(Catalunya, octubre 1936 – 1939)
Organisme polític dependent de la conselleria de seguretat interior de la Generalitat de Catalunya.
Creat per a l’estudi de la reorganització dels serveis d’ordre públic i per a l’acoblament dins aquests dels d’investigació i les patrulles de control que duia a terme el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
Format pel secretari general d’ordre públic, el comissari general, el cap dels serveis i l’inspector general dels serveis.
(Catalunya, 5 octubre 1936 – 1939)
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política. Creat per decret, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Actuà a través de la premsa diària (“Comunicat de Premsa”, ciclostilat, en set llengües, inclosos el llatí i l’esperanto), de revistes, de quaderns fotogràfics, d’edicions en quatre llengües, sovint il·lustrades, del cinema, de mascotes, de discs, de cartells, de teatres de titelles, de cors de cantaires, de biblioteques ambulants.
Tingué un personal fix que arribà a 300 persones. El comissari fou Jaume Miravitlles.
(Catalunya, 18 setembre 1936 – gener 1937)
Institució creada per la Generalitat de Catalunya per a elaborar la política de l’habitatge, administrar -dissoltes les cambres de la propietat urbana- els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu.
Havia d’ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats; aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur col·laboració.
Fou dissolt pels Decrets de s’Agaró en ésser creada la Comissió per a l’Estudi del Règim Immobiliari.
(Catalunya, 13 juny 1932 – 19 març 1934)
Institució creada per la Generalitat de Catalunya.
Fusionada, el 19 de març de 1934, amb l’Institut contra l’Atur Forçós per tal d’estudiar i fixar normes sobre higiene, arquitectura, moblament, expropiació de sòl i finançament de la casa obrera, i elaborar un pla urbanístic de Catalunya, començant pel de Barcelona i afores, que restà formalitzat el 1934 en el pla Macià.
El 1933, el president Francesc Macià inaugurà un grup de cases pilot al carrer de Torras i Bages, i fou iniciada la construcció de la Casa Bloc.
Era integrat per una àmplia representació ciutadana.
(Catalunya, 23 juliol 1936 – 9 gener 1937)
Organisme dependent de la conselleria de finances de la Generalitat de Catalunya, a fi de regular la funció bancària per evitar les sortides innecessàries de fons dels bancs i resoldre el problema del pagament de jornals.
Per decret del 8 d’agost s’articulà en tres comissaries delegades per a cada una de les funcions.
Per decret del 9 de gener de 1937 (formant part dels Decrets de s’Agaró) fou dissolta i substituïda pel Consell Superior del Crèdit i de la Banca, de caràcter consultiu, i pel Consell General de la Banca Catalana i el Consell General de l’Estalvi, de caràcter executiu.
Amb aquests canvis hom reforçà la intervenció de la Generalitat en la gestió del crèdit i de l’estalvi.
(Catalunya, 28 juliol 1936 – 9 gener 1937)
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, dependent de la conselleria de finances, a fi d’intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d’assegurances.
Per decret del 9 de gener de 1937 (formant part dels Decrets de s’Agaró) fou creat el Servei Tècnic d’Assegurances, que havia d’exercir les funcions de la Comissaria General (vida, incendi, transports i diversos) i de la Comissaria d’Assegurances Socials (maternitat, accidents de treball, retir-vellesa).
Pel mateix decret fou creat el Consell General d’Assegurances, amb atribucions consultives i executives.
(Barcelona, 1980 – 1998)
(CDGC) Institució. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció la recuperació del teatre clàssic català, així com la promoció de la nova dramatúrgia catalana, sense descartar els grans textos del repertori universal.
Ha estat dirigit per Xavier Fàbregas, per Hermann Bonnín, aquest del 1981 al 1988, i després per Domènec Reixach.
La seva seu fou al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de diverses ciutats catalanes. A partir del 1994, també programà i gestionà el teatre Poliorama.
El 1998 es dissolgué i s’integrà en el Teatre Nacional de Catalunya.
(Catalunya, 1985 – 2010)
(CIDEM) Institució. Dependent del departament d’indústria i energia, que té la finalitat d’impulsar el desenvolupament industrial de Catalunya i posar a l’abast de les empreses la informació i els mitjans necessaris per a elevar-ne els nivells tecnològics i llur competitivitat.
Creat per la Generalitat, la tasca consisteix en la creació de bases de dades pròpies i en la connexió i l’accés a les bases de dades nacionals i internacionals, especialment amb les de la Comunitat Europea. Té oficines permanents a Brussel·les, Nova York, Tòquio, etc.
Cal destacar també la participació en operacions de capital-risc i de noves societats d’aquesta naturalesa. En aquesta línia, i com a materialització d’aquesta prerrogativa, el 1986 fou constituïda la Societat Catalana de Capital Risc, que el 1992 era en procés de fusió amb Iniciatives Municipals Empresarials.
L’any 2010 fou integrat a l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).
(Catalunya, 10 febrer 1984 – )
(CED) Institució creada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona dedicada a la investigació i la formació d’especialistes en tema de demografia. Es dedica a la creació i el manteniment d’una base de dades i disposa d’una biblioteca especialitzada.
Des del 1985 actua com un consorci amb entitat jurídica pròpia. Difon els seus treballs a través de la col·lecció “Papers de Demografia”, alhora que realitza anualment, des del 1988, cursos de post-grau per a llicenciats que desitgen formar-se com a nous especialistes en matèria de població.
(Catalunya, 1983 – )
(CRP) Servei educatiu del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a donar suport a l’activitat pedagògica dels centres d’ensenyament i a la tasca docent del professorat.
El 1994 se’n redefiní normativament l’estructura i les funcions. L’àmbit d’actuació és local, subcomarcal i comarcal, i cobreix tot l’àmbit territorial del departament d’ensenyament.
Els CRP de la ciutat de Barcelona són fruit d’un conveni entre el departament d’ensenyament i l’ajuntament de Barcelona i n’hi ha un cada districte municipal.
L’any 2000 hi havia 72 CRP al conjunt de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 