(Catalunya, 1919 – 1923)
(IEMA) Institució creada per la Mancomunitat. Regida pel patronat de l’Escola Industrial, com a ampliació de l’Institut d’Electricitat Aplicada, creat el 1917.
Fou fundat i dirigit per Esteve Terradas, i tingué a càrrec seu l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i la de Directors d’Indústries Mecàniques (amb els corresponents laboratoris).
Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.
(Barcelona, 1966 – ? )
(Hifrensa) Empresa. Creada per a la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear. Explota la central nuclear de Vandellòs (Baix Camp).
El capital era dividit entre Électricité de France (25%), Forces Elèctriques de Catalunya SA (23%), Hidroelèctrica de Catalunya SA (23%), Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA (23%) i Forces Hidroelèctriques del Segre SA (6%).
(Barcelona, 1946 – 1994)
Empresa. Creada en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Tenia centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera, de la Noguera Pallaresa i del Ter. A través de Tèrmiques del Besòs SA (50%) participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix. També tenia participacions a les centrals nuclears de Vandellòs.
El 1984 fou adquirida per Hidroeléctrica Española SA i el 1994 per Iberdrola SA i posteriorment venuda a Enher, filial del grup Endesa.
El seu mercat era Catalunya i Osca.
(Barcelona, 1965 – 1976)
Empresa introductora del gas natural a l’estat espanyol.
Fou constituïda a iniciativa de Pere Duran i Farell, i era formada per Catalana de Gas i Electricitat, Exxon Corporation i bancs espanyols. Importava gas natural, primer de Líbia i posteriorment d’Algèria.
El 1975 l’empresa cedí a l’Empresa Nacional del Gas (ENAGAS), de l’INI, tota la planta gasificadora i a Catalana de Gas i Electricitat la xarxa de distribució industrial.
El 1976 canvià la seva denominació social per la de Corporació Industrial Catalana SA.
(fr: Garonne) Riu de la zona axial pirinenca i que forma l’única conca hidrogràfica dels rius nascuts a Catalunya tributaris de l’oceà Atlàntic.
El seu origen es troba a les entranyes del massís de la Maladeta, on s’anomena riu dels Barrancs, que desapareix engolit per un forat (ponor) càrstic, i ressorgeix a la Vall d’Aran, com a riu d’Et Joeu. Penetra a França amb direcció nord-oest.
Té una llargada total d’uns 600 km, dels quals únicament 45 corresponen al seu recorregut per la Vall d’Aran.
Aprofitament hidroelèctric per la utilització dels desnivells, amb diverses centrals a la Vall d’Aran.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Antiga farga que es nodria, encara a la fi del segle XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra del Port de Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil del municipi, a l’aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt), prop de la Pedra.
Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa.
(Ripollès)
Riu pirinenc (30 km), de la conca hidrogràfica del Ter, del qual és afluent per la dreta.
Neix a 2.580 m alt, entre el puig de Bastiments i el pic de l’Infern, en plena zona axial del Pirineu català. Corre en direcció nord-sud fins a la confluència amb el Ter a Ripoll.
La vall alta està separada de la del Ter pel massís de Balandrau (2.579 m), que s’uneix al massís del Taga pel sud; forma, a Queralbs, amb la vall de Núria, l’anomenada vall de Ribes, un pronunciat congost amb una clara influència de les glaceres quaternàries, una de les quals baixava pel curs del Freser procedent del Canigó fins a Ulldeter (3,5 km).
El cabal és abundant, i el règim, pluvionival, amb màxims al maig i al novembre i mínims al gener i al setembre. Els afluents són torrents subsegüents orientats d’est a oest; cal esmentar el Rigard, per la dreta, i, per l’esquerra, el Merdàs i el Segadell.
A les seves ribes s’ha concentrat la població des del moment en què sorgí la indústria moderna i es crearen les colònies fabrils (teixits i papereres). Al seu curs hi ha instal·lades nou centrals hidroelèctriques.
(Catalunya, 1945 – 1985)
Societat. El 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909.
La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana (Alt Urgell), a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre. El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959.
A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi (salt i canal de Pinyana) i Marcetes (Manresa), abastà principalment les xarxes de Balaguer (Noguera) i la seva àrea: Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet i Calaf.
El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritari (86% el 1985).
(Cubelles, Garraf, 1975 – juny 2015)
Central elèctrica, engegada al març de 1979. Pertanyia a Tèrmiques del Besós SA.
Funcionà amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament; el grup turboalternador tenia una potència de 520 MW.
Al juny de 2015 l’empresa anuncià el desmantellament gradual de la central per la poca utilització de la mateixa.
Embassament de l’Ebre. Té una capacitat d’11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana.
Gairebé tota l’energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona.
És un pantà molt contaminat pels vessaments químics d’Ercros entre abans del 1988 i el 1993, el que donà lloc a un faraònic projecte de descontaminació valorat en 165 milions d’euros.
Dades dels Països Catalans 