(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Escultor. Féu unes imatges per encàrrec del rei Ferran I d’Antequera, el 1413.
Bernat -escultor, s. XV-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escultors/es
Berart, Jeroni Boix de
(Illes Balears, 1679 – segle XVIII)
Artista. Havia seguit la carrera militar, que anà abandonant per les seves afeccions de modelador de cera i en terra cuita, així com pel col·leccionisme de pintures i el mecenatge a favor dels artistes.
El 1732 s’ordenà sacerdot, després d’haver restat vidu.
Bennàssar i Vives, Joan
(Pollença, Mallorca, 1950 – )
Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. A 21 anys féu la primera exposició, a Mallorca. A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa i dels Estats Units.
Igualment, ha participat en fires internacionals. La seva obra ha merescut diversos guardons.
Estèticament és dedica a la pintura matèrica per passar després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets hiperrealistes que han derivat cap a l’expressionisme.
Benlloch i Casares, Juli
(Meliana, Horta, 5 novembre 1893 – 24 juny 1919)
Escultor. La seva vida, encara que breu, resultà fecunda en obres notables.
Té dedicat un monument a Meliana.
Benlliure i Gil, Marià
(València, 8 setembre 1862 – Madrid, 9 novembre 1947)
Escultor. Germà de Joan Antoni i de Josep, i format per aquest darrer, amplià estudis a Madrid (1871) i a Roma. Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia.
Escultor fecundíssim, amb un gran domini de la tècnica, la seva escultura, espectacular i efectista, síntesi de l’impressionisme i el realisme.
Entre la seva obra, repartida per tot el món, cal remarcar els monuments a Josep de Ribera, Patriarca Joan de Ribera, Marquès de Campo, a València, Alfons XII, Retiro de Madrid, San Martín, a Buenos Aires, Irigoyen, a Lima, i les tombes de Gayarre, al Roncal, i de Joselito, a Sevilla.
Desaprofità una part considerable del seu talent per la recerca de l’èxit immediat i per la submissió als gusts dels grups dominants. Les obres menys preocupades pel gust de la clientela revelen uns dots realment sòlids i infreqüents.
Fou el pare del pintor Josep Benlliure i Ortiz.
Benedito i Vives, Lluís
Benedito i Baró, Vicent
(València, 1884 – 1956)
Escultor. Sobresortí com a imatger. Era professor de talla a l’Escola d’Arts i Oficis de València.
Beltran i Grimal, Vicent
(Sueca, Ribera Baixa, 12 març 1896 – València, 23 maig 1963)
Escultor. Estudià a València i a Roma. A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles, i sobresortí en l’ensenyament.
Entre les seves obres, d’un gust classicista, figuren l’estàtua del mestre Serrano, el monument alçat a Sueca en honor del compositor, i el gran relleu al·legòric de l’Ateneu Mercantil de València.
Bellver -escultors-
(País Valencià, segle XVIII – segle XX)
Família d’escultors, iniciada pels germans:
Pere Bellver i Llop (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826) Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.
Francesc Bellver i Llop (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:
- Francesc Bellver (València, 1812 – Madrid, 1890) Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. Fou el pare de Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845 – 1924) Escultor. Fou l’artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.
- Marià Bellver (Madrid, 1817 – 1876) Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental.
- Josep Bellver (Àvila, Castella, 1824 – 1869) Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. És l’autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.
Bayarri i Lluch, Ignasi
(València, 21 març 1932 – 13 gener 2023 )
“Nassio” Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i pensionat a Roma per la diputació provincial de València (1951). Fou un dels fundadors del grup Parpalló i formà part del grup Art Nou.
Ha realitzat un bon nombre d’obres als EUA, destinades als jardins públics de Washington, Nova York i Cincinnati i d’altres, com La Creació i el mosaic per a l’hospital Mercy de Chicago.
Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàl·liques.
Dades dels Països Catalans 