Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Bayarri i Lluch, Ignasi

(València, 21 març 1932 – 13 gener 2023 )

“Nassio”  Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i pensionat a Roma per la diputació provincial de València (1951). Fou un dels fundadors del grup Parpalló i formà part del grup Art Nou.

Ha realitzat un bon nombre d’obres als EUA, destinades als jardins públics de Washington, Nova York i Cincinnati i d’altres, com La Creació i el mosaic per a l’hospital Mercy de Chicago.

Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàl·liques.

Bayarri i Hurtado, Josep Maria

(València, 5 novembre 1886 – 24 desembre 1970)

Escriptor i escultor. Professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció “Biblioteca de poetes valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers valencià” (1934) i “Ribalta” (1935).

La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d’alguns opuscles polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), contrari al valencianisme procatalanista, d’una Història de l’art valencià (1957) i d’alguns d’una ortografia molt personal per tal d’allunyar el valencià del català.

Com a escultor és autor d’obres de tema religiós.

Batle i Bastard, Nadal

(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVIII – 1817)

Escultor autodidacte. És autor de l’altar major (1762) i del retaule i l’altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí.

Barrufet, Pere

(Perpinyà ?, segle XVI – segle XVII)

Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del segle XVI.

Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria de la Reial (1617).

Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau.

Baró -artistes-

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

Família d’artistes. Els més coneguts són:

Pere Baró  (Perpinyà, segle XIV – 1399)  (el Vell) Pintor i escultor. Seguidor dels Serra. Pintà per a les esglésies de Santa Eugènia d’Ortafà (1371), per a la Procuradoria reial de Perpinyà (1379), per a l’església de Sant Esteve de Salses (1383) i per a la de Sant Cebrià (1388). Fou el pare de:

  • Pere Baró  (Perpinyà, segle XIV – 1400)  (el Jove) Artista. Autor del retaule de Santa Maria de la Mar.
  • Joan Baró  (Perpinyà, segle XV – 1458)  Artista. Es dedicà a la pintura de vidrieres. Pintà les vidrieres de la capella del Palau Reial de Perpinyà (1402) i les de la seu d’Elna (1448).

Barceló i Artigues, Miquel

(Felanitx, Mallorca, 8 gener 1957 – )

Pintor i escultor. El 1982 va suposar el seu llançament internacional en ser seleccionat per a la Documenta VII de Kassel. Afermà el seu èxit internacional amb els quadres exposats a Arco 84.

En la seva pintura es veu un acostament continu a les fonts primitives, producte dels seus freqüents viatges a l’Àfrica.

Convertit en un dels pintors més cotitzats de l’estat espanyol, ha exposat a la Biennal de Säo Paulo i a les galeries més prestigioses d’Alemanya, l’antiga Iugoslàvia, París, Nova York, etc.

Bañuls i Aracil, Vicent

(Alacant, 19 novembre 1866 – 31 gener 1935)

Escultor. Germà de Josep. Fou pensionat a Roma. S’instal·là després a Alacant.

Destacà per algunes obres de caràcter monumental.

Ballester i Vilaseca, Antoni

(València, 18 agost 1910 – Alella, Maresme, 8 març 2001)

Escultor. Fou professor a l’Institut Blasco Ibáñez i a l’Escola de Treball de València. Durant la guerra civil participà en manifestacions artístiques republicanes, amb cartells, murals i dibuixos, i després de la guerra es dedicà a esculpir imatges religioses.

Marxà a Mèxic (1946) i a Los Ángeles (1960), on realitzà imatges religioses per a esglésies i figures de cera d’actors per al Movieland Wax Museum.

Balle, Nadal

(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVII – Illes Balears, segle XVII)

Escultor. Fou autodidacta. Treballà el marbre amb remarcable aptesa.

És autor de diverses obres de caràcter religiós.

Balcells, Dalmau

(Tarragona, segle XIV – 1414)

Escultor. Treballà per a la seu de Tarragona.

En morir, deixà els seus béns per a l’obra de l’altar major.