Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Bayarri i Hurtado, Josep Maria

3 Respostes

(València, 5 novembre 1886 – 24 desembre 1970)

Escriptor i escultor. Professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció “Biblioteca de poetes valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers valencià” (1934) i “Ribalta” (1935).

La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d’alguns opuscles polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), contrari al valencianisme procatalanista, d’una Història de l’art valencià (1957) i d’alguns d’una ortografia molt personal per tal d’allunyar el valencià del català.

Com a escultor és autor d’obres de tema religiós.

Batle i Bastard, Nadal

Deixa un comentari

(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVIII – 1817)

Escultor autodidacte. És autor de l’altar major (1762) i del retaule i l’altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí.

Barrufet, Pere

1 Resposta

(Perpinyà ?, segle XVI – segle XVII)

Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del segle XVI.

Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria de la Reial (1617).

Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau.

Baró -artistes-

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

Família d’artistes. Els més coneguts són:

Pere Baró  (Perpinyà, segle XIV – 1399)  (el Vell) Pintor i escultor. Seguidor dels Serra. Pintà per a les esglésies de Santa Eugènia d’Ortafà (1371), per a la Procuradoria reial de Perpinyà (1379), per a l’església de Sant Esteve de Salses (1383) i per a la de Sant Cebrià (1388). Fou el pare de:

  • Pere Baró  (Perpinyà, segle XIV – 1400)  (el Jove) Artista. Autor del retaule de Santa Maria de la Mar.
  • Joan Baró  (Perpinyà, segle XV – 1458)  Artista. Es dedicà a la pintura de vidrieres. Pintà les vidrieres de la capella del Palau Reial de Perpinyà (1402) i les de la seu d’Elna (1448).

Barceló i Artigues, Miquel

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 8 gener 1957 – )

Pintor i escultor. El 1982 va suposar el seu llançament internacional en ser seleccionat per a la Documenta VII de Kassel. Afermà el seu èxit internacional amb els quadres exposats a Arco 84.

En la seva pintura es veu un acostament continu a les fonts primitives, producte dels seus freqüents viatges a l’Àfrica.

Convertit en un dels pintors més cotitzats de l’estat espanyol, ha exposat a la Biennal de Säo Paulo i a les galeries més prestigioses d’Alemanya, l’antiga Iugoslàvia, París, Nova York, etc.

Bañuls i Aracil, Vicent

1 Resposta

(Alacant, 19 novembre 1866 – 31 gener 1935)

Escultor. Germà de Josep. Fou pensionat a Roma. S’instal·là després a Alacant.

Destacà per algunes obres de caràcter monumental.

Ballester i Vilaseca, Antoni

Deixa un comentari

(València, 18 agost 1910 – Alella, Maresme, 8 març 2001)

Escultor. Fou professor a l’Institut Blasco Ibáñez i a l’Escola de Treball de València. Durant la guerra civil participà en manifestacions artístiques republicanes, amb cartells, murals i dibuixos, i després de la guerra es dedicà a esculpir imatges religioses.

Marxà a Mèxic (1946) i a Los Ángeles (1960), on realitzà imatges religioses per a esglésies i figures de cera d’actors per al Movieland Wax Museum.

Balle, Nadal

Deixa un comentari

(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVII – Illes Balears, segle XVII)

Escultor. Fou autodidacta. Treballà el marbre amb remarcable aptesa.

És autor de diverses obres de caràcter religiós.

Balcells, Dalmau

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIV – 1414)

Escultor. Treballà per a la seu de Tarragona.

En morir, deixà els seus béns per a l’obra de l’altar major.

Badia i Cerdà, Sebastià

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1916 – 3 agost 2009)

Escultor. Fou deixeble de Manuel Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina.

És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers (1955-66) i del monument als bombers de Barcelona (1967).

Ha guanyat diversos premis.