Arxiu d'etiquetes: energia

Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Societat del

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1877 – 1902)

Societat. Formada per la companyia propietària de les mines de Surroca i Ogassa en obtenir, el 1877, per transferència, la concessió per a construir i explotar la línia de Llerona a Sant Joan de les Abadesses, que fou inaugurada el 1880.

El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886.

A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament.

FECSA *

Deixa un comentari

Sigla de les Forces Elèctriques de Catalunya SA  (empresa, 1951- ).

Farga, la -Ripollès-

1 Resposta

(Queralbs, Ripollès)

Veïnat i antiga farga, a la dreta del Freser, aigua amunt del poble.

Al començament del segle XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs.

Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga, que aprofita l’aigua de la central del Freser.

Fai, el -salt d’aigua-

4 Respostes

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel.

La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l’aigua.

La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica.

S’hi troba el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai i és un centre d’interès turístic.

Estabanell i Pahisa SA

Deixa un comentari

(Catalunya, 1927 – )

Societat de filatura de cotó i producció d’energia elèctrica.

Tenia fàbriques de filats a Sant Martí de Centelles, i de teixits a Tona. Considerada com una de les vint grans empreses de la filatura a l’estat espanyol.

Distribuí a Granollers i a Sant Martí de Centelles l’electricitat que produïa a Segúries i Freixenet.

El 1972 tenia 700 empleats.

Enllaç web: Estabanell

Escales, pas d’ -Alta Ribagorça-

5 Respostes

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.

Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.

El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.

ENHER *

Deixa un comentari

Sigla de l’Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA  (empresa catalana de l’INI, 1946-83).

Electrometal·lúrgica de l’Ebre SA

Deixa un comentari

(Barcelona, 1904 – 1991)

(EMESA)  Empresa de producció d’energia elèctrica i fabricació de carbur de calci. Constituïda amb un capital de 3.500.000 ptes.

Després fabricà també carbonat potàssic i hidròxid de calci.

El 1971 la xifra de negocis fou de 172 milions de pessetes.

Pertanyia al grup Cros, fins que el 1991 passà a Erkimia.

Catalana de Gas i Electricitat

7 Respostes

(Barcelona, 1843 – 1990)

Companyia dedicada principalment a la fabricació i a la distribució de gas. Fou fundada amb el nom de Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas. Adoptà el nom actual el 1912 en absorbir la Central Catalana d’Electricitat.

El 1923 esdevingué l’única fornidora de la zona, després d’absorbir Gas Lebon. El 1956 començà la nova instal·lació de producció basada en el cracking catalític de naftes lleugeres, completada el 1963, que fou abandonat l’antic sistema de producció que emprava l’hulla com a primera matèria.

El 1965 participà en la creació de Gas Natural SA, introductor d’aquesta energia a la península Ibèrica, però el 1976 fou traspassada la seva participació a l’INI, mantenint-ne només la comercialització.

Disposava de fàbriques a Barcelona (Barceloneta i Sant Martí de Provençals), Sevilla, Manresa, Vilanova i la Geltrú i Reus, mentre que, a través de la seva filial Compañía Española de Gas, tenia igualment fàbriques i distribució a València i altres ciutats de l’estat.

El 1990, després que Catalana de Gas absorbís Gas Madrid i els actius de Repsol Butano, hom creà una nova societat anomenada Gas Natural SDG.

Catalana, la -Barcelonès-

1 Resposta

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.

Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana (Companyia de Fluid Elèctric). El terreny fou urbanitzat i parcel·lat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet.

Emplaçat en plena zona verda (pla comarcal del 1953) i afectat per inundacions (1962), ha sofert una progressiva deterioració. Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial.