(València ?, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. Deixà en manuscrit una Relación de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del casamiento de Felipe III, que fou publicada en dos volums, el 1926, per l’Acció Bibliogràfica Valenciana.
(Morella, Ports, 1674 – 1745)
Escriptor en castellà. Filipista, lluità sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella.
És autor de diverses comèdies, poesies d’assaigs i relacions de festes en honor de la Mare de Déu de Vallvina.
(València, 1898 – 1974)
Escriptor i periodista. Des del 1923 residí a França molts anys. Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs.
En francès i en castellà publicà poemes, biografies, assaigs literaris i obres de divulgació artística. En català fou autor del volum poètic Interiors (Montpeller, 1946).
Fou professor de diverses universitats europees i americanes.
(Énguera, Canal de Navarrés, 16 maig 1830 – Montilla, Andalusia, 1 abril 1911)
Metge, literat i pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.
Com a pintor conreà sobretot el gènere costumista (La mort de Lucano, Llauradores valencianes), el retrat i la natura morta; preparava ell mateix teles i pintures.
Entre els seus escrits cal esmentar El hombre ante la estética (1885) i un nombre de poesies en castellà, aparegudes als diaris i les revistes de l’època. Publicà articles i dibuixos a “El Museo Universal” (1860-67).
Fou el pare dels pintors Josep Garnelo i Alda i Eloísa Garnelo i Aparicio.
(València, 19 octubre 1943 – 6 setembre 2023)
Acadèmic d’art. Fill de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic.
Catedràtic de l’història de l’art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996).
Fou director de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996).
(València, 7 març 1886 – Madrid, 11 abril 1964)
Escriptor en castellà. Orador brillant i de públic heterogeni, popularitzà les seves charlas, on sovint al·ludí l’esperit de reconquesta, d’Imperio i les virtuts del Movimiento Nacional.
Escriptor prolífic, d’una certa filiació modernista, escriví novel·les, assaigs i teatre, a part de moltes col·laboracions periodístiques.
Cal destacar les seves memòries Tierras, tiempos y vida (1958) i América, españolear (1963).
(Alcoi, Alcoià, 1900 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. Publicà alguns escrits en castellà a València i a Mèxic.
El seu llibre de proses L’estel a l’aigua és del 1951.
(Alacant, 1878 – 1943)
Escriptor. Fou crític teatral, amb el pseudònim d’Aristarco, del diari “El Día” d’Alacant.
És autor de la novel·la Cap d’estopa (1902), d’alguns contes del recull Risas y lábrimas, i d’obres de teatre i sarsueles diverses, algunes en col·laboració amb Abelard Teruel.
(Oriola, Baix Segura, 28 juny 1924 – Múrcia, 28 gener 2005)
Filòsof i escriptor. Fou catedràtic de fonaments de filosofia a la universitat de Múrcia.
Ha publicat els assaigs filosòfics Nuestra sabiduría racional en Dios (1950), El conocimiento natural de Dios (1955) i El valor de la verdad y otros estudios (1964).
(Benassal, Alt Maestrat, 21 abril 1867 – Baeza, Andalusia, 13 desembre 1928)
Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza.
Col·laborà al diccionari d’Antoni Maria Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat (1922), inacabat. Autor d’un poema històric Seidia (1919) i de diversos poemes llatins en versió catalana nova.
Dades dels Països Catalans 