(Avinyó, Provença, 1631 – Montlluís, Alta Cerdanya, 1700)
Militar. Com a comandant d’un regiment d’infanteria prengué part activa en la guerra dels Segadors, i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer.
Lluís XIV li enfeudà Fortià i Fortianell (era descendent de Sibil·la de Fortià).
Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban. Fou governador d’aquesta plaça des del 1679.
(França ?, segle XI – Rosselló, segle XII)
Dama. El seu llinatge no ha estat determinat amb certesa.
Fou muller del comte Guislabert II de Rosselló i mare de Girard I.
(castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 – Palma de Mallorca, 1811)
(o d’Espagne) Militar. Oferí els seus serveis a Carles IV de Borbó i s’establí (1793) a Mallorca.
En la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló.
(Rotier, Llenguadoc, 23 març 1816 – 26 maig 1893)
Polític. S’establí a Perpinyà, on es casà. Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà (1870-74).
Presidí diversos anys l’assemblea departamental; fou diputat d’extrema esquerra (1871-73 i 1876-81) a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891. Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotier.
(França, segle XII – Perpinyà, 1194)
Vescomtessa de Narbona. Filla d’Eimeric II i dotada de gran intel·ligència i energia, governà sàviament més de cinquanta anys.
Frenà els atacs dels senyors veïns i fou àrbitre de plets i disputes. Aplegà al voltant de la seva cort els millors trobadors.
Cedí el govern al seu nebot Pere Manrique de Lara (1192) i es retirà a Perpinyà.
(Boujan-sur-Libron, França, 21 març 1848 – Beauvais, França, 28 febrer 1915)
Eclesiàstic i historiador occità. Bisbe de Beauvais (1899-1915). S’especialitza en estudis sobre els albigesos i d’altres temes llenguadocians i relacionats amb Catalunya.
Obres principals: L’inquisition au Roussillon (1892), La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia (1886), Les assignations de livres aux religieux du convent des frères prêcheurs de Barcelona (XIII-XIV siècles) (1893).
(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.
Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.
Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).
Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956) Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.
(Lilla, França, 9 març 1865 – París, França, 24 desembre 1915)
Arxiver a Perpinyà (1889-97).
Publicà un Inventaire sommaire des archives communales antérieures à 1790. Ville de Thuir (1896) i treballs com L’enseignement élémentaire en Roussillon (1895), en col·laboració amb Felip Torreilles, Recherches sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan (1891), Les infâmes dans l’ancien droit roussillonnais (1893).
(Montèch, Llenguadoc, 30 agost 1861 – Molig, Conflent, 7 gener 1951)
Advocat a Perpinyà. Cap de la fracció reialista de l’Action Française al departament dels Pirineus Orientals.
Fou redactor en cap del diari “Le Roussillon” i president de l’Associació de la Premsa Política Perpinyanesa.
(Montalban, Llenguadoc, 30 setembre 1894 – Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 21 juliol 1972)
Pintor. Estudià a París (1913) i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida.
Algunes de les seves obres són: Vista de Toledo, el 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid, i El port de Marsella, el 1940, Musée d’Art Moderne, París.
Dades dels Països Catalans 