Arxiu d'etiquetes: filòsofs/es

Cervera, Jaume

1 Resposta

(Alzira, Ribera Alta, segle XVII – 1722)

(o Servera)  Filòsof. Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia. Fou canonge de la catedral de València (1706) i un notable predicador (el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V de Borbó llegida a la catedral).

Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics, i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores: Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae (1693) i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones (1697).

Es mostrà eclèctic en les pugnes entre suaristes i tomistes; fou influït per Maignan i per la mentalitat geomètrica cartesiana.

Castellví i Lladró, Julià de

Deixa un comentari

(València, 1598 – 1637)

Filòsof aristotèlic. De la família dels comtes de Carlet; professà al convent del Carme de València (del qual fou prior el 1634), i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia. Fou definidor de la província d’Aragó.

És autor d’Universae Dialecticae praeviae synopsis (1624), Commentaria in Aristotelis Dialecticam (1624), Commentaria in Aristotelis Logicam (1625), Commentaria in reliquos libros Philosophiae (1630). Deixà manuscrit un Tractatus Theologici.

Caro i Sureda, Maria

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 17 juliol 1768 – 12 desembre 1827)

Doctora en filosofia. Excel·lí per les seves disposicions artístiques. El 1779 fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas (1781), i escriví algunes poesies religioses en castellà.

Brousse, Francesc

1 Resposta

(Perpinyà, 7 maig 1913 – Clamart, França, 25 octubre 1995)

Professor de filosofia i escriptor.

La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú: Rama aux veux de lotus bleu (1952), L’éternel reflet (1963), Vertiges et voltiges (1970).

Com a filòsof i exegeta ha publicat Lamennais et le christianisme universel (1963), Les clés de Nostradamus (1965) i Les secrets ésotériques de la Bible (1968).

Bossulo, Mateo

Deixa un comentari

(París, França, segle XVI)

(o Bossulus)  Retòric. Format a París, deixeble de Denis Lambin. El 1560 donà classe de retòrica a la Universitat de Barcelona i el 1565 era catedràtic de la Universitat de València, contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI.

Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i Llorenç Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor.

Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae (1566).

Blanc, Josep

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1613)

Filòsof i carmelità descalç. De l’escola neoaristotèlica, fou catedràtic a València i a Valladolid.

Entre les seves obres figuren els Commentarii in universam Aristotelis logicam (1612), In VIII libros Physicorum (1614) i In libros de anima, et generatione et corruptione (1615), que tingueren un bon acolliment a les universitats.

Bescós, Arnau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Filòsof lul·lià. Fou deixeble del famós Pere Daguí.

Berni i Català, Joan Baptista

1 Resposta

(València, 25 juny 1705 – 8 gener 1738)

Filòsof, sacerdot i notari de la Inquisició. Germà de Josep. Alumne del pare Tomàs Vicent Tosca i després catedràtic de filosofia a la Universitat de València, defensà posicions antiescolàstiques i racionalistes, i defensà la separació entre la filosofia i la teologia.

És autor de tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i del tractat Filosofia racional, natural, metafísica i moral (1736), obra en quatre volums bàsica per a la renovació filosòfica a les zones de parla catalana al segle XVIII.

Avicebró

1 Resposta

(Màlaga, Andalusia, 1020 ? – València, vers 1058)

Poeta i filòsof jueu. Nom amb que fou conegut als Països Catalans Sälomó ibn Gabirol. Visqué gran part de la seva vida a Saragossa.

Escriví Kéter malkut (Corona reial), l’obra filosòfica Font de la vida (molt important), Collar (gramàtica hebrea en versos), Llibre de la correcció dels caràcters (manual pràctic d’educació) i Selecció de perles (compilació de màximes morals).

Considerat el millor poeta hebreu andalusí.

Abü-l-Salt Umayya

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 1067 – El Mahdia, Tunísia, 1134)

Metge, filòsof i teòleg. A Dénia fou deixeble del qui fou cadí de València al-Waqasi, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué al-Andalus i el nord d’Àfrica.

El 1095 fou expulsat d’Alexandria, per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zirís de Tunis, on fou molt ben acollit.

És autor de nombroses poesies, una obra de música i de diverses obres matemàtiques i astronòmiques. Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics. Publicà els llibres: Taqwin al-Dihn  (“Rectificació de la ment“) (filosofia), Tractat dels medicaments simples (medicina) i Tractat sobre l’ús de l’astrolabi (astronomia).