Arxiu d'etiquetes: genealogistes

Vilanova de Rosselló, Ramon de *

Deixa un comentari

Veure> Ramon de Rosselló i Donato  (genealogista català, 1876-1936).

Esquerdo i Sapena, Onofre

2 Respostes

(València, 1635 – 17 agost 1699)

Erudit, genealogista i heraldista. Germanastre de Vicent Esquerdo i Pastor. Ciutadà de València. Ocupà, entre altres càrrecs, el de jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap.

Deixà manuscrites diverses memòries, cròniques i catàlegs bibliogràfics, perduts, llevat d’una relació dels justícies i els jurats de València i d’un nobiliari valencià (publicat el 1963).

Se li atribueix el poema heràldic Trobes de mossèn Jaume Febrer en què tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de València (publicat el 1796), que fingí traduir i posar en prosa castellana a partir d’un manuscrit català d’un seu avantpassat.

Desbrull i Boïl d’Arenós, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1753 – Pollença, Mallorca, 1835)

Genealogista. Germà d’Antoni.

Entre les seves obres cal esmentar Adarga mallorquina i Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca.

Deixà inèdites unes importants Memòries que van des del darrer quart del segle XVIII fins al primer del segle XIX.

Cerveró i Gomis, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1902 – 1983)

Genealogista i historiador. Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor.

Publicà diversos treballs d’investigació històrics a l’“Archivo de Arte Valenciano” i als “Anales del Centro de Cultura Valenciana” i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación (1960).

Realitzà la transcripció documentada de la família Borja (segles XIII-XIV) i d’altres famílies aristocràtiques. Contribuí, a partir del seu treball a diversos arxius regionals, a l’esclariment de la cronologia i a la genealogia d’escriptors clàssics valencians.

Busquets, Joan -genealogista-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Genealogista i notari. És autor d’una Genealogia dels ducs de Cardona.

Bendicho i Embite, Jaume

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, 25 juliol 1585 – Alacant, després 1657)

Genealogista i ciutadà honrat d’Alacant. Al servei del duc de Gandia, fou batlle (1650) de les baronies de Murla, Orba i Laguar.

Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada.

Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent.

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Costa i Turell, Modest

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Genealogista. Col·laborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” (1858).

Publicà Tratado completo de la ciencia del blasón (1856), amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes.

Rosselló i Donato, Ramon de

2 Respostes

(Barcelona, 1876 – 1936)

Genealogista. Fill de l’advocat Pere de Rosselló i Puig.

Es dedicà a la investigació genealògica i el 1924 aconseguí que li fos rehabilitat el comtat de Vilanova, sembla que aportant una documentació no gaire fidedigna, i es cognomenà de Vilanova de Rosselló.

Fou mort en iniciar-se la guerra civil.

Publicà treballs sobre llinatges catalans i deixà una col·lecció de notes manuscrites procedents de documents coneguts com Els papers del comte de Vilanova.

Onomasticon Cataloniae

(Catalunya, 1931 – 1994)

Ampli recull d’onomàstica. Enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català.

És obra de Joan Coromines, amb la col·laboració de diversos historiadors. La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997.

El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament.

Conté més de 400.000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita. El darrer volum conté un índex.

És publicat per Curial Edicions Catalanes.