Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Adrià, Mateu

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1364)

Funcionari reial i jurista. Protonotari col·laborador del rei Pere III el Cerimoniós.

Es traslladà a França el 1342 amb la missió d’impedir que el sobirà francès ajudés Jaume III de Mallorca, que el rei Pere havia disposat de destituir. Acompanyà el monarca en les campanyes de Mallorca (1343) i Sardenya (1345).

Redactà les Ordinacions fetes por lo molt alt senyor en Pere terç rei d’Aragó de tots los oficials de la seua cort, important tractat d’administració i cerimonial cortesans.

Abella, Berenguer d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)

Funcionari de la corona catalano-aragonesa. El 1347 visità Alfons XI de Castella, amb el fi d’assolir que aquest rei prestés suport a Pere III el Cerimoniós en les lluites contra la Unió, i dos anys després participà en la victòria de Llucmajor (1349) sobre les forces de Jaume III de Mallorca.

Actuà així mateix en diversos afers relacionats amb la guerra contra Castella (1363) i en el procés i l’execució de Bernat II de Cabrera (1364).

El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustrat, de l’infant Joan amb Joana de Valois. Principal artífex d’un tractat de pau amb Gènova (Barcelona, 1386).

Es vinculà al bàndol de la reina Sibil·la de Fortià, motiu pel qual fou executat en pujar Joan I el Caçador al poder.

Font i Marsà, Melcior

1 Resposta

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 25 desembre 1905 – Barcelona, 3 octubre 1959)

Escriptor. Fou redactor de “La Veu de Catalunya” i col·laborador d’altres publicacions periòdiques com “La Publicitat”, “Revista de Catalunya”, “Imatges” i “Revista del Centre de Lectura de Reus“. Dirigí el setmanari infantil “Jordi” en 1928.

El seu poema Les noces de l’alosa i el llessamí fou distingit amb Premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1923. És notable el seu estudi El teatre anterior a Pitarra (1928).

Fou secretari del conseller de la Generalitat Ventura Gassol, a l’estiu del 1936 ajudà a la sortida del país de milers de persones perseguides pels extremistes, els quals l’emanaçaren i tingué que exiliar-se a la tardor del 1936 a París, on es dedicà al món comercial del cinema. Va tornar a Barcelona al final dels seus dies.

Amat i de Junyent, Manuel d’

5 Respostes

(Vacarisses, Vallès Occidental, 1704 – Barcelona, 14 febrer 1782)

Militar i administrador. Fill de Josep d’Amat i de Planella. Membre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1721), visqué a Malta (1721-28) i a Madrid i participà a les campanyes d’Àfrica i d’Itàlia. Visqué també uns anys a Mallorca. Exercí, durant sis anys, la Capitania General de Xile (1755-61).

El 1761 fou nomenat virrei del Perú, càrrec que exercí fins al 1776. S’esforçà a restablir l’autoritat en el virregnat i reprimí diversos sollevaments. Davant el perill d’una guerra amb Anglaterra, bastí notables fortificacions, creà un cos de milícies cíviques i reorganitzà l’exèrcit. També finançà expedicions a Tahití i a l’illa de Pasqua.

Fou representant del despotisme il·lustrat i es preocupà de fomentar la cultura i de fer progressar l’economia. El 1767 expulsà els jesuïtes del virregnat.

Els seus amors amb l’actriu peruana anomenada La Perricholi, de qui tingué un fill, Manuel d’Amat i Villega, que juntament amb San Martín firmà l’acta d’emancipació d’Espanya, inspiraren una narració de Merimée i una opereta d’Offenbach.

De tornada a Barcelona es casà amb Maria Francesca de Fivaller, coneguda popularment per la Virreina.