(la Corunya, Galícia, 1812 – Madrid, 1878)
Militar. Revoltat el 1868, s’oposà a l’alçament federalista de la Bisbal (1869).
Essent capità general de Catalunya (1869-72), reprimí la protesta popular contra les quintes (1870).
(A Corunya, Galícia, 1899 – Lleida, 1981)
Metge i caricaturista. Fou conegut pel pseudònim de Niko. Resident a Lleida des de molt jove, ha col·laborat en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions.
Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes “Zig-Zag”, “Corre-Vuela”, “El Peneca” i “Las Últimas Noticias” de Santiago de Xile.
Participà sovint en l’Exposició Internacional de l’Humor que se celebra cada any a Montreal (Canadà). Pertangué a l’Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales.
(Puenteáreas, Galícia, 28 juliol 1878 – Madrid, 3 octubre 1941)
Polític. El 1906 es traslladà a Barcelona i aviat es convertí en l’home de confiança de Alejandro Lerroux.
S’encarregà de la direcció d’“El Progreso” i de les tasques organitzatives del nou Partit Republicà Radical, constituït el 1908. Fou elegit regidor de Barcelona el 1909, poc abans que esclatessin els fets de la Setmana Tràgica.
Fou detingut el 31 de juliol, però no fou inclòs en el procés següent, en el qual pogué actuar com a advocat defensor d’alguns dels radicals implicats en els fets.
Fou diputat a corts (1910, 1920 i 1923), tornà a ser regidor (1917) i fou un dels signants del pacte de Sant Gervasi (1914) amb els republicans nacionalistes catalans.
Quan es proclamà la II República a Barcelona, intentà d’ocupar el govern civil, però fou, el mateix 14 d’abril, desplaçat per Lluís Companys.
De nou diputat a corts el 1931 i el 1933, encapçalà al congrés la minoria parlamentària radical.
(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1911 – Sanxenxo, Pontevedra, Galícia, 12 agost 1984)
Polític i escriptor. Fou un dels primers militants de la Falange Española al Camp de Tarragona. El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front. Residí a Madrid, on ha detingut càrrecs públics.
Dels seus llibres en castellà té un valor testimonial Los catalanes en la Guerra de España (1951), i l’apologètic, Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos (1979).
(Albalat de Cinca, Aragó, 1 desembre 1897 – A Corunya, Galícia, 29 maig 1938)
Tenor. El seu nom real era Miguel Burro Fleta. Va estudiar al Conservatori municipal de Barcelona i va ampliar estudis a Itàlia.
Es va presentar a Barcelona (1925) amb l’obra Carmen, de Bizet.
(Barcelona, juliol 1684 – Ourense, Galicia, 11 desembre 1763)
Prelat i escriptor. Professà en l’orde dels agustins l’any 1699 i obtingué el títol de mestre en teologia el 1720.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1732), aquell mateix any fou nomenat bisbe d’Ourense, ciutat on va residir la resta de la seva vida.
Escriví composicions poètiques en castellà i dues obres en llatí, de caràcter polèmic. Figura de l’època de la decadència, com a poeta en català en destaquen les obres religioses Anatomia mental del cos humà i En memòria d’una sepultura, l’extens poema Descripció de la Muntanya e Santuari de Montserrat i, sobretot, un Art de ben morir, que obtingué una gran difusió.
Traduí al català les Lamentacions de Jeremies profeta i una heroida d’Ovidi. Li és atribuït també Lo tractat de la llengua catalana, perdut. La seva obra resta manuscrita, excepte la Descripció…, publicada el 1859.
(Melilla, 26 març 1722 – A Corunya, Galícia, 15 desembre 1790)
Enginyer militar. Projectà l’església de Sant Miquel del Port de la Barceloneta (1753), la seu nova de Lleida (1760), el pont ja desaparegut de Molins de Rei (1765) i completà la urbanització de la Rambla de Barcelona (1776-78).
El 1770, essent mariscal de camp, arribà a Mallorca per ajudar a la defensa de l’illa.
Hom ha confós la seva activitat amb la del seu probable germà Juan Martín Cermeño.
(Ourense, Galícia, 25 octubre 1906 – Barcelona, 22 octubre 1973)
Poeta. Residí a Barcelona, i traduí al gallec diversos poetes catalans.
Escriví, també, en castellà, alguns contes i les biografies Ali Bey (1943), El papa Luna (1944) i Fray Junipero Serra (1949).
(Castro-Caldelas, Orense, Galícia, 28 setembre 1912 – Barcelona, 18 desembre 1983)
Poeta i narrador. Des del 1945 residí a Barcelona. Traduí al gallec poemes de Salvador Espriu, Pere Quart, Jacint Verdaguer, Tomàs Garcés, etc.
La seva obra poètica evolucionà des de l’imaginisme, a la manera d’Amado Carballo (Orballo ispido, 1955) fins a una consciència adolorida dels problemes col·lectius de Galícia: Canta de lonxe o corazón de tempo (1969).
De la seva obra narrativa cal destacar Contos que non son contos (1969) i Trancos da vida do Braisiño (1970). Traduí també la Bíblia al gallec i escriví novel·les en castellà (La oscura corriente, 1969).
Fou el pare de Xoan Manuel Casado Martínez-Carmona.
(El Ferrol, Galícia, 31 juliol 1854 – Madrid, 12 novembre 1912)
Polític liberal i advocat. Fill de l’enginyer Josep Canalejas i Casas.
Com a president del consell de ministres (1910-12) i amb l’oposició d’importants sectors conservadors i liberals, acceptà parcialment les reclamacions catalanes per a l’autonomia i presentà a les corts el projecte de llei de mancomunitats i delegacions (1911), que possibilità la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914).
Morí tirotejat per un anarquista.
Dades dels Països Catalans 