Arxiu d'etiquetes: energia

Pont de Suert, el (Alta Ribagorça)

70 Respostes

Municipi i capital comarcal de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 148,14 km2, 838 m alt, 2.265 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a l’esquerra de la vall de la Noguera Ribagorçana, comprèn la vall baixa de la Noguera de Tor i la vall de Llevata. El territori és molt accidentat i en gran part improductiu.

La superfície conreada es distribueix entre els prats, el farratge, els cereals i les patates. Ramaderia de bestiar boví i oví. La tradicional indústria alimentària i tèxtil ha desaparegut pràcticament substituïda per la hidroelèctrica, amb la central del Pont de Suert i la d’Escales, i hi estan relacionades la indústria de la construcció, l’extracció de pedra i de plom, la de la fusta, materials per a la construcció i la metal·lúrgica. La proximitat als Pirineus ha beneficiat el sector turístic i del comerç.

pobl_pontsuertLa vila és a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Moderna església parroquial de Santa Maria (1955).

El terme comprèn, a més, els pobles i antics municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata, entre altres, i també, els despoblats de Suert i Ventolà, el monestir de Lavaix i l’enclavament de Cellers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Gavet de la Conca (Pallars Jussà)

24 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 90,90 km2, 421 m alt, 297 hab (2016)

0pallars_jussa

Estès a l’esquerra del riu de Gavet, afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, fins als estreps septentrionals del Montsec de Rúbies i format per un conjunt d’antics pobles de la conca de Tremp. Hi ha boscos de roures i alzines, i també hi abunden els boixos.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, farratges i llegums) i la ramaderia ovina i porcina. El canal de Gavet duu aigua del pantà de Talarn a la central de Gavet, a la vora esquerra de la Noguera Pallaresa, vora Sant Serni. Àrea comercial de Tremp.

El poble es troba a l’esquerra del riu de Gavet; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. El 1970 li foren incorporats els antics termes municipals d’Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni.

El municipi comprèn, a més, el poble de Fontsagrada i la caseria de Terrassa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gas Natural SDG, S.A.

2 Respostes

(Catalunya, 1990 – )

Societat. Nom que prengué el 1990 l’empresa Catalana de Gas i Electricitat SA en absorbir Gas Madrid i els actius de Repsol Butano.

Aquest any el capital era format per accionistes diversos (31%), Repsol (30%), Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (25%) i l’Instituto Nacional de Hidrocarburos (14%). Així mateix, distribuïa gas canalitzat a Catalunya i a la comunitat de Madrid i controlava quinze distribuïdores. A més, efectuava gairebé totes les vendes domèstiques i comercials i prop d’un terç de les industrials.

Forces Elèctriques de Catalunya SA

10 Respostes

(Barcelona, 1951 – )

(FECSA)  Empresa. Constituïda pel financer Joan March, el qual s’adjudicà (1952) les accions de la Barcelona Traction.

Té diverses central hidràuliques a les conques del Flamicell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre, l’Ebre i a la Vall d’Aran. Té centrals tèrmiques a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas (Terol). Participa a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Té participació quasi total a Forces Hidroelèctriques del Segre SA, a dues companyies mineres i a Constructora Pirinenca, entre d’altres.

És la primera empresa elèctrica catalana, malgrat que la seva delicada situació financera desembocà (1987) en una discutida suspensió de la cotització en borsa de les seves accions. La família March es desprengué de la major part de les seves accions, però es manté representada en el consell, on hi ha igualment representants de la Caixa de Pensions, del Banco Central, del Banco de Bilbao i del Banco de Santander.

Flix (Ribera d’Ebre)

25 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 116,90 km2, 47 m alt, 3.677 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat en un gran meandre de l’Ebre, a la Depressió Central, al peu de la serra de la Fatarella, estenent-se a banda i banda del riu. El terreny és abundant en vegetació natural, especialment pinedes.

Tradicionalment l’agricultura ha estat l’activitat econòmica principal; s’hi conreen, de secà, vinya, gra, ametllers i, sobretot, oliveres. Al regadiu, aprofitant les aigües de l’Ebre, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, boví, porcí, cavallí i cabrum. La indústria, però, és l’activitat econòmica que ocupa una part més gran de la població activa (electroquímica, metal·lúrgica, construcció, confecció, arts gràfiques). També hi ha l’embassament de Flix, amb la central elèctrica de Flix. El municipi té una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat a partir del 1980.

La vila és al lloc de més estrangulament d’un pronunciat meandre de l’Ebre; es va formar al voltant del castell de Flix, esmentat ja el 1154, avui en ruïnes; l’església parroquial de Santa Maria és d’estil gòtico-tardà. Ja fora del meandre hi ha la colònia fabril (la Fàbrica) i dos barris nous: els Comellarets i la Bantonella. L’any 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix per tal de dominar el tràfic de l’Ebre.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Vingalis, el despoblat del Mas de Flix i el santuari del Remei de Flix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut

Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà)

14 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 8,49 km2, 957 m alt, 789 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat en una àmplia cubeta de la vall d’Àneu, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al nord de Sort. El municipi comparteix amb els de València d’Àneu, Sorpe i Son el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, prop del port de la Bonaigua.

Les bases tradicionals de l’economia són l’agricultura (amb conreus de cereals i patates de secà) i la ramaderia (boví i oví), amb diverses fires i amb prats naturals per a aprofitament del bestiar. S’hi ha desenvolupat el turisme. Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

Pel particular tipisme, al poble n’és remarcable el carrer Major, amb la Creu de Terme, i l’església romànica de la vila, que contenia un dels principals conjunts pictòrics del romànic català (avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Espot (Pallars Sobirà)

24 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 97,30 km2, 1.318 m alt, 361 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat a la vall d’Espot, al sector sud de la vall d’Àneu, prop de la vall de Boí, a on s’accedeix pel portarró d’Espot, al nord de Tremp. S’estén vers l’oest fins a la Noguera Pallaresa (límit oriental del terme). Relleu molt accidentat pel massís dels Encantats, amb prats alpins i boscs de pi negre i avet, que ocupen una bona part del terme.

La ramaderia (bovina i ovina), l’agricultura i l’explotació del bosc, bases tradicionals de l’economia, han estat superades per la producció d’electricitat (centrals de Sant Maurici, Lladres, Espot i la Torrassa), la indústria lletera i el turisme d’hivern (estació d’esquí de Superespot). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble es troba a la vora del riu Escrita, a la confluència amb el riu de Peguera, dividit en dos nuclis: Espot Solau, a l’esquerra, i Espot Obago, a la dreta; l’església parroquial de Santa Llogaia és esmentada ja el 839.

Dins els terme hi ha el poble d’Estaís, el despoblat de Novelles i l’antic castell de Lloret. El sector alt de la vall forma part del parc natural d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA

9 Respostes

(Barcelona, 1946 – 1983)

(ENHER)  Empresa de l’INI. Capdavantera de la producció hidroelèctrica a Catalunya. La seva creació trencà el monopoli FECSA-Hidroelèctrica de Catalunya (i, en grau menor, Forces Hidroelèctriques del Segre) i donà lloc a la baixa dels costs i a la millora del servei.

Aprofita les conques de la Noguera Ribagorçana (que ha revitalitzat i obert al corrent turístic), la de l’Ebre i la del Cinca. El 1972 tenia 2.736 empleats. Participa en diverses empreses d’electricitat.

Construí la central hidroelèctrica de Moralts (Alta Ribagorça), primera central per bombeig de l’estat i participà en les nuclears Ascó i Vandellòs.

El 1983 passà a dependre d’Endesa.

Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited

11 Respostes

(Toronto, Canadà, 12 setembre 1911 – Barcelona, 1952)

Societat. Impulsada per l’enginyer canadenc Fred S. Pearson, que creà i desenvolupà la primera xarxa moderna de producció i distribució d’energia elèctrica a Catalunya, on fou coneguda amb el nom de la Canadenca.

El 1919, el seu personal es declarà en vaga, fet que originà una profunda crisi social a Catalunya (vagues de la Canadenca). La societat passà després sota el control de la societat belga SOFINA.

Barcelona Traction havia emès diverses sèries d’obligacions, l’interès de les quals havia d’ésser pagat en lliures esterlines; durant la guerra civil fou interromput el pagament de les obligacions, i després el pagament en lliures no fou reprès per falta d’autorització monetària espanyola.

El financer mallorquí Joan March adquirí bona part de les obligacions, i tres obligacionistes espanyols demanaren, el 1948, al jutjat de Reus la declaració de fallida de la societat basant-se en el no-pagament dels interessos de les obligacions. El procés fou molt controvertit i sobre ell es dividiren les opinions dels juristes; finalment la societat fou declarada en fallida; el 1952 foren subhastades la totalitat de les accions i se les adjudicà FECSA, constituïda amb aquesta finalitat pel financer Joan March.

Ascó I i II, centrals nuclears d’

7 Respostes

(Ascó, Ribera d’Ebre)

Grup de dues centrals nuclears.

La central Ascó I, propietat de FECSA, fou començada a construir el 1973 per Westinghouse. L’explotació comercial fou prevista per al 1982, amb una potència bruta de 930 MWe i neta de 882 MWe.

La central Ascó II, propietat de FECSA (40%), ENHER (40%), HECSA (15%) i Forces Elèctriques del Segre (5%), fou començada a construir el 1974 per Westinghouse. L’explotació comercial fou prevista inicialment per al 1982, per bé que una sèrie d’incidents n’ajornaren la posada en funcionament.

Instal·lades a 1.400 m del nucli d’Ascó, la seva construcció i entrada en funcionament ha originat una forta oposició per part d’un sector important del poble.

Enllaç web:  Associació Nuclear Ascó-Vandellós