Arxiu d'etiquetes: Espanya (morts a)

Gilart, Mateu

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, vers 1629 – Múrcia, 1675)

Pintor. Format a València, vers el 1645 s’establí a Múrcia. La seva obra, generalment d’inspiració religiosa, acusa la influència de Josep de Ribera, Jeroni Jacint Espinosa i Pedro de Orrente.

Són notables els frescs amb que decorà la capella del Roser de l’església de Santo Domingo de Múrcia (1663-66), la sèrie de pintures Vida de la Mare de Déu (1651), dispersa per diversos museus espanyols, de l’Anunciació als pastors (museu de Brunsvic), del Sopar d’Emmaús (Museo de Santa Cruz, Toledo), de l’Adoració dels pastors (Universitat de Barcelona) i de la Mare de Déu amb l’infant (col·lecció particular, Sevilla).

Garcia i López, Jesús

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 28 juny 1924 – Múrcia, 28 gener 2005)

Filòsof i escriptor. Fou catedràtic de fonaments de filosofia a la universitat de Múrcia.

Ha publicat els assaigs filosòfics Nuestra sabiduría racional en Dios (1950), El conocimiento natural de Dios (1955) i El valor de la verdad y otros estudios (1964).

Garcia i Ballester, Lluís

Deixa un comentari

(el Cabanyal, València, 14 febrer 1936 – Arce, Cantàbria, 10 octubre 2000)

Metge i historiador. Professor agregat des del 1972 i després catedràtic d’història de la medicina de la universitat de Granada, fou format a l’escola valenciana de López Piñero, amb el qual ha realitzat molts treballs.

Ell mateix ha impulsat un notable nucli de recerca a Granada. Ha treballat sobretot en el camp de la medicina antiga i social.

És autor d’un gran nombre de llibres, entre els quals: Alma y enfermedad en la obra de Galeno (1972), Galeno (1972), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI (1976) i Galen: Problems in diagnosis (1981).

Ha editat el Codex Granatensis i, juntament amb López Piñero, ha investigat els aspectes mèdico-socials en el segle XIX.

Ha estat president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina.

Estany i Rius, Joan

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 1903 – Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 10 febrer 1983)

Compositor i director d’orquestra. Va fer els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Ha realitzat una carrera de director d’obres líriques a Europa, al nord d’Àfrica i en països de l’Extrem Orient.

Autor d’un concert per a piano i orquestra, de sarsueles (Juegos de amor, 1925; Rosa de embajadores, 1934), de música de cambra i de ballets.

Elionor d’Aragó i de Navarra

4 Respostes

(Olite, Navarra, 2 febrer 1426 – Tudela, Navarra, 12 febrer 1479)

Reina de Navarra. Filla petita de Joan II el Sense Fe i de Blanca de Navarra. Quan, el 1455, el seu pare desheretà dels drets sobre Navarra els fills Carles de Viana i Blanca, la nomenà hereva.

El 1458 fou promesa a Alfons, germà d’Enric IV de Castella, però aquest matrimoni no es realitzà. Es casà amb el comte Gastó IV de Foix.

Elionor ha estat feta responsable de l’emmetzinament de la seva germana Blanca, el 1464, per eliminar-la de les aspiracions a la corona navarresa, ja que el difunt Carles de Viana havia legat els seus drets a Blanca.

Mort Joan II (1479), Elionor s’apressà a fer valer la voluntat del seu pare i fou efectivament coronada reina de Navarra (Elionor I), però morí dues setmanes després.

El debatut reialme passà al seu nét Gastó Febus de Foix, que regnà tres anys, i després a la néta Caterina, que es casà amb Joan d’Albert o Labrit i seria destronada pels Reis Catòlics.

Díaz Romano, Francisco

1 Resposta

(Guadalupe, Extremadura, segle XVI – Mérida, Extremadura, 1554)

Impressor. Establert a València del 1531 al 1541. Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells, de Jaume Roig, i una Oratio, del catedràtic Cosme Damià Savalls.

El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor. Imprimí des del Breviarium Valentinum (1533) fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética (1535), del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela, de Lluís del Milà.

Per l’edició del Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539.

Cervera i Tomàs, Josep

Deixa un comentari

(els Poblets, Marina Alta, 16 desembre 1921 – Múrcia, 14 setembre 2015)

Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. Fou catedràtic a diversos instituts d’ensenyament mitjà.

És autor del recull narratiu El pequeño corredor y otros cuentos (1954).

Capdepón y Martínez, Tomás

Deixa un comentari

(Almoradí, Baix Segura, 3 abril 1820 – Múrcia, 4 febrer 1877)

Polític i escriptor. Es retirà de la carrera militar per dedicar-se al periodisme i a la política, que practicà activament. Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península”.

Fou diputat per Oriola (1858), es mostrà contrari a la política d’Isabel II de Borbó i s’hagué d’exiliar el 1866. Retornà després de la revolució del 1868 i fou novament diputat i també sots-secretari de Finances.

Publicà Hacienda de la nación (1872).

Calvo i Serer, Rafael

1 Resposta

(València, 6 octubre 1916 – Pamplona, Navarra, 19 abril 1988)

Assagista i polític. Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la historia a la de Madrid, fundador i director de la revista “Arbor” (1944) i membre destacat de l’Opus Dei.

Publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo: España sin problema (1949), Teoría de la Restauración (1952), La fuerza creadora de la libertad (1958).

Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari “Madrid”, que dirigí (1966-68), l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se (1971). Des de París, participà en la Junta Democrática de España i, retornat el 1976, lluità fins a obtenir de l’estat una indemnització per la destrucció del “Madrid”.

Llibres de la seva segona època són Franco frente al Rey (1972), La dictadura de los franquistas (1973) i ¿Hacia la III República Española? (1977), entre d’altres.

Burguera, Romeu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1280 – Pamplona, Navarra, 1313)

Poeta i frare franciscà. Mestre de teologia a la universitat de París i provincial de l’orde dominicà a la corona catalano-aragonesa a partir del 1312. Aquell mateix any establí una acadèmia de llengua aràbiga a Xàtiva.

Entre els diversos escrits de tema religiós, cal fer esment de la versió en vers de la Bíblia.