Arxiu d'etiquetes: folkloristes

Massot i Planes, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 20 juliol 1876 – Pòrtol, Mallorca, 28 maig 1943)

Músic i folklorista. Fill de Guillem Massot i Beltran. Seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra.

Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable col·lecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part. Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines.

Foren germans seus:

Melcior Massot i Planes  (Palma de Mallorca, 1870 – 1953)  Músic. Fou organista de Santa Eulària de Mallorca i compositor.

Mercè Massot i Planes  (Palma de Mallorca, 1894 – 1981)  Poetessa. Ha publicat algun llibre de poesia, i, als anys 1940, organitzà unes vetllades literàries que tingueren un cert paper en el migrat ambient cultural de la Mallorca de la postguerra.

Martínez i Martínez, Francesc

1 Resposta

(Altea, Marina Baixa, 13 juliol 1866 – 5 octubre 1946)

Erudit i folklorista. Fou molt pròdig com a autor, tant en castellà com en català.

D’una trentena d’obres, cal esmentar Coses de la meva terra (1912 i 1920), La llengua valenciana (1914), San Francisco, Cervantes y Valencia (1916), Los riegos de la villa de Altea y su derecho consuetudinario (1922), El folklore valenciano en el Quijote (1922) i Folklore valencià (1928).

Gloriosos, els

Deixa un comentari

(València)

FOLK Festa tradicional de la ciutat, pròpia de l’antic dissabte de Glòria.

Hom sortejava un premi per al carreter que primer arribés, des dels límits de la ciutat, a la plaça de la Seu, després de la prohibició a la circulació durant la setmana santa, en donar els tocs de glòria.

Actualment se celebra el diumenge de Pasqua, organitzada per Lo Rat Penat, i hi participen els simples ciutadans.

Ginard i Bauçà, Rafael

2 Respostes

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 27 juliol 1899 – Artà, Mallorca, 15 octubre 1976)

Folklorista i eclesiàstic. Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924. Fou premiat diverses vegades als jocs florals.

Estudiós del folklore de Mallorca, la seva obra cabdal és Cançoner popular de Mallorca (1966-74, quatre volums). També conreà la poesia i la prosa (Croquis artanencs, 1929).

Va fer la introducció al Blanquerna per a les Obres Literàries de Ramon Llull (1948) i el pròleg del volum XXI de les Obres de Ramon Llull.

Forteza i Cortès, Tomàs

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 13 maig 1838 – 21 maig 1898)

Poeta, folklorista i filòleg. De família benestant, va estudiar humanitats al seminari de Mallorca i va exercir durant anys la docència. Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears.

Es va iniciar en les lletres escrivint poesies en castellà, però estimulat pel seu cosí i gran amic Marià Aguiló i Fuster, des del 1869 va concórrer als Jocs Florals, on el 1873 va ésser nomenat mestre en gai saber. El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Mil·lenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat.

Va escriure Gramàtica mallorquina (1889), la primera gramàtica històrica de la llengua catalana estructurada sobre bases científiques. Es va dedicar amb entusiasme a la recuperació de paraules, refranys i cançons populars mallorquines (n’aplegà unes vuit mil).

Col·laborà en publicacions literàries i defensà amb ardor l’ús literari del català i la identitat entre el català de Mallorca i el del Principat i del Païs Valencià.

Les seves poesies es basen en poemes històrics. El seu recull de Poesies, en català, en castellà i en llatí, amb un pròleg de Miquel Costa i Llobera, fou publicat a Palma de Mallorca el 1902.

Ferrer i Ginard, Andreu

5 Respostes

(Artà, Mallorca, 1887 – Palma de Mallorca, 1975)

Folklorista. Mestre nacional, exercí en es Migjorn Gran (Menorca), a Artà i a Palma de Mallorca. Publicà una bona part dels seus reculls a “Llevant” (1917-30), “Tresor dels Avis” (1922-28), fundades per ell a Artà, i a d’altres publicacions de Palma de Mallorca.

El 1914 començà la sèrie “Folklore Balear”, on edità Rondaies de Menorca (1914), Cançonetes menorquines (1922) i unes notes sobre Aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore (1924).

Més tard, edità Folklore balear (1965) i a partir del 1959 fou el promotor de la Fundació Tresor dels Avis, per a la formació d’un arxiu folklòric i bibliogràfic, de la qual fundà un “Bolletí Informatiu”, que tingué diversos títols.

Deloncle, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 21 maig 1913 – 22 maig 1990)

Folklorista. Fundador (1963) i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà.

Ha participat activament en els diversos moviments catalanistes: “Germanor”, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català.

És autor de Goigs del Rosselló (1951) i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa.

Camps i Mercadal, Francesc

1 Resposta

(es Migjorn Gran, Menorca, 27 març 1852 – 3 maig 1929)

Metge, erudit i folklorista. Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona (1878) i s’establí as Migjorn Gran.

Dedicat als estudis d’arqueologia, etnografia i folklore, publicà importants treballs, principalment a la “Revista de Menorca”. Utilitzà el pseudònim Francesc d’Albranca, que arribà a fer-se popular a Menorca.

Milità en el periodisme catòlic i tradicionalista, dins i fora de l’illa; publicà el recull d’articles titulat Derecho a la ignorancia (1894). La seva obra més important es Folk-lore menorquí (De la pagesia) (1918-21), premi de l’Ateneu de Maó (1912).

Balanguera, la -cançó-

3 Respostes

(Illes Balears)

Cançó sobre un personatge popular femení. Fou composta el 1926 per Amadeu Vives sobre el poema de Joan Alcover La Balanguera, en què el personatge de la Bolanguera o Balanguera és transformat en una parca que fila el fil de la vida dels humans.

Aviat esdevingué una cançó popular i, identificat el personatge amb la pàtria, fou cantada com a himne patriòtic en èpoques de repressió del catalanisme. Té una gran popularitat en totes les terres de llengua catalana, especialment a Mallorca.

Actualment és l’himne oficial de les Illes Balears.

La Balanguera

La Balanguera misteriosa
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l’ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent
de la infantesa que s’enfila, de la
vellura que se’n va.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Aljandar -Ferreries-

4 Respostes

(Ferreries, Menorca)

(ort ant: Algendar) Possessió. Actualment dividida en Aljandar i Aljandar Vell.

Es troba a l’esquerra del barranc o riu d’Aljandar, un dels cursos d’aigua més importants de l’illa, format als vessants meridionals de la muntanya de Santa Àgueda, que desemboca a la costa de migjorn, a la cala de Santagaldana; és, en gran part del seu curs, el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella.

Aljandar apareix en el folklore menorquí; és coneguda la cançó popular que té per títol La núvia d’Aljandar.