(Vall d’Aran)
Estany d’origen glacial del massís del Montardo, al circ de capçalera del riu Rencules, centrada en la bassa de Montcasau.
L’estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d’Arties mitjançant un canal subterrani.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany d’origen glacial, a la capçalera de la vall de Boí.
És dominat al nord pel Montardo, i el seu emissari, que alimenta l’estany de Travessani, és un dels cursos d’aigua que formen la Noguera de Tor.
Estany (2.273 m alt) de capçalera de la vall de Tavascan, a la vall de Cardós.
Situat al vessant sud-est del pic de Mariola (2.663 m alt), a la línia de crestes que separa el País de Foix del Pallars, que s’alça entre el coll de Cerbi i el port de Mariola (obert entre els pics de Mariola i de Montarenyo).
Estany d’origen glacial (2.241 m alt) de l’antic municipi d’Arties, a la capçalera de la ribera de Valarties, al vessant septentrional del Besiberri.
És el més extens de la Vall d’Aran (34 ha i una longitud de 1.440 m). Té 110 m de profunditat.
Al centre hi ha una illa.
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).
La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.
Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negre i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany (1.990 m alt) de capçalera del riu de Sant Nicolau, a la vall de Boí.
És al peu del gran tuc de Colomers i del portarró d’Espot, i és inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici. Hi ha el refugi de l’estany Llong.
(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)
Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes.
Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls.
L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector de la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat de Llobregat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directriu europea 79/409 de 1979.
Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.
Petit pantà de la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d’Espot), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m alt).
Alimenta, a través del canal de Lladres, la central de Lladres, situada a 1.900 m alt, damunt d’Espot, que té una potència instal·lada de 1.300 kW/A i una producció mitjana de tres milions de kWh.
(Naut Aran / Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d’aigües de l’Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d’Es Armeros, al sud, i el portilló d’Albi, al nord.
És centrat per l’estany de Liat, capçalera de l’Unyòla.
Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera.
Dades dels Països Catalans 