(Vall d’Aran)
Estany d’origen glacial del massís del Montardo, al circ de capçalera del riu Rencules, centrada en la bassa de Montcasau.
L’estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d’Arties mitjançant un canal subterrani.
Cim (2.620 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb Coserans, entre els ports de Mariola i de Tavascan, que domina la capçalera del riu de Tavascan, on hi ha el petit estany de Montareny.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Massís del Pirineu axial, situat entre els pics de Besiberri i el port de Colomers, sobre el port de Caldes, i entre les conques de la Garona i del Segre. Té 2.830 m alt i destaca per la seva importància hidrogràfica.
Passat el coll de Caldes i les agulles de Mangades, s’arriba pel nord-oest al coll de Montardo (2.781 m alt), d’on arranquen tres serres: la serra de Montardo (2.678 m), la de Saubadies i la de Ribereta.
El circ lacustre de Montardo, entre els de Comaloforno i el de Colomers, és un dels més importants del país, al qual li ha estat atribuït un centenar d’estanys, alguns d’importants, que alimenten la Noguera de Tor.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany d’origen glacial, a la capçalera de la vall de Boí.
És dominat al nord pel Montardo, i el seu emissari, que alimenta l’estany de Travessani, és un dels cursos d’aigua que formen la Noguera de Tor.
Vall glacial, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Recolzada en la serra de Sobremonestero (2.878 m alt), al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero, entre els pics de Monestero (2.878 i 2.793 m) i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero, el més important dels quals és l’estany baix de Monestero; la vall segueix una direcció rectilínia sud-nord i enllaça amb l’estany de Sant Maurici.
Estany (2.273 m alt) de capçalera de la vall de Tavascan, a la vall de Cardós.
Situat al vessant sud-est del pic de Mariola (2.663 m alt), a la línia de crestes que separa el País de Foix del Pallars, que s’alça entre el coll de Cerbi i el port de Mariola (obert entre els pics de Mariola i de Montarenyo).
Estany d’origen glacial (2.241 m alt) de l’antic municipi d’Arties, a la capçalera de la ribera de Valarties, al vessant septentrional del Besiberri.
És el més extens de la Vall d’Aran (34 ha i una longitud de 1.440 m). Té 110 m de profunditat.
Al centre hi ha una illa.
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).
La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.
Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negre i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany (1.990 m alt) de capçalera del riu de Sant Nicolau, a la vall de Boí.
És al peu del gran tuc de Colomers i del portarró d’Espot, i és inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici. Hi ha el refugi de l’estany Llong.
