(Barcelona, 1786 – Santiago de Compostela, Galícia, 1863)
Flautista i compositor. Primer flautista del Teatro alla Scala, de Milà, on amplià estudis, i de la catedral de Santiago. Músic major de l’exèrcit de Ferran VII de Borbó.
Compongué unes Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo, drama sacre que contrasta amb l’Himno de Riego que, entre altres obres, se li atribueixen.
(Ferrol, Galícia, 1875 – Barcelona, 22 abril 1939)
General. Cap de les forces de la guàrdia civil a Catalunya el 1936. No col·laborà en l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i posà les forces sota el seu comandament al servei del govern de la Generalitat.
La intervenció de la guàrdia civil en els combats del 19 de juliol fou decisiva. Per ordre del govern de la República es féu càrrec del comandament militar del Principat.
Més tard fou comandant militar de València.
Fou afusellat pels franquistes al final de la Guerra Civil.
(Santiago de Compostela ?, Galícia, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
(o Abril Peláez) Bisbe d’Urgell (1257-69). Havia estat mestre en teologia i ardiaca de Salamanca. Intentà de bandejar les doctrines albigeses infiltrades al bisbat.
És conegut, sobretot, per haver condemnat, junt amb l’inquisidor Pere de Cadireta, la memòria d’Arnau I, darrer vescomte català de Castellbó, mort el 1226.
(Valls, Alt Camp, 9 juliol 1842 – el Ferrol, Galícia, 11 març 1917)
Enginyer naval titulat a Madrid (1866) i llicenciat en farmàcia (1873). Ingressà a l’armada, on, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals. Assistí al Congrés Internacional d’Electricitat de París (1881) com a delegat de Marina, i al de Munic (1882).
Fou cap de l’arsenal i director de les drassanes del Ferrol (1883-99), on construí el dic de la Campana (1873), al port del Ferrol, que li donà un prestigi internacional. Projectà un túnel submarí entre Gibraltar i l’Àfrica. Planejà la construcció dels millors creuers que posseí l’armada espanyola a la seva època. Al Ferrol fundà l’Orfeó Aires de Minha Terra i presidí l’ateneu. Seguí amb afecte el moviment catalanista i col·laborà a “La Renaixença”.
Publicà Curso práctico de construcción naval (1868), La exposición internacional de pesca de Londres en 1883 i Apuntes sobre la Exposición Internacional de Higiene y Educación celebrada en Londres en 1884.
Dades dels Països Catalans 