(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 maig 1839 – 29 setembre 1916)
Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Illes Balears.
Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català.
Col·laborà als periòdics eivissencs de l’època i dirigí “El Tiempo”, “Ibiza” i el “Diario de Ibiza”.
(Girona, segle XVIII)
Escriptor. És autor d’un Llibre de documents polítics i morals.
(Xàtiva, Costera, 2 juny 1865 – Carcaixent, Ribera Alta, 1951)
Periodista i escriptor. Fundà i dirigí “El Clamor Setabense” (1887).
Escriví poesies i obres teatrals en castellà, i un conte El rector de Benigani, en català. Publicà Setabenses ilustres (1916).
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI)
Escriptor. Publicà diverses obres religioses, així com algunes de dramàtiques que publicà a Saragossa el 1548.
(Elx, Baix Vinalopó, 29 setembre 1957 – )
Escriptora. Llicenciada en filologia hispànica i catedràtica d’ensenyament secundari, coneguda amb el nom de Maite Coves.
La seva obra ha estat inclosa en les antologies poètiques Entranyes per l’àugar (1980), Brossa nova (1981) i L’espai del vers jove. Mostra poètica 85. També ha col·laborat en revistes com “La Rella” (1983) i “El·lipsi” (1985).
Com a novel·lista, ha guanyat el premi Enric Valor 1997 amb l’obra Setembre.
(Er, Alta Cerdanya, 14 octubre 1791 – 27 maig 1879)
Escriptor i eclesiàstic. Rector de diverses parròquies del Rosselló, del Conflent i de l’Alta Cerdanya.
Del 1825 al 1832 fou almoiner dels exèrcits carlins durant la guerra dels Malcontents.
Publicà, en català, una Noticia històrica de la imatge de Nostra Senyora d’Er (Perpinyà, 1850).
(Catalunya, segle XVI)
Escriptor. Publicà una Crónica de Don Juan de Áustria, hijo de Carlos V, editada el 1572.
(Pollença, Mallorca, 10 març 1854 – Palma de Mallorca, 16 octubre 1922)
Escriptor i eclesiàstic. Féu amistat amb Rubió i Ors i Marià Aguiló, amb els quals obtingué una sòlida formació literària.
El 1885 féu conèixer el primer recull de versos intitulat Poesies, on mostrà la influència dels romàntics francesos i dels espanyols. D’aquesta època és Lo pi de Formentor (1875), en què arribà al punt de superar l’adolescència i d’establir-se en un romanticisme tradicional i històric, com en el poema L’arpa. És en aquesta època quan començà a preocupar-se per l’art com a forma i quan fou influït per Lamartine, Leopardi i Manzoni.
Traslladat a Roma per acabar els estudis eclesiàstics, s’ordenà sacerdot el 1888 i es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana d’aquella ciutat. Fruit d’aquesta estada a Roma és la seva admiració pel món clàssic que predomina en la seva poesia. D’aquesta època són: De l’agra terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903). Contemporàniament aplegà les Poesies (1907).
Per la seva formació clàssica, escriví les Horacianes (1906), que constituïren el seu ideal d’un quart de segle, dins la trajectòria estètica promoguts per Torras i Bages. No s’inclogué en el moviment modernista, sinó en un món interior que donà com a testament espiritual Visions de Palestina (1908) i la versió dels Himnes de Prudenci, publicats pòstumament.
Al marge van quedar Las líricas (1899), escrites en castellà en una època d’incertituds estètiques i lingüístiques. Té importància la conferència donada a l’Ateneu Barcelonès, La forma poètica (1904), on va expressar el seu concepte de la poesia.
Exercint la seva carrera sacerdotal fou nomenat canonge de la catedral de Palma de Mallorca l’any 1909, data a partir de la qual només escriví dues obres piadoses: Sermons panegírics (1916) i Novenari de la Puríssima (1917). Les seves Obres completes es publicaren a Barcelona el 1947.
És, amb el seu amic Joan Alcover, un dels mestres de l’Escola Mallorquina, i a Barcelona es relacionà amb Antoni Rubió i Lluch, Jacint Verdaguer i Jaume Collell.
Fou mestre en Gai Saber, membre de la Real Academia Española i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
(Horta de Sant Joan, Terra Alta, segle XIX – Catalunya, 1840)
Escriptor. Fou poeta en català i arxiver del comte de Peralada.
(Palma de Mallorca, 1903 – 1967)
Escriptor. Regidor republicà.
Es dedicà al teatre: Nit de festa (1928), Bosc endins (1936) i Els comparses (1964); també publicà algunes novel·les: L’altre camí (1959) i Pel camí del vent (1968).
Dades dels Països Catalans 