(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Pere Pau Muntanya. Col·laborà amb aquest en diversos treballs.
Des del 1824 tingué un acadèmia particular de pintura.
(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1896 – Barcelona, 22 setembre 1981)
Escultor. El 1913 es traslladà a Barcelona i estudià a l’Escola de Llotja, on fou deixeble d’Antoni Alsina i Amils.
Bon dominador del marbre i admirador dels clàssics grecs, de Donatello i Miquel Àngel, esculpí gran nombre de nus femenins, amb una constant preocupació per l’estructura i l’equilibri.
També és l’autor del monument de Pep Ventura (1971-72, a Figueres), d’una Assumpció (a l’església de la Bisbal d’Empordà) i d’una Al·legoria (a la Caixa d’Estalvis de Figueres).
Ha excel·lit també com a retratista.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Escultor. Intervingué en el gran claustre romànic de Sant Cugat del Vallès, iniciat cap al 1190.
El claustre, un dels més importants de tot l’art romànic, té 144 capitells, en els quals hi ha un prodigiós repertori ornamental i figuratiu. En un dels capitells, hi figura el seu autoretrat i una inscripció commemorativa del seu treball.
La seva obra presenta analogia amb capitells dels claustres de la seu de Girona i de Sant Pere de Galligants.
(Arenys de Mar, Maresme, 14 febrer 1885 – Terrassa, Vallès Occidental, 14 febrer 1952)
Escultor. Bona part de la seva obra, d’un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa.
Conreà esporàdicament la literatura.
(Girona, 27 juliol 1903 – Barcelona, 21 novembre 1968)
Pintor. Dirigí l’Escola Massana de Barcelona. És autor de nombroses pintures murals.
Posteriorment s’ha dedicat també al gravat i a l’escultura, amb realitzacions de notable encert.
(Vic, Osona, 1854 – 1928)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou imatger notable i bon restaurador. Realitzà figures de pessebre artístic d’una remarcable qualitat.
(Ascó, Ribera d’Ebre, 15 abril 1907 – Ripollet, Vallès Occidental, 9 agost 1995)
Escultor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Barcelona i Olot i a l’Escola Industrial de Sabadell.
Ha realitzat figures de pessebre. També ha conreat el dibuix. Ha obtingut premis importants com la medalla Julio Antonio de Tarragona.
Té obres a museus de Tarragona, Barcelona i Sabadell.
(Barcelona, 1802 – 11 agost 1866)
Escultor. Neoclàssic amb tocs naturalistes.
L’estil acadèmic definí les seves primeres obres: Gladiador vençut (1824) i Gladiador vencedor (1828).
Després evolucionà cap a solucions expressives més naturals, com Les quatre estacions (1837), les estàtues de Jaume I i de Joan Fiveller a la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1841-44), l’escultura sedent de Jaume Balmes al claustre de la catedral de Vic (1851), etc.
(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat, 1769 – Barcelona, 1831)
Escultor neoclàssic. Deixeble de l’Escola de la Junta de Comerç, que el pensionà per anar a Roma.
Amb l’escultor Manuel Oliver va esculpir diverses estàtues, en marbre, de la Llotja de Barcelona.
(Barcelona, 13 agost 1888 – 26 abril 1951)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i al taller dels Vallmitjana. Féu breus estades a París el 1909 i el 1913, on freqüentà les reunions cubistes.
Esculpí l’estàtua del monument al poeta Jacint Verdaguer (a la Diagonal de Barcelona) i la del bisbe Torras i Bages, al mausoleu de la catedral de Vic. Féu, a més, retrats, la majoria de bronze.
El seu estil és sobri, malenconiós i idealista.
Dades dels Països Catalans 