Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Boïl, Felip de -noble-

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Noble. Fou cortesà del rei Joan I el Caçador. Ficat a les rivalitats de la noblesa valenciana, mogué una gran brega de carrer, davant el palau reial de València, contra Berenguer de Reixac i Joan de Pertusa. Aquests, per venjar-se’n, mataren pocs dies després al seu germà Ramon Boïl i Dies, governador de València.

El rei Martí I l’Humà, decidit a acabar amb aquells desordres, que comptaven a la ciutat amb nombrosos precedents pròxims, féu executar als assassins, i ordenà també que fos tallada una mà a Felip de Boïl.

Besalú, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. El rei Alfons IV el Magnànim el nomenà senescal seu.

Berenguer i de Marquina, Fèlix

Deixa un comentari

(Alacant, 20 novembre 1736 – 30 octubre 1826)

Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03). Ensenyà matemàtiques al col·legi naval de Cadis; després fou governador i capità general de Filipines (1787-94), i l’any 1799 l’ascendiren a tinent general.

L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, càrrec que exercí en circumstàncies difícils (atacs anglesos i aixecaments indígenes). Reprimí l’intent de restauració monàrquica asteca de Tepic.

Fou destituït perquè prengué mesures contra les curses de braus.

Berard i Palou, Hug

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1553 – 29 maig 1594)

Lloctinent de Mallorca (1583). Fill de Joanot Berard i Gual. Jurista, fou consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei, oïdor de l’audiència i ministre de la Rota.

Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs (1583). Com a recompensa Felip II li concedí (1591) privilegi nobiliari.

Deixà nombrosos escrits professionals, així com un llarg informe a favor de Ramon Llull (1594).

Berard i de Torrella, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – 1459)

Senyor de Cabrera i assessor del governador de Mallorca. El 1434, en passar per Mallorca Joan II el Sense Fe, el nomenà vice-canceller d’aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia.

Fou empresonat pels genovesos, després de la batalla de Ponça (1435). El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne.

Beneito, Francesc

Deixa un comentari

(València, segle XV – segle XVI)

Cronista. Justícia criminal de València (1526). Generós; participà en la sufocació de la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà (1526).

Deixà inèdita una relació dels fets esdevinguts a València durant les Germanies.

Babot, Mateu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Dignatari. Era tresorer de la petita cort de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor.

Amat i Tarré, Jaume

Deixa un comentari

(l’Alguer, Sardenya, segle XV – 1524)

Lloctinent general interí de Sardenya. Fou marquès de Villarios i comte de Bornova.

Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer (1502-03), de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà (1506), de governador de Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer (1509).

Albertí -varis bio-

3 Respostes

Arnau Albertí  (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI)  Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.

Guillem Albertí  (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.

Jaume Albertí  (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV)  Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.

Pere Joan Albertí  (Illes Balears, segle XVI)  Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.

Rafael Albertí  (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627)  Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).

Albert, Josep Francesc Ildefons Ramon d’

Deixa un comentari

(Illa, Rosselló, 1721 – 1790)

Advocat i polític. Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la polícia (1775) i conseller d’estat davant el ministre Turgot.

Publicà Lettres d’un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins al 1820. Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa.