Arxiu d'etiquetes: entitats

Visitació, Obra de la

1 Resposta

(Barcelona, 1923 – )

Congregació de beneficència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu). Fundada per Josep M. d’Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923. El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà.

Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació.

Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores. Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central.

Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell.

Unió Manufacturera

1 Resposta

(Barcelona, novembre 1871 – Catalunya, després 1882)

(o Unió dels Obrers Manufacturers de la Regió Espanyola)  Sindicat, creat com a conseqüència de la federació entre Les Tres Classes de Vapor i la Societat de Teixidors a Mà, amb l’objectiu d’aplegar tots els obrers relacionats amb la indústria tèxtil.

Tenia per òrgan “La Revista Social”, i assolí aviat una gran importància numèrica. Dividida en diverses tendències -moderats pro-republicans, autoritaris i bakunistes-, desaparegué després del 1874.

Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se’n separaren quan la Unió s’adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1882), i l’organització romangué minoritària.

Unió Excursionista de Sabadell

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 27 febrer 1970 – )

(UES)  Entitat esportiva i cultural. Sorgida de la fusió del Centre Excursionista del Vallès (fundat el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (1919) i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (1926).

Promou nombroses activitats relacionades amb l’excursionisme i la cultura, a partir de les seves seccions, com la del Club Alpí Sabadell, que realitzà importants expedicions durant la dècada del 1990.

Enllaç web: Unió Excursionista de Sabadell

Unió de Treballadors del Camp

Deixa un comentari

(Catalunya, 1871 – 1874)

Sindicat agrícola. Integrat, com a unió d’ofici, dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT; l’any 1872 tenia 44 seccions a tot l’estat espanyol, 33 de les quals radicades a Catalunya.

Al maig de 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de 47 localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers.

Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat col·lectiva de la terra, desaparegué després de la interdicció de la Internacional.

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya

12 Respostes

(Catalunya, 1922 – gener 1937)

Sindicat de camperols. Sorgida amb motiu de la qüestió rabassaire. Impulsada per Lluís Companys i Amadeu Aragay, el seu primer president fou Francesc Riera.

La defensa de la possibilitat de redempció de la terra a instàncies de l’arrendatari li permeté d’arrelar fortament durant la II República, quan presentà la polèmica Llei de Contractes de Conreu.

Molt vinculada a Esquerra Republicana, a partir del 1934 s’aproximà a la Unió Socialista de Catalunya i durant la guerra civil al PSUC. El seu òrgan de premsa fou “La Terra”.

El 1937, junt amb les altres entitats agràries, formà la Federació de Sindicats Agrícoles.

Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 3 juliol 1933 – )

(UFEC)  Entitat representativa del conjunt de les federacions esportives catalanes.

Fou fundada amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives l’any 1933, i hi pertanyien les divuit federacions esportives existents fins en aquell moment. El seu primer consell directiu fou presidit per Pompeu Fabra i Poch, i l’any 1934 fou declarada corporació oficial de la Generalitat.

Els esdeveniments que se succeïren a partir de l’any 1936 feren desaparèixer aquesta entitat fins l’any 1985, que, ja amb el nom actual, es tornà a crear amb l’adhesió de les cinquanta-set federacions esportives de Catalunya.

Enllaç web: Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Unió Baptista de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XX – )

Agrupació de les principals esglésies baptistes de Catalunya, que depèn de la Unión Evangélica Bautista Española.

La seva finalitat és la de coordinar les tasques que els són comunes: evangelització, beneficiència, educació, etc.

A Barcelona sostingué un seminari per a la formació de pastors i missioners autòctons, traslladat a Alcobendas (Madrid) el 1972.

UEC *

Deixa un comentari

Sigla de la Unió Excursionista de Catalunya (entitat excursionista, 1933- ).

Tigres de Catalunya, Els

Deixa un comentari

(Barcelona, 1808 – segle XIX)

Societat secreta. Fundada per combatre l’ocupació napoleònica, durant la Guerra del Francès.

Publicava les seves proclames en català i incitava els barcelonins a resistir l’invasor i a seguir l’exemple de Girona.

No se sap quan desaparegué.

Teatro Fronterizo

Deixa un comentari

(Barcelona, 1977 – 1997)

Grup d’investigació i de creació teatral. Fundat i dirigit per J. Sanchis i Sinisterra.

Va donar a conèixer els plantejaments teòrics d’aquest autor valencià i va suposar una renovació de l’escena a partir del teatre de text i la representació de joves autors.

El 1981 va crear l’Escena Alternativa, que el 1989 va fundar la Sala Beckett, a Barcelona, principal centre d’aquest grup de teatre alternatiu.