Veïnat, al voltant de l’antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d’Argentona.
Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals (aigua de Clarà), carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses.
(el Pinell de Brai, Terra Alta)
Curs d’aigua, neix a la font de Brai, dins el terme.
Juntament amb altres barrancs aflueix, per l’esquerra, al barranc del Pinell, afluent de l’Ebre.
(Ogassa, Ripollès)
Antic castell, situat al puig de Sant Amanç, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d’Oriol, senyor d’Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n’adquirí tot el domini.
Fou abandonat el segle XIV.
El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament.
Poble, a la dreta del Sió, aigua amunt del cap del municipi.
De fet, hom considera que el Sió neix prop d’aquest lloc, a la font de Gàver, d’on parteix la sèquia del Sió.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, damunt la vall de Bastanist.
S’inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall (2.562 m alt), a la cresta de la serralada.
Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall, la més coneguda de la serra de Cadí.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Llogaret, fins al 1968 pertanyia al municipi d’Arfa i després al del Pla de Sant Tirs, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.
El segle XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia.
Hi ha una font d’aigua sulfurosa (aigua de la coma de Nabiners).
Barri de la ciutat, sorgit després del 1939 a la part alta de Sarrià, sota la carretera de les Aigües, al voltant de l’antiga masia i font de can Caralleu.
Al costat de les primeres torres foren construïdes, els anys cinquanta, barraques per a immigrants fora de cap pla d’urbanització.
El 1969 hi fou inaugurat un centre esportiu.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia.
La parròquia és esmentada ja el 839; l’actual església de Sant Marel és romànica (segle XI).
Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica.
Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret.
(Berguedà)
Riu de la comarca, afluent dretà a la capçalera del Llobregat.
Neix al vessant meridional de la serra de Cadí, a les fonts de l’Adou, també anomenades fonts del Bastareny, i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols.
La vall, orientada en direcció nord-oest – sud-est, al peu de la serra de Gisclareny, és subseqüent; el riu s’hi obre pas erosionant les margues eocèniques.
Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra, el seu afluent més important, el riu de Gréixer; passà per Bagà i l’aiguabarreig amb el Llobregat és a Guardiola de Berguedà.
El seu cabal és de règim pluvionival amb fortes oscil·lacions estacionals. En són aprofitades les aigües per a la indústria.
(aranès: Era Artiga de Lin) Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d’Artiga de Lin, situats a l’esquerra del riu d’Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel.
La vall del riu d’Et Joeu o vall de l’Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc.
A 1.460 m d’altitud, s’estenen els gran prats naturals del pla d’Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d’Era Artiga (2.709 m alt).
Entre el santuari i el pla d’Era Artiga es troben, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d’Et Joeu, ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.
Dades dels Països Catalans 