(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Estany (2.170 m alt), a la zona axial dels Pirineus, a la zona lacustre de la capçalera de la vall Fosca.
És d’origen glacial i rep a més les aigües de 26 estanys (és, de tot el grup, el de nivell inferior). L’aigua salva un desnivell de 836 m fins a la central de Cabdella.
El 1985 fou instal·lada una nova central hidroelèctrica amb el nom de Gento-Sallente.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Circ lacustre de la vall de Boí, dins l’antic municipi de Barruera, al vessant meridional del pic de Comaloforno, format per l’estany Gémena de Dalt (2.270 m alt) i l’estany Gémena de Baix (2.229 m).
L’immissari, que prové dels estanys Gelats, i l’emissari (barranc de la Sallent, afluent de la Noguera de Tor per l’esquerra) neutralitzen els desnivells respectius per mitjà de grans salts d’aigua.
Circ lacustre de la capçalera del pic de Tavascan, a la vall de Cardós.
És dominat pel Mont-roig (2.864 m alt) i pel pic Major de la Gallina (2.758 m) pel cantó de ponent i pel pic de Ventolau (2.849 m) pel sud.
El més alt dels estanys, l’estany Major de la Gallina, és a 2.500 m d’altitud.
Veïnat, al voltant del mas del Francàs, vora la costa, a ponent de Coma-ruga (platja del Francàs).
En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès), hi havia hagut l’antic estany del Francàs, actualment dessecat.
Embassament de l’Ebre. Té una capacitat d’11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana.
Gairebé tota l’energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona.
És un pantà molt contaminat pels vessaments químics d’Ercros entre abans del 1988 i el 1993, el que donà lloc a un faraònic projecte de descontaminació valorat en 165 milions d’euros.
(o de Felià) Afluent dretà del Flamicell, al qual desguassa, conjuntament amb el Riquerna, sota Cabdella.
A la seva capçalera hi ha l’estany de Filià. Per aquesta vall passà el camí que va de la vall Fosca a la de Boí pel port de Filià (2.393 m alt).
(o del Clot d’Espolla) Petita llacuna, que apareix al nord – nord-est de l’estany de Banyoles, només després d’una temporada de pluges fortes.
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu.
L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià (com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor), on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud; quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic (100 m de gruix).
Depressió del Pirineu axial, capçalera de la vall Tova, entre la vall de la Llosa, de la qual és separada per la serra de l’Esquella, i la vall de Querol, separada pels pics dels Engorgs (2.815 m alt) i la serra de Campcardós (2.911 m alt).
Al mig de la depressió hi ha un conjunt d’estanys d’origen glacial, emissaris del riu Duran.
Estany de la dreta de l’Ebre, de 5,5 km de llarg per 2 d’ample màxim, i d’uns 7 km2 de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans.
La gola vella és obturada per una massa al·luvial que tot just comença a ésser conreada. Rep sèquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al sud-oest per la general de desguàs.
La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles; hom hi pesca amb xarxa i sobretot amb una almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli anomenat l’Encanyissada.
Dades dels Països Catalans 