Veïnat, al voltant del mas del Francàs, vora la costa, a ponent de Coma-ruga (platja del Francàs).
En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès), hi havia hagut l’antic estany del Francàs, actualment dessecat.
Embassament de l’Ebre. Té una capacitat d’11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana.
Gairebé tota l’energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona.
És un pantà molt contaminat pels vessaments químics d’Ercros entre abans del 1988 i el 1993, el que donà lloc a un faraònic projecte de descontaminació valorat en 165 milions d’euros.
(o de Felià) Afluent dretà del Flamicell, al qual desguassa, conjuntament amb el Riquerna, sota Cabdella.
A la seva capçalera hi ha l’estany de Filià. Per aquesta vall passà el camí que va de la vall Fosca a la de Boí pel port de Filià (2.393 m alt).
(o del Clot d’Espolla) Petita llacuna, que apareix al nord – nord-est de l’estany de Banyoles, només després d’una temporada de pluges fortes.
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu.
L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià (com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor), on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud; quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic (100 m de gruix).
Depressió del Pirineu axial, capçalera de la vall Tova, entre la vall de la Llosa, de la qual és separada per la serra de l’Esquella, i la vall de Querol, separada pels pics dels Engorgs (2.815 m alt) i la serra de Campcardós (2.911 m alt).
Al mig de la depressió hi ha un conjunt d’estanys d’origen glacial, emissaris del riu Duran.
Estany de la dreta de l’Ebre, de 5,5 km de llarg per 2 d’ample màxim, i d’uns 7 km2 de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans.
La gola vella és obturada per una massa al·luvial que tot just comença a ésser conreada. Rep sèquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al sud-oest per la general de desguàs.
La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles; hom hi pesca amb xarxa i sobretot amb una almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli anomenat l’Encanyissada.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.
La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l’est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud.
El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l’estany de Dellui.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Estany (2.350 m alt) de la capçalera del Flamicell, a la vall Fosca, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort (el més extens), més baixos.
Coma de la vall d’Espot, una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot, centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes, a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Pontarró.
El cim culminant és el pic de Crabes (2.790 m alt), del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes.
Dades dels Països Catalans 