(Autun ?, Borgonya, França, segle XIII – València ?, segle XIV)
Arquitecte i escultor. Establert a València, des del 1303 dirigí les obres de la seu i també la seva decoració.
A ell i al seu equip es deuen les capelles obertes en el mur occidental del creuer i la portada dels apòstols, que és la primera mostra important de l’escultura gòtica monumental a València.
(Mur, Pallars Jussà, 1640 – Catalunya, 1733)
Escultor i tallista. Decorà l’església de Santa Maria d’Elx.
Francesc Artigas i Dernis (Barcelona, 1887 – 1925) Pintor i escultor. Destacà com a aquarel·lista. Des del 1922 era professor de l’Escola de Bells Oficis.
Josep Artigas i Dernis (Barcelona, 1873 – segle XX) Decorador. Estudià a París. Escriví diverses obres de caràcter professional.
Felip Andreu (València, 1757 – 1830) Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor de diverses obres per als temples valencians.
Francesc Andreu (València, segle XVII) Religiós mercenari. Fou visitador i actiu reformador dels convents del Principat, així com comissari apostòlic i provincial de València. Escriví algunes obres religioses.
Joan Andreu * Forma impròpia del nom del convers valencià Joan Andrés (segle XVI).
Josep Andreu (Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII) Monjo cartoixà. Residí al monestir del seu orde a Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins al 1835. Deixà una traducció castellana del Blanquerna, que restà inèdita, i algun treball hagiogràfic com la Vida de la Venerable Sor Eufrasia Mir (1646).
(Palma de Mallorca, 19 desembre 1842 – 9 març 1907)
Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma de Mallorca i a París, on estigué exiliat. Fou regidor republicà el 1868.
Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí, i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons IV el Magnànim rebent els consellers (1884), al paraninf de la universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca.
És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Palma de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme de bona part de la seva obra.
Hi ha altres obres seves al Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca i al Museu Romàntic de Madrid, entre altres.
(València, 5 agost 1929 – 14 desembre 2012)
Escultor. Conreà un estil constructivista, íntimament lligat a les recerques visuals i gestàltiques, que realitzà amb un gran domini tècnic. Al mateix temps, endut per una exigència de puresa i simplicitat formal, arribà a donar al ferro les formes més elementals inspirant-se molt sovint en el repertori formal dels elements i en les eines pròpies del treball productiu.
A partir de la dècada de 1960 realitzà obres de caràcter cinètic i desenvolupament generatrius. Entre les seves obres, cal citar El pardalot (Museu d’Art Contemporani de Madrid), Homenatge a Joan Fuster, La Bella, Al Vent (Barcelona, 1969), Catalan Power (1976) i diversos monuments públics, com el Monument als Països Catalans de Tàrrega.
Les seves obres han obtingut una important projecció internacional i ha assolit el premi d’Honor Jaume I (1980) i el premi Nacional de las Artes Plásticas (1981).
L’any 1983 realitzà una exposició a l’antic mercat del Born de Barcelona, i una escultura en homenatge al pintor E. Sempere a Madrid. D’altres escultures a l’aire lliure realitzades darrerament són situades a Frankfurt (1986), Madrid (1990) i Barcelona (Mil·lenari, 1991).
L’any 1991 l’IVAM dedicà una retrospectiva a la seva obra escultòrica i dibuixística. El 1991 la diputació de València li concedí el premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques en reconeixement a la seva trajectòria professional i al conjunt de la seva obra.
L’any 1996 instal·là a Terrassa una escultura dedicada a la dona treballadora.
(València, 1886 – segle XX)
Escultor. Sobresortí com a imatger.
(València, segle XVIII – 1822)
Escultor. Membre de l’Acadèmia de Sant Carles.
La seva obra es d’escola neoclàssica (Neró ordena la mort de Séneca, baix relleu de l’Academia de San Fernando, Madrid).
(València, 28 novembre 1844 – 21 abril 1920)
Escultor. Professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Residi i treballà a Alemanya i a l’Amèrica del Sud.
Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja.
Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la Universitat de València.
(Castelló de la Plana, 1893 – 1973)
Escultor. Professor de l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. És autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats.
Premiat en diverses exposicions (primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes. 1924; Premio Nacional de Escultura, 1932). És autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a Castelló de la Plana.
Practica un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri.
Dades dels Països Catalans 