minuciosament els reis.
Les seves cartes contenen bon nombre de detalls interessants per al coneixement de la ciència mèdica de l’època.
Dades dels Països Catalans 