(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1916 – 3 agost 2009)
Escultor. Fou deixeble de Manuel Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina.
És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers (1955-66) i del monument als bombers de Barcelona (1967).
Ha guanyat diversos premis.
(Autun ?, Borgonya, França, segle XIII – València ?, segle XIV)
Arquitecte i escultor. Establert a València, des del 1303 dirigí les obres de la seu i també la seva decoració.
A ell i al seu equip es deuen les capelles obertes en el mur occidental del creuer i la portada dels apòstols, que és la primera mostra important de l’escultura gòtica monumental a València.
(Mur, Pallars Jussà, 1640 – Catalunya, 1733)
Escultor i tallista. Decorà l’església de Santa Maria d’Elx.
Francesc Artigas i Dernis (Barcelona, 1887 – 1925) Pintor i escultor. Destacà com a aquarel·lista. Des del 1922 era professor de l’Escola de Bells Oficis.
Josep Artigas i Dernis (Barcelona, 1873 – segle XX) Decorador. Estudià a París. Escriví diverses obres de caràcter professional.
Felip Andreu (València, 1757 – 1830) Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor de diverses obres per als temples valencians.
Francesc Andreu (València, segle XVII) Religiós mercenari. Fou visitador i actiu reformador dels convents del Principat, així com comissari apostòlic i provincial de València. Escriví algunes obres religioses.
Joan Andreu * Forma impròpia del nom del convers valencià Joan Andrés (segle XVI).
Josep Andreu (Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII) Monjo cartoixà. Residí al monestir del seu orde a Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins al 1835. Deixà una traducció castellana del Blanquerna, que restà inèdita, i algun treball hagiogràfic com la Vida de la Venerable Sor Eufrasia Mir (1646).
(Palma de Mallorca, 19 desembre 1842 – 9 març 1907)
Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma de Mallorca i a París, on estigué exiliat. Fou regidor republicà el 1868.
Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí, i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons IV el Magnànim rebent els consellers (1884), al paraninf de la universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca.
És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Palma de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme de bona part de la seva obra.
Hi ha altres obres seves al Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca i al Museu Romàntic de Madrid, entre altres.
(València, 5 agost 1929 – 14 desembre 2012)
Escultor. Conreà un estil constructivista, íntimament lligat a les recerques visuals i gestàltiques, que realitzà amb un gran domini tècnic. Al mateix temps, endut per una exigència de puresa i simplicitat formal, arribà a donar al ferro les formes més elementals inspirant-se molt sovint en el repertori formal dels elements i en les eines pròpies del treball productiu.
A partir de la dècada de 1960 realitzà obres de caràcter cinètic i desenvolupament generatrius. Entre les seves obres, cal citar El pardalot (Museu d’Art Contemporani de Madrid), Homenatge a Joan Fuster, La Bella, Al Vent (Barcelona, 1969), Catalan Power (1976) i diversos monuments públics, com el Monument als Països Catalans de Tàrrega.
Les seves obres han obtingut una important projecció internacional i ha assolit el premi d’Honor Jaume I (1980) i el premi Nacional de las Artes Plásticas (1981).
L’any 1983 realitzà una exposició a l’antic mercat del Born de Barcelona, i una escultura en homenatge al pintor E. Sempere a Madrid. D’altres escultures a l’aire lliure realitzades darrerament són situades a Frankfurt (1986), Madrid (1990) i Barcelona (Mil·lenari, 1991).
L’any 1991 l’IVAM dedicà una retrospectiva a la seva obra escultòrica i dibuixística. El 1991 la diputació de València li concedí el premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques en reconeixement a la seva trajectòria professional i al conjunt de la seva obra.
L’any 1996 instal·là a Terrassa una escultura dedicada a la dona treballadora.
(València, 1886 – segle XX)
Escultor. Sobresortí com a imatger.
(València, segle XVIII – 1822)
Escultor. Membre de l’Acadèmia de Sant Carles.
La seva obra es d’escola neoclàssica (Neró ordena la mort de Séneca, baix relleu de l’Academia de San Fernando, Madrid).
(València, 28 novembre 1844 – 21 abril 1920)
Escultor. Professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Residi i treballà a Alemanya i a l’Amèrica del Sud.
Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja.
Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la Universitat de València.
Dades dels Països Catalans 