Arxiu d'etiquetes: espectacles

Auditori de Barcelona

(Barcelona, 1999 – )

Sala de concerts i centre cultural. Situat a la plaça de les Arts, davant del Teatre Nacional de Catalunya, és obra de Rafael Moneo. Higini Arau en féu el disseny acústic.

Consta d’una gran sala simfònica amb una cabuda de 2.319 seients, una sala de cambra de 700 i una sala polivalent de 350.

És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, del Conservatori Superior de Música Catalana i del Museu de la Música.

El seu primer director artístic fou Josep Lloret i Collell, substituït en el càrrec a l’octubre 2000 per Nona Arola.

La titularitat i gestió del centre correspon al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat.

Enllaç web:  Auditori de Barcelona

Associació Wagneriana

(Barcelona, 1901 – )

Entitat constituïda per Joaquim Pena per tal de promoure i difondre l’obra de Wagner.

Organitzà conferències, audicions i edità algunes publicacions, així com reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i de les traduccions de llurs llibrets.

Enllaç web:  Associació Wagneriana

Associació Obrera de Concerts

(Barcelona, 1926 – 1936)

Entitat. Fundada per Pau Casals a l’Ateneu Polytechnicum per tal de difondre la bona música entre els obrers.

Organitzà, sobretot al Palau de la Música Catalana, els diumenges al matí, molts concerts d’artistes locals i internacionals, i també del mateix Casals i de l’Orquestra Pau Casals. Edità un butlletí “Fruicions” (1927-32).

Hagué de suspendre les seves activitats arran de la guerra civil.

Andreu-Rivels

(Barcelona, 1920 – 1933)

Atracció de circ de renom mundial. Creada per Pere Andreu i Pausas i presentada pels seus fills Josep, René i Pau (Polo).

En separar-se del número Josep Andreu i Lasserre  (que ha esdevingut cèlebre amb el nom de Charlie Rivel) i Pau, el perpetuaren René i els seus germans petits Marcel i Roger.

Era un número doble, de trapezis i pallassos, de gran qualitat.

Andreu i Pausas, Pere

(Barcelona, 1874 – 1958)

Artista de circ. Fill d’un fuster de Sants, a quinze anys s’incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n’aprengué totes les especialitats.

Casat amb una fonàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre, tingueren sis fills: Maria Lluïsa (morta el 1915), Josep Andreu i Lasserre (Charlie Rivel), René, Pau, Marcel i Roger, coneguts mundialment pel seu espectacle Andreu-Rivels.

Amorós-Silvestrini

(Catalunya, 1940 – 1980)

Empresa de circs ambulants. Formada per Francesc Amorós i Oswald Silvestrini, propietaris-directors de quatre circs ambulants que des del 1940 efectuaren llurs tournées pels pobles i ciutats de Catalunya.

A la mort de Francesc es dissolgué l’empresa.

Agrupació Dramàtica de Barcelona

(Barcelona, 1954 – 1963)

(ADB)  Grup de teatre independent. Inscrit, fins al 1962, al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Dirigit successivament per Lluís Orduna, Pau Garsaball, Montserrat Julià, Jordi Sarsanedas i Frederic Roda, que li dóna una orientació eclèctica, d’obertura a totes les tendències.

Fou un primer intent de teatre nacional i tingué un paper decisiu en la renovació de l’escena catalana, amb traduccions i obres catalanes.

Patrocinà la col·lecció “Quaderns de Teatre de l’ADB”, editada per Joaquim Horta.

Vol-Ras

(Barcelona, 1980 – 2016)

Companyia de teatre. Integrada inicialment per Joan Cusó, Joan Faneca i Joan Sagalés. La precisió tècnica en els moviments, la varietat de recursos humorístics, les formes més clàssiques de la pantomima i el teatre visual, així com elements del body art, conformen un estil propi d’elaboració espectacular que s’inicià amb Cavallet d’il·lusions (1980).

Des dels orígens, Vol-Ras ha posat el dit al forat d’alguns dels temes més espinosos del present: solitud, competitivitat, deshumanització, però sempre en clau d’humor blanc.

El conjunt ha comptat amb la col·laboració d’A. Leparski en Strip-Tease (1984) i de Pep Cruz en Insòlit (1989), Pssssh… (1992) i Gagmania (1995). Des d’aquest darrer espectacle, els tres Joans de Vol-Ras es reduïren a dos: J. Faneca i J. Sagalés.

El grup ha continuat la seva trajectòria amb els muntatges Intringulis (1997), GGP. Gestos, ganyotes i postures (1998), Violeta, violada (2000), Again, again!!! (2001), Bon voyage (2003) i Mondomono (2005).

L’any 2016 van fer una gira de comiat amb l’obra Da capo.

Vella Dixieland, La

(Catalunya, 1980 – )

Grup de jazz tradicional. Creat a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats. Grup pioner, juntament amb La Locomotora Negra, en el conreu del jazz tradicional a Catalunya, la seva música comprèn diversos estils que van des del jazz dels orígens fins al swing.

El gran èxit de públic els ha dut a participar en nombrosos festivals internacionals de jazz, i a enregistrar discs d’una manera força regular: La Vella Dixieland 1 (1985), La Vella Dixieland 2 (1987), La Vella Dixieland 3 + Manel Joseph (1988), La Vella Dixieland 4 En directe (1990), Viatge a Nova Orleans, amb Michelle Mc Cain (1992), Ragtime (1995), Hot Time (1999 ) i Swingon (2004).

El 1996 rebé el premi Altaveu per la seva tasca de difusió i dignificació del jazz. Durant el 2005 celebrà els 25 anys mantenint una activa agenda de concerts que l’ha dut a participar en festivals d’arreu del món. Protagonitzà el circuit Ressons, que s’inicià a l’abril del 2005 amb un total de 24 concerts, en què feia un repàs del seu repertori.

Enllaç web: La Vella Dixieland

Andreu i Busto, Paulina

(Barcelona, 17 febrer 1921 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 9 octubre 2020) Artista de circ. Filla de Charlie Rivel. Debutà al circ a sis anys. Treballà amb la família fins el 1945, en què es casà amb el director danès Albert Schumann i adoptà el nom de casada de Paulina Schumann, i s’integrà al circ del mateix nom com a funàmbula i acròbata eqüestre. Tancat el circ (1969), actuà per Europa com a parella del seu pare (1972-82). L’any 2007 rebé la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura i el 2008 rebé el Premi Nacional de Circ de la Generalitat de Catalunya.