(Barcelona, 1950 – Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 13 juny 2021)
Fotògraf. Ha estudiat dibuix i pintura a Reus, Tarragona i Barcelona.
D’ençà del 1969 exercí de dissenyador gràfic i de fotògraf especialista en treballs publicitaris, d’arquitectura i d’interiorisme.
Ha publicat escrits a revistes especialitzades i des del 1973 ha exposat a molts llocs d’Espanya.
(Barcelona, 1952 – 9 maig 2013)
Fotògraf. És llicencià en història de l’art. Inicià la seva activitat artística el 1969 i féu la primera exposició individual el 1973.
En les seves fotografies tracta críticament la realitat.
Exercí la docència. Fou membre de l’equip directiu del departament de fotografia de la Fundació Joan Miró.
(Barcelona, 1946 – )
Fotògraf i dissenyador gràfic. Realitzà estudis d’enginyeria agrònoma i a l’Escola Eina de Barcelona.
A partir del 1985 començà a col·laborar per a diverses revistes de moda espanyoles i estrangeres, i més tard fou realitzador de campanyes publicitàries.
Ha realitzat també catàlegs de moda i col·laborà habitualment en revistes de publicitat, disseny i fotografia.
L’any 1990 participà en l’exposició fotogràfica Catalonia ’90 a Nova York.
(Albacete, Castella, 24 abril 1827 – Barcelona, 3 febrer 1916)
Fotògraf. Conegut pel pseudònim de Napoleón, com la seva dona Anne Tiffon Cassan.
Ambdós representaren a Barcelona el material de la casa Lumière de París i hi donaren a conèixer i explotaren el cinematògraf (1896), al qual adaptaren el so mitjançant un fonògraf.
Fundaren l’Estudi Napoleon i foren els retratistes més prestigiosos de Barcelona i primers fotògrafs de la casa reial.
(Vic, Osona, 13 abril 1952 – )
Fotògraf. Professor de l’escola Eina, de Barcelona, i de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Treballà professionalment en els camps de la moda i l’arquitectura.
D’entre la seva obra, que exposà regularment des de 1973, destaca la sèrie Naus (1985) i el llibre Barcelona, ciutat imaginada (1988). El 1989 rebé el premi LAUS de fotografia.
Enllaç web: Manel Esclusa
(Barcelona, 2 juliol 1880 – 4 juny 1963)
Compositor. Nebot d’Eusebi Daniel i Campalans. Residí a París (1900-vers 1912) i a l’Argentina (1917-vers 1924).
Autor d’obres per a piano, lieder, l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català (La meva rosa no és per a tu, 1937, amb text d’Alfons Roure) i en castellà.
També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1881 – Barcelona, 1953)
Fotògraf i cineasta. Creador de l’Arxiu Cuyàs, d’art, etnologia, i geografia dels Països Catalans, que, destruït en part el 1938, fou continuat posteriorment pels seus fills, Enric i Narcís, coneguts també com a fotògrafs de postals de la geografia catalana.
Director cinematogràfic de l’Iris Films, col·laborà en Amor heroico, La esclusa i Violant, les tres del 1910.
(Barcelona, 24 agost 1940 – 31 desembre 2023)
(Isabel Steva i Hernàndez) Fotògrafa. Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons.
Especialista del retrat i del reportatge, ha publicat, entre d’altres, els llibres Luces y sombras del flamenco (1975, ampliat el 1989), Guia secreta de Barcelona (1974), Els cementiris de Barcelona (1982), Colita, Xavier Miserachs (1988) i Amigos (1991, amb Pilar Aymerich).
Per al cinema ha treballat a Los tarantos (1963), de Rovira i Beleta, i en diversos films de l’escola de Barcelona.
El 1998 l’ajuntament de Barcelona li va imposar la medalla al Mèrit Artístic, juntament amb O. Maspons i Leopold Pomés.
(el Grau de València, 21 maig 1909 – Barcelona, 1 desembre 1985)
Fotògraf. Des de molt jove va especialitzar-se en el fotoperiodisme, col·laborant amb la premsa de Barcelona.
Utilitzant una cambra “Leica” tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complerts d’esdeveniments com, per exemple, la revolta del 19 juliol 1936 a Barcelona o d’altres episodis de la guerra civil. El seu arxiu personal és una de les principals fonts d’informació gràfica dels anys de la república i de la guerra.
Exiliat a França, va tornar el 1944 a Barcelona, on es va dedicar fins a la seva mort a la fotografia industrial i publicitària.
L’any 1984 li fou concedit el Premio Nacional de Artes Plásticas.
Els seus fills vengueren (2009) l’Arxiu Centelles a l’Estat espanyol.
(Llucmajor, Mallorca, 15 agost 1942 – Barcelona, 14 octubre 2013)
Fotògraf. Establert a Barcelona des de l’any 1963, s’inicià professionalment el 1967 treballant per al diari “La Vanguardia”.
Posteriorment col·laborà al setmanari “Destino” i altres revistes com ara “Fotogramas” o “Serra d’Or”.
Ha realitzat nombroses exposicions a l’entorn de diversos nuclis temàtics i ha il·lustrat llibres.
Dades dels Països Catalans 