(Arles, Vallespir, 23 juny 1903 – 30 agost 1975)
(o Pujade) Excursionista i folklorista. Impulsor de les tradicions catalanes del Vallespir. Inicià el costum de les fogueres dalt dels cims (Canigó, el 1957), després estès per tot Catalunya. El 1928 recorregué en bot pneumàtic les gorges de la Fou (Arles).
Fou fundador del Club Excursionista (1928) i del Sindicat d’Iniciatives d’Arles (1938).
(Mallorca, 1956 – )
(MEGM) Associació escolta. Creada per Eladi Homs Zimmer i Maria Ferret. L’associació recollí l’esperit dels moviments que el precediren a Mallorca i a les Illes Balears, els quals daten del principi del segle XX.
L’any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l’Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació d’Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs.
A través dels agrupaments, s’anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l’esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l’amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura.
Enllaç web: Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
Cim (670 m alt) de la serra de la Calderona, sobre la riba esquerra del Palància, prop del terme d’Albalat dels Tarongers.
És un punt excursionista de primer ordre; hom hi practica l’ascensió des de la Serra de Portaceli (Camp de Túria).
La muntanya és completament coberta de pins.
(País Valencià, 1932 – 1939)
Nucli escolta. Format durant la Segona República com a grup autònom dins l’organització Exploradores de España.
Veure> Club Muntanyenc Barcelonès (entitat esportiva, 1931- ).
Sigla de la Delegació Diocesana d’Escoltisme (institució catalana d’escoltisme catòlic, 1956-65).
(Sabadell, Vallès Occidental, 27 febrer 1970 – )
(UES) Entitat esportiva i cultural. Sorgida de la fusió del Centre Excursionista del Vallès (fundat el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (1919) i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (1926).
Promou nombroses activitats relacionades amb l’excursionisme i la cultura, a partir de les seves seccions, com la del Club Alpí Sabadell, que realitzà importants expedicions durant la dècada del 1990.
Enllaç web: Unió Excursionista de Sabadell
(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)
Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.
Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).
Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).
Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.
(Barcelona, 22 maig 1915 – 3 agost 2007)
Excursionista i escaladora. Fou una de les principals capdavanteres de l’alpinisme femení que atacà les grans dificultats de l’escalada acrobàtica a Catalunya (1940).
Ha participat activament en cursets i conferències, i conjuntament amb el seu marit, Agustí Jolis, ha publicat diverses obres (La conquista de la montaña, 1954; les guies Pallars-Aran, 1961; Cerdanya, 1985, etc).
(Móra la Nova, Ribera d’Ebre, 17 agost 1896 – Barcelona, 15 juny 1975)
Escriptor, excursionista i metge.
Divulgador de l’excursionisme en conferències i articles, ha publicat Orientacions d’excursionisme (1928), Excursionisme i ciutadania (1930), La nova Catalunya (1933), Valor moral i social de l’excursionisme (1962) i Temes d’excursionisme (1962), entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 